Els sectors de Junts intensifiquen el debat intern per unificar l’estratègia

L’enèsima discrepància entre Junts per Catalunya (JxCat) i Esquerra Republicana, aquest cop pels Pressupostos catalans, ha tornat a deixar al descobert el que sectors del partit de l’expresident ja expliquen sense embuts: la necessitat de convocar un debat pendent, el del rumb estratègic que ha de prendre un partit que està dividit entre dues ànimes, la que defensa que és el moment de prioritzar la gestió del Govern i la que enarbora sobretot la bandera de la confrontació. «El debat està pendent, sí, però s’està fent i no s’ha acabat», afirma un dirigent, que es mostra esperançat que Junts aconsegueixi «fer compatible la gestió de l’autonomia amb la confrontació intel·ligent». Dit això, admet que, ara com ara, la discussió interna és «calenta». L’epicentre de la crisi pressupostària va ser el discurs del sempre vehement diputat Joan Canadell al Parlament, carregant contra ERC i el president Pere Aragonès per l’acord amb els comuns per salvar els comptes. Però, segons confirmen diferents fonts, Canadell no anava per lliure. El seu missatge estava avalat per la decisió de la gran majoria dels dirigents del partit, reunits prèviament. Tret d’alguna excepció. A posteriori s’han produït les queixes internes. «Estava acordat, sí, però hi ha altres maneres d’executar-lo», es lamenten alguns dels consultats. Aragonès, un «nen mimat» D’altres, els més partidaris de la confrontació, creuen que l’aprovació dels Pressupostos amb els comuns costa molt d’assimilar dins l’independentisme. Al·leguen que Junts té un problema de relat perquè ha de deixar clar que aquests eren uns comptes encaminats a aconseguir la independència, forçant així els comuns a admetre-ho. Els més radicals, fins i tot, no descartaven la possibilitat de prorrogar el pressupost abans d’oferir la imatge que els seguidors d’Ada Colau han aconseguit fracturar el bloc independentista. Però els pragmàtics, els defensors d’una bona actuació dins el Govern sense piruetes retòriques, valoren la necessitat d’aparèixer com un partit útil. «Hem d’aprofitar el que ha passat amb els Pressupostos per posar ordre», apunta un integrant del Consell Executiu, convençut que el camí passa per governar bé, ser a tots els fronts i, des d’aquí, poder denunciar les eventuals renúncies d’ERC respecte a la confrontació amb l’Estat. Es tracta, segons un altre integrant del Gabinet, d’anar forçant les contradiccions d’Esquerra des de dins, perquè els republicans no disposen d’un soci alternatiu per governar en aquesta legislatura. «Encara ens costa encara que qui mana és ERC» «No hem arribat a entendre, i ens costarà fer-ho, que qui mana és ERC. El dia que ho entenguem començarem a no fer segons quins girs ridículs», diagnostica un càrrec de la Generalitat. Girs com el canvi de discurs sobre els Pressupostos. «Per acabar d’aquesta manera [assumint el pacte amb els comuns], no feia falta haver fet aquest xou... però així som», es lamenta un integrant de l’executiva. Un altre diagnòstic, cosí germà de l’anterior, és el de la falta d’unitat d’acció. «Som l’exèrcit de Pancho Vila», descriu amb humor un altre membre de la direcció. «No hi ha un criteri únic ni un líder que posi ordre», es lamenta un altre, que compara aquest desordre polític amb ERC, que actua «com un autèntic exèrcit». La descripció és que mentre els integrants del Govern s’arremanguen amb els fons europeus, la pandèmia i la sortida de la crisi, els que tenen «la cadira assegurada al Parlament» estan més «per rebentar-ho tot». »[L’expresident] Puigdemont no està en el dia a dia i hi ha tota una gent que Jordi Sànchez [el secretari general] no controla, que són els nous; davant els de tota la vida, la gent d’ordre que sap mantenir la disciplina», descriuen. Potenciar els actius Una altra qüestió pendent que afecta no només Junts, sinó tots els actors implicats, és l’evidència que el nivell d’unitat en la recerca de la independència és igual a zero. «No s’ha trencat la unitat independentista, senzillament, perquè mai ha existit», confessa un integrant del Consell Executiu. Però aquí és on des de JxCat creuen que hi ha més marge per marcar perfil respecte d’ERC, a qui veuen «plegada als interessos del PSOE» i que ha «abandonat clarament la defensa de la majoria del 52% de vots independentistes». Un altre actiu que es vol potenciar és l’atac als republicans per la falta d’unitat a Madrid. Episodis com el de la llei audiovisual –amb el compromís del Govern central amb les quotes per al català en suspens– reforcen la necessitat d’atacar els republicans perquè a Madrid «fan el que volen» mentre Junts fa «el que pot». En definitiva, i malgrat que en el consell nacional celebrat al setembre es va remarcar l’existència de comitès de crisi, la realitat és que, com afirma sovint un destacat dirigent, sobre la situació interna: «Som Junts, no iguals.» Gestionar aquesta diversitat és el repte de la formació de Puigdemont.

Els sectors de Junts intensifiquen el debat intern per unificar l’estratègia

L’autocrítica per l’erràtica gestió dels Pressupostos catalans torna a constatar les dues ànimes de la formació

El més llegit