Els 13 mesos que van desembocar en la destitució de Trapero com a cap dels Mossos

El major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, havia sigut citat aquest dilluns a primera hora a la Conselleria d’Interior. Desconeixia que sentiria de la boca del conseller Joan Ignasi Elena que acabava de ser destituït. Però no ha sigut una sorpresa majúscula. Els últims dies, els rumors que el Govern havia pres ja la decisió d’apartar Trapero eren massa intensos. Oficialment, el departament ha enviat a les 11.00 hores un comunicat anunciant el canvi. Minuts abans, la notícia ja havia sigut avançada per almenys dos rotatius digitals. «Els canvis són normals. Però potser les formes no són les més adequades», critica un comissari en al·lusió al volum del soroll sobre la falta de confiança d’Esquerra en Trapero i també a la manca de tacte que la conselleria ha mostrat amb la resta de comandaments afectats per la renovació que Elena prepara. Miquel Esquius, actual número dos del cos, ha sabut per la premsa que deixarà la direcció –el comunicat enviat per Interior que anuncia que Josep Maria Estela és el nou cap dels Mossos també detalla que Rosa Bosch i Eduard Sallent completaran una cúpula en la qual ja no hi haurà Esquius i de la qual Joan Carles Molinero, suposadament, també surt sense funcions de portaveu. D’un Trapero a un altre Trapero «Per entendre el que ha passat avui, cal tornar al que va passar fa un any», explica un dels comandaments policials que més a prop ha estat de Trapero els últims temps. «La sentència exculpatòria de l’Audiència Nacional va ser molt contundent, va deixar clar que Trapero era innocent i que els Mossos van actuar bé l’1-O. Era lògic que se li oferís recuperar un càrrec del que va ser expulsat», raona, deixant en l’aire si el major va prendre o no la decisió correcta a l’acceptar tornar a dirigir el cos policial. El Trapero que va tornar el novembre del 2020 no era el mateix que va sortir del cos en aplicació de l’article 155 de la Constitució a finals d’octubre del 2017. Els tres anys que separen les dues dates van suposar un calvari professional i personal per al major. En el seu primer discurs després de prendre novament possessió del cos, va entonar aquest ‘mea culpa’ sobre la seva gestió durant la crisi de l’1-O: «Els Mossos vam donar una imatge d’una cosa que el cos no estava fent. Potser no vam ser prou clars. Esperem que allò no es torni a repetir. Les nostres actituds no han de donar peu a males interpretacions». Aquelles paraules eren les d’un policia cansat dels polítics, a qui responsabilitzava en el seu xoc contra l’Estat de deixar-lo a ell a centímetres d’una cel·la carcerària i als Mossos, a punt de la seva dissolució. El Trapero de la segona etapa no es fiava dels polítics. La relació amb Pere Ferrer Trapero va tornar al cos ungit pel llavors conseller d’Interior, Miquel Sàmper, i es va trobar a la direcció general –el complex càrrec polític que fa de frontissa entre els Mossos i el Govern– Pere Ferrer, un home de Junts que havia anat ascendint dins del departament. Les relacions amb Ferrer no van ser bones des del començament. No obstant, Trapero i Sàmper, malgrat que el major reaccionés a la més mínima sospita d’ingerència política en el funcionament del cos, sí que van connectar. Major i conseller despatxaven sense necessitat del director general, que, segons fonts de la conselleria, ho va passar malament durant aquella època. Curiosament, les coses per a Ferrer van millorar amb l’arribada d’Elena al departament. Elena era d’Esquerra i Ferrer, de Junts. Però Esquerra, que per primera vegada agafava el timó d’Interior i, per extensió, també dels Mossos, no va rellevar Ferrer. No va posar ningú del partit en una maniobra que alguns van interpretar que es va deure, simplement, al fet que entre els seus no van trobar un candidat millor que Ferrer. Contra tot pronòstic, la relació entre Elena i Ferrer va anar quallant, mentre que la d’Elena amb Trapero va començar malament i va anar empitjorant. Enfrontat amb Ferrer des dels temps de Sàmper i sense la confiança d’Elena, el major es va centrar en la seva feina, la de fer de policia, i a Esquerra es va arribar a la conclusió que calia treure’l al més aviat possible perquè sentien que no tenien cap poder sobre la policia catalana. Com i quan Que destituirien Trapero era una decisió que ja estava presa. El problema era quan ho feien. I com ho feien. Els Mossos han canviat cinc vegades de cap des de l’1-O. Ferran López va rellevar Trapero per decisió del Govern de Mariano Rajoy després d’aplicar el 155. Miquel Esquius va agafar el comandament en substitució de López quan Miquel Buch es va posar al capdavant d’Interior a l’inici del mandat de Quim Torra que va desactivar el 155. Esquius no va convèncer Buch, que va elegir Eduard Sallent el juny del 2019. I Sàmper, després de ser destituït Buch i Trapero va ser exculpat per l’Audiència Nacional, va restituir Trapero. Podria semblar que un canvi més tampoc generaria enrenou. I seria així si no fos perquè qui s’havia d’expulsar de la cabina de comandament era Trapero, la figura del qual sobrepassa la de qualsevol altre policia a Espanya. Finalment, han decidit fer-ho aquest dilluns, a les portes de Nadal, confiant que el 2022 ajudi a girar full. Trapero ja és història. Història dels Mossos.

Els 13 mesos que van desembocar en la destitució de Trapero com a cap dels Mossos

El canvi de color polític a la Conselleria d’Interior va ser un punt d’inflexió en la relació entre el major i el Govern

El més llegit