El compliment de la sentència del 25% en castellà és en mans del Govern

Quan es dicta qualsevol sentència, aquell a qui beneficia la decisió es dirigeix al tribunal que l’ha dictat per demanar-li el seu compliment. En el cas de la sentència que estableix l’obligatorietat d’impartir un 25% en castellà a les escoles catalanes només hi va haver un litigant a qui es va donar la raó en la seva pretensió: l’Advocacia de l’Estat. Per això li correspon a ella instar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que es compleixi la seva resolució de desembre del 2020, una vegada que el Suprem ha rebutjat, sense arribar a admetre tràmit, el recurs amb què la Generalitat va mirar d’oposar-se. Fonts jurídiques apunten a EL PERIÓDICO que si el Govern continués estant en mans del PP, els Serveis Jurídics de l’Estat instarien el compliment de la sentència. El dubte sorgeix perquè ara no governa el PP sinó el PSOE. L’Advocacia de l’Estat depèn de l’Executiu i els dos partits no comparteixen els mateixos interessos, cosa que pot influir en l’activitat o inactivitat que desenvolupi aquesta per instar l’execució, una circumstància que contrasta amb les paraules de la ministra de Justícia, Pilar Llop, quan afirma que la resolució és ferma i, per tant, s’ha d’executar. Però, sobretot, quan el Ministeri d’Educació assegura que el Govern «no ha d’adoptar cap mesura» perquè el compliment del text correspon «en exclusiva» a la Generalitat i al TSJC. Suplir la inactivitat Tot i que no sol passar que el beneficiat per una decisió no insti la seva execució, el sistema té mitjans per suplir la seva inactivitat. Un és que un col·lectiu o un particular afectat, com en aquest cas pot ser una associació de pares d’alumnes, sol·liciti la seva personació en el tràmit d’execució de sentència reclamant-ne el compliment, una possibilitat factible en el contenciós que no seria la primera vegada que s’aplica sempre que es pugui acreditar «interès legítim» en l’assumpte resolt en el procediment. La que sí que resulta més estranya és una altra opció existent. Consisteix, segons les fonts consultades, en el fet que el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, atesa la notorietat amb què la Generalitat ha anunciat que no executarà la seva sentència, obri d’ofici un incident d’execució de sentència per ordenar al Govern el compliment de la seva decisió. ¿I si no el compleix? Instada l’execució de la sentència per una via o una altra, el problema és com s’aconsegueix realment que a les escoles catalanes es facin un 25% de les classes en castellà. Les mateixes fonts recorden que en altres casos, com, per exemple, en vista de la negativa d’un ajuntament a hissar la bandera d’Espanya o a penjar el retrat del Rei al saló de plens, sempre es pot enviar una comissió judicial i a la policia al lloc concret per assegurar el compliment de la decisió judicial, però aquest desplaçament no és tan senzill ni igual d’eficaç quan el que es pretén és garantir que s’imparteixin en una determinada llengua certes assignatures. En qualsevol cas, aquestes fonts assenyalen que sempre es podrien imposar multes coercitives o obrir procediments per la via penal per perseguir el delicte de desobediència que s’hauria comès amb l’incompliment d’una resolució judicial. Aquesta segona opció no seria nova per al TSJC, on ja s’han obert diversos procediments per aquest delicte, tot i que es tractava de l’incompliment de resolucions del Tribunal Constitucional, la majoria relacionats amb el procés.

El compliment de la sentència del 25% en castellà és en mans del Govern

L’Advocacia de l’Estat va ser l’única litigant i s’ha de dirigir al TSJC a reclamar l’execució de la decisió que li va donar la raó

La seva inactivitat es pot suplir per associacions o pares d’alumnes que se sentin afectats per la resolució

El més llegit