Preocupació a Interior per l’«espiral de politització» dels policies

Més de 160.000 policies i guàrdies civils, 17.300 mossos, 7.000 ‘ertzaines’ i milers d’agents de la Policia Foral navarresa i policies municipals estan cridats aquest dimecres a concentrar-se davant subdelegacions i delegacions del Govern per protestar contra la reforma de la llei de seguretat ciutadana, o ‘llei mordassa’. La concentració, convocada per la plataforma No a l’Espanya Insegura, amb el Sindicat Unificat de Policia (SUP) i l’Associació Unificada de la Guàrdia Civil (AUGC) liderant deu organitzacions –i que ha obtingut el recolzament de la plataforma rival, liderada per Jusapol– es converteix en el pròleg d’una altra manifestació, aquesta sí de Jusapol, de membres de les forces de seguretat, i que es tenyeix de color polític després de confirmar-hi la presència la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso; el president del PP, Pablo Casado, i el de Vox, Santiago Abascal. Arrenca una de les grans proves de desgast al Govern de Pedro Sánchez, de mida proporcional a l’expectativa generada per la dreta entorn d’aquestes protestes policials. I no sense preocupació al Ministeri de l’Interior i a les cúpules de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil per l’«espiral de politització» –qualifica una font ministerial– dels uniformats. Desmarcatge de la UGT Desmarcatge de la UGTNo gaire lluny d’aquesta raó, la Federació de Serveis Públics de la UGT va aclarir aquest dimarts que no participa en les manifestacions. Contra el que s’havia difós, el sindicat socialista se’n va desmarcar explicant que està «en el camí del diàleg i la negociació per tirar endavant la millor llei possible» i no en la via de les protestes. Les propostes de reforma que han transcendit –no castigar les manifestacions no avisades, ajustar les multes al poder adquisitiu del multat i limitar el temps de retenció d’un ciutadà– segons el parer de la UGT «no s’han d’entendre com un atac als drets dels empleats públics policials, ni una limitació ni debilitament de la seguretat ciutadana». És el contrari que sostenen el PP, Ciutadans i Vox –«Volen que el terror imperi als carrers amb impunitat», ha dit Ayuso– i sindicats com Jupol, majoritari a la Policia Nacional, que es pregunta en un comunicat «si l’objectiu de la reforma de la llei és que uns quants violents campin al seu aire». Arengues ArenguesLluint uniformes circula en tota mena de xats policials de Whatsapp i Telegram un dels videomuntatges més exitosos amb què Jusapol anima a participar en la seva manifestació del dia 27. «La modificació de la llei de seguretat ciutadana, si es porta a terme, es convertirà en la llei d’odi a la Policia», assegura l’espot. De fons retrunyen uns timbals. «Algú ens vol desarmats tant materialment com legalment. Ens volen submisos perquè la seva intenció és convertir-nos en una policia bolivariana», prossegueix. Altres videoargumentaris difosos pel més radical –i ara majoritari– dels sindicats policials no oculta la dimensió política de la seva convocatòria: «¡Pànic a la Moncloa [...] pot ser un acte que mini profundament el Govern», assegura. Inquietud política Inquietud políticaLa Policia de Madrid prepara un dispositiu especial per a la manifestació del dia 27, i un altre de no tan especial per a les d’aquest dimecres, si bé de cara a la de dissabte els analistes d’Interior no preveuen incidents i sí que entre els agents marxi un important percentatge de paisans. No és tant el seu nombre com la seva temperatura el que preocupa els sectors oficials sondejats per aquest diari. «Es tracta d’una manifestació preventiva» qualifica un pròxim observador al Ministeri de l’Interior. Es refereix que les propostes de reforma de la llei orgànica 4/2015, de seguretat ciutadana, tardaran encara mesos a fer-se realitat, si es fan. La ponència s’acaba de constituir al Congrés, i el seu dictamen encara no ha començat a elaborar-se. Les fonts a la banda oficial suavitzen la crítica per no escalfar més l’ambient. Aquest dilluns, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va lamentar a Mèrida (Badajoz) l’aigua que en aquestes manifestacions porta al seu molí el Partit Popular, en pugna amb Vox per la seva influència en els col·lectius policials. Pel ministre, el PP «fa un flac favor» al «polititzar» aquestes manifestacions. La neutralitat política, indiquen altres fonts pròximes a la Secretaria d’Estat de Seguretat, és clau per a l’alta valoració que obtenen Policia i Guàrdia Civil als baròmetres del CIS, «i això està en perill, perquè en ple tràmit parlamentari, aquestes convocatòries alineen els sindicats policials amb un grup, i per a la gent els sindicats policials són la policia». Escenari complicat Escenari complicatTres elements compliquen l’escenari de les concentracions d’aquest dimecres i la de dissabte: un, no hi ha telèfon vermell d’Interior amb la plataforma que lidera la protesta. Dos, el Govern pacta amb ERC i Bildu la jubilació als 60 anys per a mossos i policies forals. I tres, s’enverina el conflicte del metall a Cadis. Una nova cultura sindical ha succeït en la Policia i la Guàrdia Civil la tradicional de pressió-negociació que encarnaven el SUP i l’AUGC quan tenien la majoria. No hi ha comunicació directa dels líders de Jusapol i les seves franquícies Jupol i Jucil amb el ministre, cosa que podria facilitar el diàleg. Grande-Marlaska acabava de reunir-se amb Jupol el dia 11 quan Jusapol va convocar la seva manifestació. Va ser en el marc de reunions que el titular d’Interior fa anualment amb tots els sindicats. Aquest mes preveu acabar de veure’s amb els de la Policia, i al desembre asseure’s amb les associacions de la Guàrdia Civil. Mentrestant, l’acord per a la jubilació anticipada dels policies catalans i navarresos (els ‘ertzaines’ ja la tenen, i a la Policia Nacional i la Guàrdia Civil és possible amb condicions), pot contribuir a desmobilitzar el recolzament de mossos i policies forals a la mobilització. Els sindicats de la policia catalana continuen sense adherir-s’hi; l’ombra de Vox els espanta. Al sud sí que hi ha un factor mobilitzador. Dirigents sindicals i de Podem, l’alcalde de Cadis, José María González, i la líder andalusa de la formació, Teresa Rodríguez, han criticat els antiavalots de la Policia per portar un vehicle blindat. Fonts del cos policial han aclarit que la tanqueta no s’utilitza contra la gent, sinó per remoure obstacles pesants i barricades. La tanqueta va ser exhibida per la Policia en la desfilada del 12 d’octubre del 2018, però cap líder de Podem hi era per veure-la. La discussió pel seu ús és en qualsevol cas pur combustible: les crítiques contra els policies a Cadis són mostrades als canals de Jusapol amb tanta intensitat aquests dies com les arengues.

Preocupació a Interior per l’«espiral de politització» dels policies

Vídeos amb arengues de Jusapol escalfen els seus seguidors: «Volen una policia bolivariana»

El més llegit