El fiscal suís arxiva la investigació sobre els 65 milions d’euros a Joan Carles I

El 19 de desembre s’anava a complir un any de la imputació de Corinna zu Sayn-Wittgenstein a les diligències 14783/29018 obertes pel primer fiscal de Ginebra, Yves Bertossa, el 6 d’agost del 2018 per investigar un presumpte delicte de blanqueig de capitals agreujat per la transferència de 100 milions de dòlars a un compte del llavors rei d’Espanya, Joan Carles I, el 8 d’agost del 2008, una quantitat que, al seu torn, va ser enviada a un compte de la seva examant a les Bahames. Aquest dilluns, 13 de desembre, Bertossa ha arxivat tota la causa i Corinna, tenint en compte que les diligències no han aportat dades que permetin portar-la a judici per blanquejar l’esmentada quantitat, investigada com una presumpta comissió en l’adjudicació del projecte AVE del Desert la Meca-Medina a un consorci hispanosaudita el 2011. Tant ella com els altres tres investigats han quedat lliures de càrrecs, però el fiscal imposa les costes del procediment (200.000 francs suïssos o 191.000 euros) als quatre imputats a parts iguals. Per una peça separada de la investigació, Bertossa ha imposat també al Banc Mirabaud una multa per la seva gestió en una altra operació relacionada amb un dipòsit de Corinna de cinc milions de dòlars en l’esmentada entitat que van pagar per serveis a l’Estat de Kuwait. Segons el fiscal, quan es van conèixer les gravacions Villarejo-Corinna a Espanya, Mirabaud va haver d’informar sobre aquest compte que estava encara obert. L’encàrrec de Corinna En el seu comunicat de resposta, Corinna ha aprofitat per deixar un encàrrec: «La meva innocència era evident des del principi, i aquest episodi ha servit per malmetre encara més la meva imatge en el marc de la campanya contínua de desprestigi contra la meva persona per part de certs interessos espanyols. Mentrestant, els infractors no han sigut investigats i se’ls ha donat temps per ocultar les seves activitats. Es mantenen impunes». En la seva declaració del 19 de desembre del 2018, Corinna va confirmar haver rebut 65 milions d’euros, equivalents als citats 100 milions de dòlars, en el compte de la firma Solare, del banc Gonet Bahamas, a primers de juny del 2012. Documento Título del documento (Auto) Ver pdf «Es tractava d’un regal. Vaig rebre una trucada de Dante Canonica informant-me que Joan Carles I em volia fer un regal. Així doncs, vaig anar al bufet del senyor Canonica, que em va explicar que el Rei ens volia fer un regal a mi i els meus fills. Joan Carles volia assegurar un bon futur als meus fills i a mi mateixa». Un «regal» i un «segrest» Bertossa va apuntar que la imputada ja disposava en aquest moment d’una fortuna important. «És veritat», va admetre Corinna. «Crec que em va regalar aquests diners per gratitud i amor... Crec que també se sentia una mica culpable de què m’havia passat a Mònaco. El 2012, els serveis secrets espanyols em van tenir segrestada unes quantes setmanes al meu apartament. I crec que tenia un altre motiu, i és que potser mantenia l’esperança de recuperar-me... El senyor Canonica em va explicar que els diners procedien d’una donació del rei Abdulazziz a favor de Joan Carles I». Bertossa va preguntar: «¿Quan va conèixer el senyor Canonica?». «Crec que va ser el 2009, en ocasió d’un sopar amb Joan Carles I. La primera vegada que vaig recórrer als seus serveis va ser en relació amb la donació de Joan Carles I. El senyor Canonica era l’administrador de la fundació [panamenya] Lucum, que tenia els actius». Els beneficiaris El fiscal, que ja havia interrogat Álvaro d’Orleans, cosí llunyà de Joan Carles I i titular de la fundació Zagatka (‘enigma’ en rus, Liechtenstein, 2003), volia conèixer la seva versió sobre l’entitat, en què figurava Joan Carles I com a tercer beneficiari, i en qualitat de quart i cinquenes beneficiàries, respectivament, el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó, i les infantes Elena i Cristina. «Joan Carles I em va mostrar el 2011 o el 2012 un perfil d’inversió de la fundació demanant-me consell. Joan Carles I em va explicar que la fundació li pertanyia. El document que em va mostrar incloïa les inversions de l’esmentada fundació. El vaig mirar en detall. Els actius d’aquesta fundació estaven gestionats pel banc suís Credit Suisse. Buscaré el document i l’hi faré arribar d’aquí al 21 de gener del 2019». En efecte, Corinna va fer arribar el document de Credit Suisse, un imprès de cinc folis, i els seus advocats a Ginebra el van aportar al procediment. «Ignorava que fos aquesta fundació la que va pagar molts dels meus viatges, per més de 2,9 milions d’euros... Per mi, Zagatka era la fundació de Joan Carles I...». Nova declaració Corinna zu Sayn-Wittgenstein va tornar a una audiència davant Bertossa sis mesos després, el 13 de juny del 2019. Llavors el fiscal va investigar per què havia obert un compte al banc Gonet Bahamas a què Canonica va ordenar transferir, de part de Joan Carles I, 100 milions de dòlars (65 milions d’euros) el 5 de juny del 2012. «No vam tenir en cap moment la intenció d’amagar els actius... Sobretot, quan jo tenia altres comptes bancaris a Suïssa». En aquesta audiència, Bertossa va mostrar un gran interès per una transferència feta el 4 de juny del 2012 –un dia abans de l’efectuada al compte de Corinna a les Bahames– per Joan Carles I a favor de Dante Canonica. Eren 3,5 milions d’euros a favor de l’advocat Canonica, que aquest no havia esmentat fins aquest moment. La carta de l’emèrit «Estic segur –va explicar l’advocat– que ha de figurar una carta de Joan Carles I en què consta un percentatge que em corresponia dels actius de la fundació Lucum... Vaig ser jo qui va haver de preparar aquesta carta i vaig haver de presentar-la a la firma durant una visita [a Joan Carles I] a Madrid». Canonica no va declarar aquesta quantitat a la Hisenda helvètica i va procedir més tard a regularitzar la situació. Ja no forma part de l’Ordre des Avocats de Genève, el col·legi d’advocats de Ginebra. Però al procediment suís s’ha d’afegir la demanda civil de Corinna a Anglaterra. Perquè, aquí, l’examant de Joan Carles I aporta material probatori segons el qual el llavors rei d’Espanya i actual emèrit la va pressionar perquè li tornés els 100 milions de dòlars. En altres paraules, que ell, lluny de fer-li una donació real el juny del 2012 –tot i que estigui documentada–, va posar els diners al seu nom per deixar-los en un lloc segur, segons creia, per utilitzar-los per a les seves pròpies finalitats.

El més llegit