Per què la defensa de Joan Carles I no va aportar a Londres un dictamen oficial sobre el seu estatus

Un dels entrellats més suggerents de les audiències de dilluns 6 i 7 de desembre passat al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les sobre la immunitat sobirana i de jurisdicció que al·lega Joan Carles I davant la demanda civil de la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein per assetjament, seguiment il·legal i difamació és el següent: ¿per què el seu advocat Daniel Bethlehem, contractat pel bufet Clifford Chance, es va abstenir d’aportar un dictamen oficial d’Espanya sobre l’estatus del rei emèrit al tribunal? En la primera sessió, dilluns dia 6, quan l’advocat va explicar que Joan Carles I formava part de la família i de la casa (‘household’) del seu fill, el rei Felip VI, el jutge Matthew Nicklin el va interrompre. Tant èmfasi del lletrat el feia sentir «poc confortable». I va explicar per què: «Estaria més tranquil si l’Estat espanyol digués això. No em correspon a mi dir-ho». I va suggerir que es podia demanar aclariment per via diplomàtica. A Bethlehem no li va semblar una idea brillant. Ni de bon tros. «Els estats són molt reticents a involucrar-se en aquests casos, per les conclusions que podrien derivar-se’n». Els ‘skeletons’ La intervenció del jutge no va ser improvisada. Perquè en el procediment civil i penal anglès tot està posat negre sobre blanc anteriorment en els anomenats ‘skeletons’, els extensos argumentaris que es reparteixen entre si les parts, i als quals el jutge té accés. L’únic punt acordat entre demandant i demandat per a l’audiència el 26 de novembre passat era el d’argumentar sobre una qüestió prèvia essencial que decideix la partida. Segons l’escrit de la defensa de Joan Carles I, era «si Sa Majestat, alt membre de la família i la casa reial d’Espanya, és immune davant la jurisdicció dels tribunals anglesos». Noti’s que es defineix ja l’emèrit com a membre de la casa reial d’Espanya. En el seu intercanvi preliminar, els advocats de la demandant ja advertien que la llei anglesa d’immunitat d’Estat (State Immunity Act) exigeix la presentació d’un certificat de part del Secretari d’Estat on s’estableix de manera concloent sobre la persona o persones que han de ser considerades cap d’Estat. Cap prova «Cap prova ha sigut aportada per, o de part, del rei Felip VI, que Joan Carles I és integrant de casa seva o que Espanya afirma la immunitat malgrat que aquest tema es va plantejar concretament a l’informe de l’advocat Robin Rathmell [de la defensa de Corinna] i no va ser contestat a l’informe de Jeremy Paul Kosky, soci de Clifford Chance, que actua en representació de Joan Carles I. L’única inferència és que Espanya no afirma que el demandat gaudeix d’immunitat». La defensa de Joan Carles I aporta un informe de l’advocat Bernardo del Rosal en el qual s’assenyala que «la seva abdicació ha creat una posició nova sense precedents», i afegeix que li confereix cobertura legal i estatus «en un sentit molt més profund i transcendental». Del Rosal ha treballat com a responsable del departament penal econòmic de Clifford Chance entre el 2012 i el 2016 i va ser consultor extern del bufet entre el gener i el setembre del 2017. Document contraproduent ¿Per què aportar aquest informe i no un aclariment de la Casa de Sa Majestat el Rei o del Govern espanyol com ha suggerit el jutge Nicklin? EL PERIÓDICO ha formulat la pregunta al Ministeri de Justícia. ¿Hi ha hagut alguna consulta, gestió, directa o indirecta, per part de la defensa de Joan Carles I, sobre l’estatus del rei emèrit a Espanya? Aquest dijous, un portaveu va assenyalar: «No ha tingut entrada al Ministeri de Justícia cap sol·licitud sobre aquesta qüestió». L’única raó per la qual la defensa ha decidit no sol·licitar per a la vista de Londres un aclariment oficial a Espanya –com la que va suggerir el jutge Nicklin– és perquè difícilment l’ajudaria a reforçar els seus arguments. Com ha respost la defensa de Corinna, «la insinuació que la llei espanyola determina l’assumpte de la pertinença a la Casa de Felip VI per gaudir d’immunitat és errònia. Estaria suggerint que qualsevol estat amb milers de membres de la família reial podrien ser tractats en la llei interna com a part de la casa del cap d’Estat i, per tant, gaudir d’immunitat d’Estat, fet que és totalment erroni».

Per què la defensa de Joan Carles I no va aportar a Londres un dictamen oficial sobre el seu estatus

El Ministeri de Justícia confirma a aquest diari que no hi va haver sol·licitud sobre la qüestió

El més llegit