¿Què és l’Espanya buidada? 23 províncies i un quart del Congrés

Més de la meitat del territori nacional. Tan sols un 17% de la població total. Un quart dels escons del Congrés dels Diputats. En xifres, aquesta és l’Espanya buidada que fa anys que penetra, a poc a poc, en l’agenda social i política del país. Un territori de gairebé 300.000 quilòmetres quadrats que fa anys que perd habitants i en el qual es comença a forjar un moviment ciutadà que vol arribar a les institucions per posar fre a la despoblació i buscar el reequilibri territorial. ¿Què es considera l’Espanya buidada? L’Espanya buidada –originalment es va dir l’Espanya buida– fa referència als territoris que s’han vist afectats per la despoblació. En concret s’estableix la següent regla: aquelles províncies que hagin perdut habitants entre 1950 i 2019 i que, a més, tinguin una densitat poblacional inferior a la mitjana nacional. És a dir, que el nombre d’habitants per quilòmetre quadrat estigui per sota al conjunt del país. Hi ha 23 províncies que compleixen els dos requisits. ¿Quines províncies conformen l’Espanya buidada? Majoritàriament, el terme d’Espanya buidada va lligat als territoris interiors: dues províncies de Galícia (Lugo i Ourense); les nou províncies de Castella i Lleó, les dues d’Extremadura i les tres d’Aragó; la Rioja; quatre províncies de Castella i Lleó (Guadalajara, Conca, Albacete i Ciudad Real) i dues províncies d’Andalusia (Còrdova i Jaén). En total són 23 regions que sumen 296.718 quilòmetres quadrats, un 58% del territori nacional. ¿Quanta població tenen? Malgrat que més de la meitat d’Espanya forma part de l’Espanya buidada, el seu nom indica que són territoris que pateixen la despoblació. Aquestes 23 províncies tenen en total 8.202.000 habitants. Aquesta xifra suposa un 17,2% respecte a la població total, segons les dades de 2019 de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). ¿Quants escons del Congrés es reparteixen en aquests territoris? Les 23 províncies de l’Espanya buidada elegeixen un total de 92 diputats dels 350 que componen el Congrés. Un 26% dels escons estan en mans dels habitants d’aquests territoris. Actualment, un grup parlamentari d’aquestes dimensions es convertiria en la segona força de la Cambra baixa. L’eina que prepara l’Espanya buidada i que estarà a punt per a finals de gener de 2022 amb l’objectiu de presentar-se a les eleccions lluitarà per aquesta representació parlamentària. Saragossa, amb prop d’un milió d’habitants, és la província que més diputats elegeix: set. Després el segueixen Còrdova i Badajoz, amb sis escons. La resta dels territoris escullen entre tres i quatre diputats excepte Sòria, la que té menys població, per tant només es disputen dues butaques. ¿A quins partits afectaria més l’entrada de l’Espanya buidada? Les províncies de l’Espanya buidada han votat de manera tradicional el PSOE i el PP. En les últimes eleccions, les dues formacions van disposar el 75 diputats dels 92 que es reparteixen en aquests territoris (41 els socialistes i 34 els populars). Vox, malgrat ser una nova força, va obtenir 14 escons i Unides Podem, dos. La sorpresa va arribar amb Terol Existeix, que va obtenir un seient al Congrés. La irrupció de la plataforma que preparen més de 80 associacions de l’Espanya uidada faria perillar l’hegemonia del PSOE i el PP en el medi rural. El 34% dels diputats socialistes provenen d’aquestes províncies. La xifra ascendeix al 38% en el cas dels populars. Vox seria el següent afectat, amb un 26%. I la incidència en Unides Podem, assentat a les grans ciutats, seria mínima. Així, la disputada pel vot en aquests territoris promet ser acarnissada.

El més llegit