El fiscal suís arxiva la causa sobre el rei Joan Carles però el deixa en evidència

Són 14 pàgines. I s’hi despulla Joan Carles I, és un escàner sobre els moviments del seu compte en el Banque Mirabaud –com a titular beneficiari de la panamenya fundació Lucum– i els comptes de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein. Es comptabilitzen els 100 milions de dòlars (64,8 milions d’euros) transferits a Joan Carles I en el Banque Mirabaud el 8 d’agost del 2008 pel Ministeri de Finances de l’Aràbia Saudita. I pel camí pagaments del sultà de Bahrain de dos milions de dòlars (1,7 milions d’euros) portats en bitllets per Joan Carles I a la mansió del seu gestor a Ginebra, Arturo Fasana, i dipositats per aquest l’abril de 2010 en el compte bancari de Lucum, o abonament de cinc milions de dòlars per Kuwait a Corinna. I l’enviament, el 5 de juny del 2012, dels 64,8 milions d’euros per Joan Carles I al compte de la firma Solare, de Corinna, al Banc Gonet de les Bahames. Yves Bertossa, com va avançar EL PERIÓDICO en exclusiva diumenge a la nit, s’aprestava a adoptar una resolució important sobre el futur d’un procediment obert el 6 d’agost del 2018, fa tres anys i mig, deixant sense efecte les imputacions. Eren quatre els investigats: Arturo Fasana, gestor de Joan Carles I; Dante Canonica, advocat del monarca; el Banque Mirabaud, el banc on es van fer les operacions; Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I a qui va donar els 64,8 milions d’euros amb l’ànim de continuar usufructuant-los per als seus interessos, com havia fet entre el 2008 i juny del 2012. Els quatre han quedat lliures de càrrecs, però han d’assumir les costes perquè a Suïssa les conductes sospitoses que provoquen una investigació penal permeten al fiscal imposar les costes tot i que les diligències s’arxivin. Són 200.000 francs suïssos o 191.000 euros. Les indagacions Bertossa va intentar provar que els 100 milions de dòlars eren una comissió il·lícita pagada pel rei saudita Abdulazziz, ja mort, per l’adjudicació de l’AVE del Desert, la Meca-Medina, el 2011 al consorci hispanosaudita Al Shoula per 6.700 milions d’euros. Perquè sense un delicte subjacent, previ, no hi ha blanqueig de capitals o blanqueig de diners. El tipus penal, tant a Espanya com a Suïssa, exigeix l’il·lícit previ perquè hi hagi blanqueig. El fiscal suís va considerar, després de fer una entrada i registre a les oficines de Rhône Gestion, seu d’una firma que s’ha especialitzat en l’ocultació de grans i mitjanes fortunes espanyoles a Hisenda, i veure els documents, extractes bancaris i transferències, que es donaven tots els elements del blanqueig. Era com el test de l’ànec: si sembla un ànec, neda com un ànec i gralla com un ànec, llavors probablement sigui un ànec. Però no ha aconseguit provar-ho. La vinculació dels 100 milions de dòlars amb una comissió per l’AVE del Desert brilla per la seva absència. Potser, el que no ha sigut considerat, és que els 100 milions de dòlars paguen múltiples serveis de Joan Carles I a l’Aràbia Saudita. Però en dret penal, la prova és la prova. I Bertossa no l’ha trobat. Però sense la seva investigació, Joan Carles I continuaria elegantment vestit i ben acompanyat. Res continuarà igual per a ell. ¿I ara què? ¿I Bertossa? Fonts pròximes al fiscal afirmen que no està trist ni content. Ell fa la seva feina. Com a fiscal, ha après que amb els anys qualsevol que sigui la decisió que adopti serà sempre criticada. La meitat de la gent es mostra contenta i l’altra meitat el critica. Si hi ha condemnes, la gent diu que és injust. Quan un arxiva, passa el mateix. La gent diu que està malament. Per a Espanya, creu Bertossa, ha sigut bo saber el que ha passat amb independència que sigui una infracció penal o no. Ell sempre recorda, quan se li parla de Joan Carles I com un tabú a Espanya, que va conèixer Baltasar Garzón quan el llavors jutge investigava la desaparició d’opositors en l’època del franquisme. I li va explicar com l’atacaven. Sap, doncs, que a nivell institucional, aquests assumptes són difícils de digerir. Aquestes fonts asseguren que va pensar molt en la possibilitat de citar a declarar