La fiscalia va contemplar obrir procediment al fiscal que es va negar a continuar investigant Stampa

La Secretaria Tècnica de la Fiscalia General de l’Estat (FGE) i la Inspecció fiscal van estudiar possibles mesures contra el tinent fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), Carlos Ruiz de Alegría, després del seu rebuig, el desembre del 2020, de realitzar les noves diligències que li van ser «suggerides» en resposta a la seva proposta d’arxivar les diligències d’investigació sobre presumpta revelació de secrets per part del fiscal del ‘cas Tàndem-Villarejo’, Ignacio Stampa. El 23 d’octubre del 2020, Ruiz de Alegría, després de realitzar diverses diligències que li van proposar per allargar la vida del procediment (després del seu primer decret d’arxivament, el 5 d’octubre) va reiterar que no hi havia cas i va elaborar un decret d’arxivament de 10 folis. El seu cap, Jesús Caballero Klink, el va cursar a Álvaro García Ortiz, fiscal en cap de la Secretaria Tècnica. Ruiz de Alegría i Caballero Klink sabien que la conclusió d’arxivar havia de ser executada amb celeritat. ¿Per què? Perquè el Consell Fiscal citat per a quatre dies més tard, el 27 d’octubre del 2020, resoldria el concurs de vuit places fixes a la Fiscalia Anticorrupció. Stampa, que estava en comissió de serveis des del 2017, renovada amb suport del seu cap, el fiscal en cap Alejandro Luzón, aspirava a una d’aquestes. Sense pressa Però, per la mateixa raó, García Ortiz no tenia cap pressa. Tretze dies més tard, el 4 de novembre (després de denegar-li el 27 d’octubre la plaça fixa al fiscal del cas Tàndem-Villarejo i apartar-lo de la instrucció), va contestar a Caballero Klink: «En aquest context i abans d’adoptar cap resolució. Interessem ens remetin la totalitat de les diligències d’investigació». García Ortiz es va prendre gairebé un mes i el 2 de desembre del 2020 va transmetre a Caballero Klink dos folis amb nous «suggeriments per si V. E. considera oportú tenir-les en consideració». Aquesta manera sibil·lina d’embolicar una ordre per algú que com García Ortiz mancava d’autoritat sobre el seu interlocutor ja era reveladora de la manera d’actuar. Proposava una sèrie de diligències entre les quals repetir-ne una de ja realitzada i altres d’irrellevants. Entre les quals, es feia ressò de notícies que feien al·lusió a presumptes correus d’una advocada de Podem dirigits al fiscal en cap Luzón, per la qual cosa «seria procedent la remissió d’ofici a l’anterior [a Luzón] de tal circumstància». ¿Per què no es van atrevir? Caballero Klink va transmetre els dos folis a l’instructor Ruiz de Alegria, que confirmava així que es tractava de mantenir obert el cas amb qualsevol excusa. Li va explicar que no eren procedents més diligències. I ho va posar per escrit. El seu cap tenia dues opcions. Ordenar-li expressament que les practiqués, cosa que obria el camí de Ruiz de Alegría per acollir-se a l’article 27 de l’Estatut Orgànic del Ministeri Fiscal perquè sentís el cas la junta de fiscals... I l’altra, fer el que va fer: Caballero Klink va rellevar com a instructor Ruiz de Alegría i va assumir ell la instrucció. Aquí, en aquesta situació, la secretaria tècnica va intentar obrir una informació prèvia a Ruiz de Alegría amb la idea de recollir antecedents i acabar en un expedient disciplinari. ¿Per què no es van atrevir? La secretaria tècnica estava actuant fora de la llei. Només la fiscal general de l’Estat podia donar una ordre expressa, però no qui, com finalment s’ha demostrat dimecres passat, actua com el seu guardaespatlles, Álvaro García Ortíz. «L’actuació de Ruiz de Alegría va ser impecable, des del punt de vista tècnic i des de la integritat personal, conducta que gairebé se l’emporta per davant», diu un magistrat que ha seguit el procediment.

La fiscalia va contemplar obrir procediment al fiscal que es va negar a continuar investigant Stampa

Actuació fallida contra el tinent fiscal Carlos Ruiz de Alegría

El més llegit