El Jutjat Penal número 9 de Sevilla ha absolt el raper Pablo R.D., conegut musicalment com Pablo Hasél, dels possibles delictes d’injúries amb publicitat, odi i coaccions pels quals va ser jutjat per comentaris que va publicar en el seu compte de Twitter contra el Reial Betis Balompié pel seu suport al futbolista Roman Zozulya, a qui l’investigat vinculava amb la ideologia nazi, considerant que els comentaris fets en els esmentats tuits s’han de considerar emparats pel dret a la llibertat d’expressió.
El raper, recordem-ho, va entrar a la presó el febrer passat per complir una condemna de nou mesos de presó per un delicte d’enaltiment del terrorisme, i injúries i calúmnies a la Monarquia i les forces i cossos de seguretat de l’Estat, per difondre missatges atemptatoris a les xarxes socials.
En el judici celebrat a Sevilla, la fiscalia va demanar l’absolució de l’acusat, mentre que l’acusació particular exercida pel Betis va demanar dos anys i mig de presó i el pagament d’una multa de 5.400 euros per un delicte d’odi, 6.000 per injúries amb publicitat i 1.200 per coaccions.
En la sentència, difosa per l’Oficina de Comunicació del TSJA, la jutge considera provat que, amb data 20 d’abril del 2017, el Betis es va querellar contra l’acusat després de la publicació d’una sèrie de comentaris a través del seu compte a la xarxa social Twitter relacionats amb la cessió al Rayo Vallecano del futbolista Zozulya, pertanyent al Betis, després que els jugadors de la primera plantilla del club andalús compareguessin al costat de l’equip tècnic i emetessin un comunicat de suport al futbolista i la seva família.
Així, la magistrada enumera els esmentats comentaris publicats per l’encausat els dies 2 i 3 de febrer del 2017, com són «a la plantilla del Betis que defensa el nazi, si no fos perquè també moririen pilots i hostesses, els desitjaria que el seu avió s’estavellés», o «porqueria de jugadors del Betis, parlant de linxament contra el jugador nazi, linxament és el que fan els nazis».
En data 8 de febrer del 2017, i després que el Betis anunciés la seva intenció de querellar-se contra l’investigat, aquest va publicar una sèrie de tuits en què deia que «en un Estat veritablement democràtic la querella aniria contra el Betis per defensar un nazi havent-hi incomptables proves que ho és, @Realbetis les víctimes dels nazis ucraïnesos no es poden querellar perquè ja són mortes», «que continuïn retratant-se perseguint i criminalitzant els que no tolerem el nazisme ni els seus defensors, obre els ulls de molta gent», o «les bombes dels amics del jutjador nazi, a qui finança i promociona, fan això. Apologia del terrorisme és defensar-los».
En relació amb el delicte d’odi, la jutge exposa els criteris jurisprudencials existents al respecte i acaba dient, coincidint amb el ministeri fiscal i la defensa, que els fets jutjats «no tenen prou entitat per a la seva tipificació penal com a delicte d’odi», ja que, «encara sent evident que els comentaris recollits en el relat fàctic resulten reprovables, de mal gust i innecessaris, no és possible el seu retret penal quan en el context en què es van emetre no van posar en perill valors essencials de qui anaven dirigits, com la seva vida, integritat física i llibertat».
La jutge considera, en aquest sentit, que, «tot i que les expressions i judicis de valor abocats per l’acusat cap al Betis i els seus jugadors puguin ser innecessàries per reflectir una opinió o crítica i resultin provocadores, s’han de considerar emparades per la llibertat d’expressió en el context que van ser proferides, perquè tot i que puguin resultar feridores, grolleres i fins i tot ofensives, no reuneixen els elements necessaris per poder integrar la conducta dins l’àmbit típic del delicte de l’article 510 del Codi Penal», i és que aquestes expressions, «malgrat el seu contingut, no eren objectivament aptes per estendre un discurs d’odi als destinataris dels seus missatges».
Dret a la llibertat d’expressió
«A la mateixa conclusió s’hauria d’arribar en relació amb el suposat delicte d’injúries denunciat», afirma la jutge, que afegeix que, «si bé la legislació penal atorga una àmplia protecció a la bona fama i l’honor de les persones, el reconeixement constitucional de la llibertat d’expressió ha modificat profundament la manera d’afrontar l’enjudiciament dels delictes contra l’honor en els supòsits en què la conducta a considerar hagi sigut feta en exercici de l’esmentada llibertat», per la qual cosa, «encara que es considerés que els comentaris» de l’acusat «puguin descriure una imatge negativa del club i els seus jugadors, quedarien emparats en l’exercici d’aquesta llibertat, aplicant les consideracions fetes al respecte de l’esmentat dret al tractar el delicte d’odi, igualment extrapolables a aquesta figura delictiva».
Seguint això, la jutge assenyala que «amb independència de l’opinió que es pugui tenir sobre la correcció i oportunitat dels tuits publicats per l’acusat i el to fet servir, s’ha de concloure que no es presenten els requisits legalment i jurisprudencialment establerts per considerar comesos cap dels delictes imputats».
La magistrada assegura que el dret a la llibertat d’expressió, «que implica sens dubte la possibilitat de crítica, s’hauria d’exercitar, tot i que lamentablement no sempre sigui així, amb respecte dels altres i tolerància a les idees d’altri, sense haver de recórrer, com passa en el cas jutjat, a expressions desafortunades i provocatives, però el cert és que no tot excés verbal, ni tot missatge que desbordi la protecció constitucional, per aquest fet, s’ha de considerar constitutiu de delicte, oferint en qualsevol cas el nostre sistema jurídic altres formes de reparació d’aquests excessos que no passen necessàriament per la incriminació penal».
Per acabar, i en relació amb el delicte de coaccions, la jutge diu que en aquest cas «no s’identifica en la conducta descrita en la querella la concurrència dels elements propis» de l’esmentat delicte, ja que «no es distingeixen elements com l’ús de la violència o la intimidació, sense perjudici que la conducta desenvolupada per l’acusat hagi sigut molesta o fins i tot inquietant per als querellants, no s’acredita l’element de la violència intimidatòria projectada de forma directa sobre els mateixos per forçar-los a adoptar un determinat comportament, i no consta que, després del comunicat emès amb l’equip tècnic el 2 de febrer del 2017, els jugadors veiessin coartada la seva llibertat en aquest sentit i se’ls impedís fer altres declaracions públiques en suport del seu company».
«No s’ha d’entendre que el comportament de l’acusat arribi a la gravetat que implica la seva qualificació com un delicte de l’article 172 del Codi Penal, que no es pot apreciar de la pertorbació de l’estat d’ànim», ja que «es requereix una conducta de prou intensitat i una clara restricció del dret a la llibertat d’obrar de la víctima, que no es presenta, per la qual cosa incloure els fets declarats en el delicte de coaccions suposaria un excés en l’aplicació de la norma penal», assenyala la magistrada, que per tot plegat absol l’acusat dels delictes d’injúries amb publicitat, odi i coaccions que li atribuïa l’acusació exercida pel Betis.