La CUP cerca que l’oficina que fiscalitzi els Mossos pugui sancionar els agents

La comissió sobre el model policial que ja s’ha iniciat al Parlament va molt més enllà de la revisió dels protocols d’actuació i de l’ús de les eines d’ordre públic a disposició dels agents. El pla de treball aprovat inclou la iniciativa de la CUP per estudiar la creació d’una oficina pública, externa i independent que pugui sancionar tant les males praxis –al marge del Departament d’Interior i dels tribunals–, així com incompliments en la cooperació dels Mossos en l’esclariment de les denúncies que rebi aquest organisme. La pretensió és que aquest ens paral·lel, amb capacitat de fiscalització disposat a actuar d’ofici per evitar «situacions d’impunitat», pugui prendre decisions vinculants. És a dir, que el mateix cos policial porti a terme les sancions disciplinàries que proposi l’oficina i que s’activi la via judicial quan hi hagi indicis de delicte. Des d’Interior, deixen en mans dels grups parlamentaris l’establiment d’aquests mecanismes perquè al·leguen que no els competeix interferir en la seva creació mentre el PSC, Cs, el PPC i Vox mostren el seu rebuig. «No ens inventem res nou, en diversos Estats s’han generat comissions com la del Parlament i, de totes en surt una recomanació comuna, que és trobar mecanismes de fiscalització de la policia que siguin independents. Així va ser als Estats Units amb la Comissió Kerner (1968); a Irlanda del Nord, amb la Comissió Patten (1990) i al Regne Unit amb la Comissió Mollen (1994)», justifica el diputat cupaire Xavier Pellicer en declaracions a aquest diari. ¿Com es pot crear? La CUP considera que l’oficina ha de néixer d’un acord entre forces polítiques amb representació a l’hemicicle català i actuar sense lligams al Govern. És a dir, que les conclusions de la comissió sobre model policial aplanin el camí per legislar la creació d’aquesta que, segons el seu parer, ha de funcionar com el Consell de l’Audiovisual de Catalunya o l’Oficina Antifrau, tot i que en alguns països aquesta tasca l’assumeix el Defensor del Poble. Sobre paper, han de legislar els seus objectius, atribucions, competències, recursos, règim sancionador, terminis de resolució i transparència, remarca Pellicer. ¿Qui la podria integrar? La proposta demana perfils tècnics, amb la participació d’experts en dret i personalitats destacades en la defensa dels drets humans. També es proposa que inclogui coneixedors dels protocols internacionals i que hi hagi diverses seus per cobrir els diferents territoris catalans. El diputat de la CUP opina que els candidats s’han de sotmetre a un procés de selecció «obert i transparent». D’entrada, descarta que hagi de comptar amb policies, estiguin o no retirats, «per incompatibilitats». ¿Quines serien les seves funcions? Els ‘cupaires’ defensen que aquesta oficina ha de tenir capacitat per actuar d’ofici, sent accessible també per a qualsevol persona que vulgui que s’investigui qualsevol actuació policial, garantint-ne l’anonimat i sense haver de denunciar abans als Mossos d’Esquadra. La clau està que la CUP intentarà que aquest organisme tingui els poders garantits per accedir a la informació de què disposen els Mossos i, en cas que no es faciliti, «se sancioni per dificultar aquesta investigació». Així, intentaran que pugui emetre recomanacions vinculants, entre elles, sancions i mesures de reparació, tot i que no podria imposar penes de presó ni d’inhabilitació perquè això queda en mans de la Justícia. Actualment és la divisió d’assumptes interns que depèn directament del director de la policia, un càrrec polític, que s’encarrega de la fiscalització, més enllà del mecanisme judicial. Pellicer puntualitza que, en tot cas, l’oficina ha de ser paral·lela: «No és una proposta per eliminar les altres, sinó per complementar-les». ¿I si es presenten sancions contradictòries? Pellicer defensa que l’organisme extern ha de quedar jeràrquicament per sobre de la divisió d’assumptes interns. Això vol dir que, en vista de la possibilitat que hi hagi resolucions de sanció diferents, «l’oficina ha de prioritzar la seva decisió, al ser elegida pel Parlament, amb participació ciutadana i amb l’aval d’una llei amb capacitat i prestigi que no té un òrgan intern». Recorda que hi ha casos que es tanquen per part d’assumptes interns i s’obre investigació judicial, i viceversa. Així mateix, si hi ha indicis de delicte, l’oficina ha de poder recórrer directament a la Justícia, inquireix. ¿Com ha de retre comptes i de quins fons ha de disposar? Seguint les recomanacions d’Amnistia Internacional, la CUP opina que el mecanisme extern ha de retre comptes davant el legislatiu i emetre informes diaris sobre la seva actuació que incloguin informació sobre el resultat dels casos i auditories econòmiques. Els fons s’hauran de pactar en els pressupostos «dimensionant-los» d’acord a la magnitud dels casos que es calculi que atendran, opina Pellicer.

La CUP cerca que l’oficina que fiscalitzi els Mossos pugui sancionar els agents

La comissió sobre model policial en el Parlament abordarà la creació d’un nou mecanisme independent al marge de la policia catalana i dels tribunals

El més llegit