Aquells paladars veterans que van deambular aquest dijous pel Parlament van detectar els matisos del roure en el regust del ple que va portar a l’aprovació definitiva dels pressupostos de la Generalitat per al 2022. A 23 de desembre i amb l’entrada en vigor l’1 de gener. Sembla obvi i fàcil, però això no passava des de feia més d’una dècada. Un sabor anyenc que cadascú li busca un adjectiu. Un debat plàcid, calmat, fins i tot avorrit, una cosa rara a la política catalana d’aquests dos lustres.

El pacte del Govern bipartit d’ERC i Junts amb els comuns (que permeten l’aprovació gràcies a l’abstenció) ja suposa per si mateix un punt menys de bull polèmic a l’hemicicle que si l’acord s’hagués sancionat, com tots deien que volien, però ningú va aplicar, amb la CUP. I si a això se li suma que la sessió es va iniciar a les 12 hores de donar-se a conèixer el pacte entre els partits del Govern i el primer partit del Parlament, el PSC, per al repartiment dels càrrecs en la renovació dels òrgans de la Genaralitat tot redunda en una calma absoluta. 

Els socialistes, per descomptat, van continuar sense donar suport als comptes. Alicia Romero, la portaveu socialista, es va acollir a les seves raons per a la defensa de les seves 327 esmenes i va criticar duplicitats a les conselleries... i fins i tot va dir que el projecte de Jaume Giró l’havia decebut. Va complir els mínims, ja que va iniciar la seva intervenció reconeixent que «era una bona notícia que hi hagi pressuposats i que aquests entrin en vigor quan toquen, una cosa que no succeïa des de l’època del ‘president’ Montilla», va asseverar. La màxima crítica acerada que es va permetre és que eren uns pressupostos «convergents». Una cosa que no va complaure Marta Vilalta (ERC) i va mirar de desmentir després.

La CUP trenca l’ensopiment

El contrapunt va venir dels exsocis (¿o encara ho són?) de la CUP. La diputada Eulàlia Reguant se les va veure i se les va compondre per batejar aquest nou ambient que flotava a la sala. Tenia clar que olorava els 90, i va recuperar aquest terme d’entesa entre CiU i el PSC que es va donar a conèixer com a ‘sociovergència’. Però la inclusió a l’equació d’ERC dinamita lèxicament la frase. «El PSC no vota els pressupostos perquè Catalunya no es pot permetre aquesta foto a tres», va dir Reguant com a imatge de la participació dels socialistes en els marges del poder autonòmic.

I la crítica directa a Aragonès. «Va dir vostè que érem els socis preferents, però, ¿per fer què? Des que culminem el pacte d’investidura, pel qual vostè és ‘president’, li va recordar Reguant, «no ens hem posat d’acord en res més», va sentenciar. 

La CUP, va afegir, «continua demanant que tornin al punt de partida, a establir les bases per a un nou embat amb l’Estat a fi d’acabar amb el conflicte polític». «Això sí», va dir sense solució de continuïtat, «cada vegada tenim menys expectatives que tornin a l’acord perquè l’‘esquerrasociovergència’ (el neologisme dels nous temps) avança» inexpugnable.

Reguant es va permetre recomanar a Aragonès un temps de reflexió nadalenc, perquè, repartides les cartes ara, «aquest Govern no supera cap moció de confiança», amb referència a un dels punts de l’acord d’investidura pel qual el president s’ha de sotmetre a un debat, el 2023, quan es compleixin dos anys dels treballs de la taula de diàleg i negociació. Això sí. Ara és a la mà d’Aragonès decidir si se sotmet al tràmit o no.

A propòsit del 52%

El portaveu econòmic de Junts, l’expresident de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, va optar pel seu habitual to de tercera via. Va reclamar, com els anticapitalistes, anar posant els fonaments a l’«embat», i que la majoria era la del 52%, és a dir, la independentista, però, alhora, va mostrar el seu suport a aquests pressupostos que s’aproven gràcies als injuriats freqüentment per ell, comuns. La resta del discurs, molt en la seva línia. Denúncia de l’«espoliació fiscal» que, va pronosticar, aquest 2022, «superarà els 20.000 milions d’euros».

El conseller Jaume Giró va tancar l’artífex tècnic dels comptes i va collir el fruit de la placidesa matinal. Amb un discurs suau de formes i contundentment sobiranista de fons, va advocar també per aquesta majoria del 52% i va fer vots per retornar-hi el juliol, quan s’abordin els pressupostos del 2023