Contra Pinochet i Assange i pro Corinna zu Sayn-Wittgenstein, investigació d’Ernesto Ekaizer

Un dels tres advocats que figuren en la demanda civil contra Joan Carles I (assetjament, seguiment il·legal i difamació), juntament amb la firma de puny i lletra de Corinna zu Sayn-Wittgenstein, es diu James Lewis. En l’actualitat representa el govern dels Estats Units en el procediment per extradir el periodista Julian Assange, fundador de l’agència Wikileaks, detingut a la presó d’alta seguretat de Belmarsh. Si bé una jutge ja ha denegat la seva entrega per raons de salut, un recurs elaborat per Lewis el manté a la presó i va provocar una nova audiència, a finals d’octubre. El desenllaç és imminent. A aquesta presó, situada a Thamesmead, al sud-est de Londres, va ser traslladat amb cadira de rodes, una única vegada davant un jutge anglès, l’exdictador xilè Augusto Pinochet l’11 de desembre de 1998, per comparèixer al començament del judici de la seva extradició a Espanya. Després de la detenció de Pinochet en una clínica de Londres el 16 d’octubre de 1998 –acabava de ser operat d’una hèrnia discal–, els jutges d’una secció del Tribunal Superior de Justícia van concedir al dictador xilè la immunitat en qualitat d’excap d’Estat de Xile. Gran coneixedor de les extradicions El servei de la Fiscalia de la Corona va rebre la instrucció de presentar un recurs contra la immunitat del jutge Baltasar Garzón –titular del jutjat central d’instrucció número 5 de l’Audiència Nacional i avui a l’equip que defensa Assange–, que havia cursat l’ordre d’arrest a Londres. La Fiscalia de la Corona, doncs, va contractar el 20 d’octubre de 1998 dos advocats. L’expert més gran en extradició, Alun Jones, i un advocat per portar el procediment penal. El seu nom, James Lewis. El recurs contra el primer tribunal, l’anomenada Divisional Court, es va presentar davant el comitè judicial de la Cambra dels Lords, que actuava com a Tribunal Suprem. Una primera sentència dels jutges-lords contrària a Pinochet es va haver de repetir. No obstant, el 24 de març de 1999, la nova sentència li va tornar a negar la immunitat davant delictes de tortura per una aclaparadora majoria de 6 contra 1. Perquè, van sentenciar, la tortura no forma part de les funcions d’un cap d’Estat. El 15 d’abril de 1999, Lewis va vaticinar: «En sis mesos Pinochet pot estar assegut al banc dels acusats a Espanya». Es va equivocar. Tot i que va guanyar el judici contra la immunitat sobirana i de jurisdicció, el Govern de Tony Blair, en lloc d’entregar l’exdictador a Espanya el va enviar a Xile perquè, va afirmar, patia senilitat sobrevinguda, la qual cosa li impediria participar en un judici. Advocats d’elit Lewis, com el seu col·lega Jonathan Caplan, formen part d’un selecte grup de lletrats barristers –que presenten els casos davant els tribunals– anomenats Queen’s Counsel o consellers de la Reina, un títol honorífic de mèrit després d’una experiència de treball de quinze anys. En l’equip participa un altre barrister, Adam Chichester-Clark. Els tres comparteixen una trajectòria en dret penal i civil, són especialistes en litigis empresarials, individuals i governamentals i experts en mitjans de comunicació. És difícil trobar un cas nacional al Regne Unit i internacional en què falti algun d’aquests primers espases. Davant seu, Joan Carles I ha contractat l’equip d’advocats del bufet internacional Clifford Chance. El cas de Lewis té interès respecte d’un dels problemes que invoca la defensa de Joan Carles I davant la demanda de Corinna: la seva immunitat davant el procediment civil per ser excap d’Estat.

Contra Pinochet i Assange i pro Corinna zu Sayn-Wittgenstein, investigació d’Ernesto Ekaizer

L’advocat James Lewis lidera la demanda civil contra Joan Carles I que es veurà aquest dilluns i dimarts a Londres al Tribunal Superior de Justícia d’Anglaterra i Gal·les

El més llegit