La fiscal general de l’Estat converteix el seu número dos en ‘guardaespatlles’

Álvaro García Ortiz, fiscal en cap de la secretaria tècnica, la mà dreta de la fiscal general de l’Estat (FGE), no és Frank Farmer (interpretat per l’actor Kevin Costner), el protagonista de la pel·lícula ‘El guardaespatlles’ (1992), però la seva funció va ser aquest dimecres la mateixa: protegir Dolores Delgado. En la reunió del Consell Fiscal, la seva interpretació va consistir a atacar el tinent fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM), responsable de la investigació de les presumptes filtracions del sumari del cas TándemVillarejo per part del fiscal Ignacio Stampa. Però amb aquest atac, potser sense adonar-se’n, portat per la inèrcia del poder que disposa, García va confirmar amb escreix el que ja és vox populi a partir dels ‘papers de la Fiscalia General’. A saber: que darrere de la instrucció de les esmentades diligències hi havia la fiscal general de l’Estat. Les seves explicacions sobre com Carlos Ruiz de Alegría havia realitzat un treball incomplet i com, per acabar-ho d’adobar, havia entregat al fiscal Stampa tot l’expedient, incloent-hi la caixa negra (les comunicacions de García amb la fiscalia del TSJM indicant-los el que havien d’investigar). Això va explicar García era «matèria reservada». Una mala passada La seva impostada transparència li va jugar una mala passada. ¿Per què el cap de la secretaria tècnica tenia tal coneixement de les diligències d’investigació? Perquè l’interès de la fiscal general de l’Estat era dirigir des de la secretaria tècnica, com efectivament va fer, les diligències. Però ja acabat el Consell Fiscal, García va fer un ‘briefing’, una explicació als mitjans de comunicació més íntima, a la pel·lícula una mica antiquada ‘El ala oeste de la Casa Blanca’, i va explicar que Dolores Delgado no coneixia res de les seves actuacions a les diligències d’investigació, que els ‘suggeriments’ per fer diligències, cursades a la Fiscalia del TSJM, havien sigut iniciativa seva. Segons la seva versió, en realitat, Delgado s’havia abstingut. La versió dels fiscals Aquesta versió va ser una resposta, també, a l’argument dels vocals de l’Associació de Fiscals –que van donar suport a la decapitació de Stampa el 27 d’octubre del 2020 perquè, van dir, hi havia una gran «pressió mediàtica» per acabar amb el fiscal del cas Tándem Villarejo– que ahir, en la reunió del Consell Fiscal van emfatitzar: Dolores Delgado s’havia d’haver abstingut a les diligències sobre Stampa. La justificació de les comunicacions com a «matèria reservada» pot semblar una humorada. Però no ho és. El que García i Delgado han fet se sol dir en el llenguatge del carrer, de manera col·loquial, un sistema kafkià. Stampa havia de defensar-se davant un instructor, Carlos Ruiz de Alegría, i resulta que en realitat darrere seu hi havia García i Delgado, que demanaven més diligències. Sobretot, com ens diu en la nostra entrevista Carlos Ruiz de Alegría, «per mantenir viu» l’assumpte fins al 27 d’octubre del 2020, quan Delgado portaria la proposta de no donar-li la plaça fixa a Stampa, després que aquest instruís gairebé 30 peces del cas Tándem Villarejo en gairebé quatre anys.

La fiscal general de l’Estat converteix el seu número dos en ‘guardaespatlles’

Álvaro García explica, després del Consell Fiscal, que Dolores Delgado no coneixia les seves instruccions sui generis a la Fiscalia del TSJM

El més llegit