Durant el segle XIX i primera meitat del XX, els partits polítics naixien i morien a Espanya a base d’alçaments, insurreccions i guerres civils. De manera que, tret de l’excepció del PSOE, no hi ha perspectiva per analitzar-ne l’evolució. Els partits subsisteixen quan demostren la capacitat de representar els interessos i les conviccions d’una part de la societat, major o menor en cada moment. Si només defensen interessos, acaben arrasats per la corrupció i si només es guien per les conviccions, cauen en mans del messianisme o de la irrellevància. El Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) –noti’s que no es diu ni socialista de Catalunya ni dels socialistes a Catalunya– és un artefacte inspirat per l’SPD alemany que va reunir en una sola formació una atomitzada federació catalana del PSOE i una sèrie de grupuscles catalanistes socialdemòcrates. El cap de setmana que ve aquest partit celebra un congrés extraordinari, bàsicament, per canviar de líder.