Joan Carles I. En una de les audiències, el fiscal va preguntar a l’advocat del rei emèrit si aquest li havia indagat, precisament, si havia d’acudir Suïssa per prestar declaració. Dante Canonica, lletrat de Joan Carles I, li va contestar que, si bé estava en contacte, no li havia preguntat per aquesta possibilitat. Però Bertossa s’ho va pensar. Però es va convèncer que era un assumpte espanyol. ¿Per la inviolabilitat de Joan Carles I en l’època dels pagaments? No. Bertossa sabia que a Suïssa no hi ha immunitat diplomàtica per a l’emèrit. Reunió amb la fiscalia espanyola Bertossa va plantejar l’assumpte el 29 d’octubre del 2019 en una reunió amb el fiscal en cap Anticorrupció, Alejandro Luzón, a Madrid, que va objectar la possibilitat amb l’argument de la inviolabilitat, i va assenyalar que, si es donés el cas, serien els fiscals espanyols qui haurien de citar l’emèrit. Bertossa va pensar que la inviolabilitat pot impedir enjudiciar i condemnar l’emèrit, però en cap cas citar-lo a declarar. Les sospites de Bertossa, en tot cas, es referien al projecte de l’AVE la Meca-Medina, a la conducta de les empreses. No tenia clar si era útil citar-lo a declarar. S’ho va pensar, però no ho va fer. ¿Potser perquè no se l’acusés de jutge estrella que busca l’espectacularitat? El fiscal, segons fonts pròximes amb què sol comentar en privat les seves impressions, creu que la investigació que ha arxivat aquest 13 de desembre ha sigut més important per a Espanya que per a Suïssa. Els espanyols han pogut accedir a informació del que ha passat a Suïssa. Carpetada molt detallada L’‘ordonnance’ o resolució d’arxivament complet de la investigació dels 100 milions de dòlars detalla tota la instrucció, les audiències, la transferència de fons, les persones que han declarat, els moviments de compte entre Corinna i Joan Carles, els moviments de la fundació Lucum, amb molt detall. Sobre la fundació Zagatka, que ha pagat nou milions d’euros per despeses de lloguer de jets privats utilitzats per Joan Carles I, Bertossa considera que no era a l’objectiu de la seva investigació. En canvi, el seu equip ha reunit totes les informacions perquè els fiscals espanyols les van sol·licitar. Però això no concernia, pensa, veritablement la investigació a Ginebra. No ha sigut objecte de la investigació sobre el blanqueig de capitals agreujat. No va trobar Bertossa cap indici que Zagatka ha sigut utilitzada per a actes de corrupció o de blanqueig de diners relacionats amb la investigació sobre els 100 milions de dòlars i l’AVE la Meca-Medina. I tot i que el 2018 va ordenar bloquejar el compte de Zagatka en el Credit Suisse, al veure la documentació enviada pels bancs i advertir la inexistència de vincles amb el tema de l’AVE la Meca-Medina, es va decidir desbloquejar-la. El que li queda a l’emèrit Tot i que s’ho va pensar, el fiscal Bertossa no va enviar comissió rogatòria a l’Aràbia Saudita –com sí que ho va fer el fiscal Luis Pastor, de la Fiscalia Anticorrupció el 2020– perquè no tenia esperança en una resposta interessant sobre una investigació relacionada amb el rei Abdulazziz. Sol dir, quan se li pregunta per l’Aràbia Saudita, que és optimista en la vida però hi ha limitis. El fiscal ha d’enviar les dades sol·licitades per la fiscalia espanyola a Suïssa sobre els comptes de Zagatka, en especial, les de l’any 2015. Està pendent. Però el que no està pendent és la decisió dels fiscals d’arxivar les investigacions, que ja ha sigut adoptada. I això malgrat que les tres investigacions van ser notificades a l’advocat de Joan Carles I, Javier Sánchez-Junco, el juny, el novembre i el desembre del 2020, abans de les regularitzacions ‘espontànies’ de cinc milions d’euros. I també està pendent la decisió del jutge Matthew Nicklin sobre la immunitat invocada per Joan Carles I des d’Abu Dhabi davant la demanda civil de Corinna per assetjament, seguiment il·legal i difamació davant el Tribunal Superior d’Anglaterra i Gal·les.

El fiscal suís arxiva la causa sobre el rei Joan Carles però el deixa en evidència

Yves Bertossa es va plantejar citar Joan Carles I però va decidir que no seria útil a la investigació

El més llegit