La defensa de Joan Carles I ven al tribunal que a Espanya coexisteixen un cap d’Estat i un sobirà, per Ernesto Ekaizer

L’itinerari recorregut per la demanda civil per difamació presentada per Corinna zu Sayn-Wittgenstein contra Joan Carles I davant la justícia britànica, segons ha quedat en evidència, va ser tortuós des del començament. Es va presentar davant la High Court of Justice el 29 de desembre del 2020. I els advocats d’ella l’hi van enviar al rei emèrit a l’única direcció que tenien: el palau de la Zarzuela. Aquí van donar justificant de recepció del document de 32 folis. Però Joan Carles I no vivia a la Zarzuela. Des del 3 d’agost del 2020 vivia autodesterrat –no hi havia cap causa penal contra ell– a Abu Dhabi. Aconsellat pels seus lletrats, Joan Carles no en va voler saber res de la demanda, fins que finalment es va acceptar el document. Com que als tribunals anglesos tot ha de quedar negre sobre blanc, els advocats de la demandant van demanar un dictamen a l’advocat José Antonio Choclán per aclarir al jutge aquest punt. En efecte, l’única referència que llavors es tenia era el palau de la Zarzuela i, segons el seu dictamen, el servei portat a terme té plena validesa. La defensa del rei emèrit ha protestat perquè qualifica de «defectuosa» i «invàlida» la ruta triada. Perquè s’havia de fer, afirmen, per canals diplomàtics. I perquè, afirmen, es va haver de sotmetre a previ «escrutini judicial i probablement [hauria sigut] rebutjada». Endevinalla retrospectiva. La defensa ha promès al jutge una declaració jurada de Joan Carles I sobre aquest «inadequat» servei d’entrega de la demanda en una audiència especial. El truc de la defensa En el seu escrit d’exposició de la immunitat sobirana i d’Estat, l’equip d’advocats format per Daniel Bethlehem –experimentat en l’assessorament dels governs israelians d’Ariel Sharon i Benjamin Netanyahu, a qui ha defensat al Tribunal Internacional de Justícia de la Haia– i Philippa Webb –professora de dret internacional al King’s College de Londres– intenta un truc interessant que no sembla, segons fonts jurídiques de Londres, que s’hagi d’empassar el jutge Matthew Nicklin. Per encaixar la immunitat de Joan Carles I en la llei anglesa d’immunitat d’Estat, que es refereix a un «sobirà o un altre cap d’Estat», presenta l’emèrit com a «sobirà» en paral·lel al «cap d’Estat» d’Espanya, el seu fill Felip VI. La presentació prèvia dels escrits entre les parts –els anomenats ‘skeletons’ que recullen els arguments– ofereix avantatges per detectar martingales. Com la següent. En la seva defensa de l’existència a Espanya del «sobirà» Joan Carles I, els seus advocats citen malament una secció de la llei d’immunitat d’Estat anglesa al referir que es tracta del «sobirà o un altre cap d’aquest Estat». James Lewis, advocat de Corinna, assenyala delicadament a peu de pàgina del seu escrit que els lletrats de Joan Carles citen incorrectament la secció de la llei com «un sobirà o un altre cap d’aquest Estat», quan es tracta d’«un sobirà o un altre cap d’Estat». El demostratiu permetria allotjar l’existència d’un Estat espanyol en què hi podria haver un «sobirà» i «un cap d’Estat». «Atès que compartim que Joan Carles I no és cap d’Estat, és sorprenent que els demandats sol·licitin del tribunal que aquest estableixi que continua sent, malgrat la seva abdicació, un sobirà d’Espanya juntament amb el rei Felip VI. Sembla que Joan Carles I considera possible construir les paraules «sobirà» i «cap d’Estat» alternativament i donar a «sobirà» un significat que no pot suportar. Des del punt de vista legal, un «sobirà ha de ser un cap d’Estat», assenyalen els demandants. En el seu escrit, Lewis i els seus col·legues advertien que Joan Carles I no havia aportat testimoni de Felip VI o de part seva en el sentit que l’emèrit és part de la casa reial o que Espanya afirma la seva immunitat malgrat que així s’havia sol·licitat en l’intercanvi previ entre les parts en litigi. Aclariment d’Espanya El jutge Nicklin va prendre nota d’aquest detall. I aquest dilluns va afirmar, durant l’exposició de Bethlehem, en una de les seves escasses intervencions que, en efecte, seria desitjable que Espanya aclarís aquest punt. La defensa de Joan Carles I va advertir que en la situació creada si la immunitat del seu client és rebutjada i la demanda segueix el seu curs cap alt càrrec oficial d’Espanya prestarà declaració o aportarà proves perquè aquests funcionaris gaudirien «d’immunitat per presentar proves». Segons assenyalen els advocats, «això tindria conseqüències per a la possibilitat de sa majestat d’exercir una adequada defensa». D’aquí es dedueix que Joan Carles I no prestarà declaració si és citat, com sembla, davant la High Court of Justice. Problema: aquests funcionaris, si Espanya renuncia a la immunitat, es poden presentar. Els advocats de Corinna han presentat la demanda amb múltiples evidències. Una és la declaració jurada de l’excomissari José Manuel Villarejo, que assegura que uns 120 agents del Centre Nacional d’Intel·ligència estan assignats per al que s’anomenen incidents amb la monarquia i que Corinna zu Sayn-Wittgenstein està totalment controlada per un equip del CNI.

El més llegit