‘Fact check’ ‘llei mordassa’: notícies falses sobre la seguretat i la inseguretat ciutadana

Malgrat que només està en els inicis del seu tràmit parlamentari, la reforma de la Llei Orgànica de Protecció de la Seguretat Ciutadana, coneguda com a ‘llei mordassa’, ha suscitat una important mobilització al carrer contra el Govern central. Es tracta de protestes amb una forta presència dels tres partits de la dreta: Ciutadans, Partit Popular i Vox. Els dos últims es disputen la influència sobre un sector estratègic de vot i opinió: el dels ciutadans lligats directament o indirectament a les forces de seguretat i arrmades, que ronda el milió de persones. La seguretat ciutadana és l’argument utilitzat com a eix –o palanca en certs moments– de l’agitació contra l’executiu d’esquerra. La protesta s’ha vist escalfada a les xarxes socials, i en actes públics, amb una infinitat de valoracions reduccionistes o falses, que han conduït a motejar la reforma amb l’eslògan «llei d’odi a la policia». Són cinc els temes principals entorn dels quals es mou la producció de fakes i imprecisions: la desaparició d’un principi d’autoritat dels agents de policia, el seu desarmament físic davant multituds agressives, la celebració espontània de protestes de carrer, la interposició d’obstacles a les identificacions de busca-raons i delinqüents i la difusió de fotos de policies per denigrar-los. 1.- Policies sense autoritat 1.- Policies sense autoritat«Aquesta llei qüestiona el principi d’autoritat de les forces i cossos de seguretat», assegura el manifest de la plataforma Jusapol que va ser llegit al final de la manifestació que el 27 de novembre va organitzar aquesta entitat a Madrid. No hi ha en l’ordenament jurídic cap ítem de «principi d’autoritat» dels agents policials. L’encunyació d’aquest principi, en l’argot de la seguretat, fa referència a una pauta de comportament, segons la qual una administració, en cas de controvèrsia, de partida creu sempre la seva policia. Però en el procés judicial –regit per la Llei d’Enjudiciament Criminal abans i després d’aquesta reforma– l’acta policial d’intervenció davant un delicte en el qual el policia és denunciant i a més perjudicada es tracta com un document testifical més, sotmès a la contradicció de les parts. Actuant com a testimonis en un judici, els policies tenen una presumpció de credibilitat. L’esmena 10 presentada pel PSOE i Unides Podem a la reforma de la ‘llei mordassa’ proposa que en una diligència d’identificació, registre, i comprovació, «l’acta que s’estengui tindrà presumpció de veracitat dels fets consignats, sempre que resulti coherent, lògica i raonable, tret de prova en contrari». 2.- Antiavalots indefensos 2.- Antiavalots indefensosEls mateixos partits i sindicats posicionats contra la reforma difonen que es desarmarà els antiavalots, «just quan més agressions estan patint les nostres forces i cossos de seguretat», diu el manifest llegit a Madrid. En matèria de repressió d’aldarulls, l’esmena 13 de les presentades per PSOE i Podem s’até a l’experiència internacional. Així, encarrega a «les autoritats competents» la tasca de «desenvolupar protocols específics d’acord amb els estàndards internacionals, sobre l’ús de la força i la utilització de material antiavalots, en ordre a utilitzar sempre els mitjans menys lesius per a les persones i evitant aquells que causin lesions irreparables». La reforma no contempla la derogació de cap article del Codi Penal referit a la figura delictiva de l’atemptat a l’autoritat. 3.- Manifestacions per sorpresa 3.- Manifestacions per sorpresaPart de les crítiques a una reforma que encara no té ni tan sols no dictamen parlamentari giren entorn de l’obligació d’avisar d’una manifestació al carrer. El president del PP, Pablo Casado, es va preguntar en un acte del seu partit a Lleó el passat 27 «com va protegir la Policia un comerciant d’un piquet o d’un aldarull de carrer si no fa falta que es notifiquin les manifestacions». En la protesta al carrer d’aquell dia, el manifest de Jusapol afirmava: «Poder convocar manifestacions sense notificació prèvia provocarà aldarulls...» Les esmenes 13 i 32 dels partits del Govern mantenen l’obligació de notificar a les autoritats la convocatòria d’una manifestació o qualsevol acte al carrer, i consideren «la falta del tràmit previ de comunicació» una «infracció lleu». Les esmenes contemplen «la falta de comunicació prèvia» com a no sancionable si es tracta d’exercitar el dret de manifestació per «una ràpida expressió davant un esdeveniment d’indubtable repercussió social que no admeti demora, sempre que no es causi violència o alteració de l’ordre públic». Tal supòsit s’ha complert, de fet, amb l’actual llei vigent: no hi va haver sancions a les manifestacions feministes espontànies de desembre del 2018 contra la sentència sobre la violació comesa per ‘La manada’, ja que no es van produir conseqüències sobre l’ordre públic. 4.- Policies lligats de mans 4.- Policies lligats de mansQuant temps pot retenir un policia un busca-raons, on pot identificar-lo i com pot defensar-se de la seva violència són també un viver d’imprecisions utilitzables políticament. Com lamenten els sindicats policials i també diversos dirigents de Vox, la proposta de canvi de la llei redueix de sis a dues hores el temps en què agents policials poden retenir algú per a la seva identificació si no porta a sobre el DNI. Però aquestes crítiques no fan referència al fet que la reforma de la llei continua contemplant el termini de sis hores «excepcionalment i per raons justificades, verificables i comunicades a la persona afectada». Hi ha també un corrent de crítiques entorn d’una obligació de retornar a l’indocumentat al lloc en el qual se’l va capturar per ser identificat, «com si la policia fos un servei públic de transport», va dir el líder del PP. Les esmenes proposen que «a les persones desplaçades a dependències policials a efectes d’identificació», se’ls «retorni o faciliti el seu retorn al mateix lloc on no va poder fer-se la identificació pels agents»… però «quan la dependència policial a què s’ha traslladat a la persona es trobi en localitat diferent a la del requeriment d’acompanyament», i si aquest trasllat no afecta el «funcionament efectiu» del servei policial. 5.- Fotos i vídeos d’agents en acció 5.- Fotos i vídeos d’agents en accióLa reforma «limita la privacitat dels agents i de les seves famílies», va dir Casado. Entorn de la presa i difusió d’imatges d’agents en acció també pivota la protesta. «Aquesta llei no prohibeix la difusió per mitjans digitals d’intervencions policials gravades per ciutadans. És un greu error que deixa absolutament desprotegit la policia, fins i tot les seves famílies», es va llegir a la tribuna de la marxa del dia 27. La prohibició de la presa i difusió d’aquestes imatges no serà derogada per aquesta reforma: està derogada ja per una resolució del Tribunal Constitucional del 19 de novembre de 2020. La seva sentència va avalar la constitucionalitat de la ‘llei mordassa’... tret de, i expressament, l’incís «no autoritzat» del seu article 36,23, que considera infracció greu la presa i difusió d’imatges sense permís. El tribunal de garanties percep «censura prèvia» en aquest incís, que va contra la llibertat d’expressió recollida a l’article 20 de la Constitució.

El més llegit