Carlos Ruiz de Alegría: «Stampa tenia dret a conèixer les comunicacions de la Fiscalia General»

El tinent fiscal del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Carlos Ruiz de Alegría (Sant Sebastià 1952), instructor del ‘cas Stampa’, va ser campió veterà d’escacs el 1985. Aquesta ha sigut la partida que ha jugat el 2020 amb la Fiscalia General de l’Estat (FGE), segons ha explicat a EL PERIÓDICO hores després de la reunió del Consell Fiscal en la qual s’ha abordat la causa. ¿Va faltar vostè al seu deure a l’entregar, amb aprovació del seu superior, Caballero Klink, al fiscal Ignacio Stampa les ‘instruccions-suggeriment’ de la Fiscalia General de l’Estat sobre la investigació de les presumptes filtracions? Al contrari. El senyor Ignacio Stampa tenia dret a conèixer les dues comunicacions de la secretaria tècnica enviades amb la fórmula de suggeriments, que en realitat eren instruccions. Ell hi tenia accés pel seu legítim dret de defensa a les diligències. Va venir a la Fiscalia i va fer còpia de tot. El fiscal en cap de la secretaria tècnica Álvaro García va dir en el Consell Fiscal que vostè va posar en coneixement de Stampa documents reservats. És una interpretació interessada i impròpia per part del fiscal en cap de la secretaria tècnica. No ho comparteixo en absolut. Aquestes comunicacions internes van tenir la intenció d’influir en la instrucció del procediment. I en efecte van influir. Unes comunicacions que jo entenc que van ser extemporànies. La finalitat de tot això era retardar la conclusió de les diligències perquè estiguessin vives en el moment en què es resolgués el concurs de vuit places a la Fiscalia Anticorrupció. Aquesta és la realitat tal com l’he viscut. L’acusen de fer una investigació incompleta. Vaig treballar amb rigor, a bon ritme en les diligències i vaig elaborar una proposta d’arxivament a primers d’octubre. Abans de la resolució del concurs es va enviar la proposta d’arxivament a la secretaria tècnica i no ens van dir res fins al 4 de novembre. I allà ens demana tot l’expedient. Crec que li vam enviar fins i tot l’original de tot. I després, un mes més tard, ens sol·liciten un rosari de noves diligències. I llavors em vaig negar a fer-les. I l’hi vaig dir al meu superior, Caballero Klink, i per escrit m’hi vaig negar. Eren inútils. Tot el que m’està dient hauria sigut molt valuós per als vocals del Consell Fiscal d’aquest dimecres. No entenc que, com a la font d’informació més directa i precisa per accedir al coneixement de tot l’ocorregut, el Consell Fiscal no hagi sol·licitat la meva compareixença aquest dimecres. ¿Per què no em van citar a mi i a Caballero Klink? Tot ha sigut d’un secretisme absolut de cara a l’instructor d’aquestes diligències d’investigació, que soc jo. Podia haver proporcionat la informació més objectiva perquè soc el que més va arribar a saber de tot. No obstant, s’ha prescindit d’aquesta font. ¿Per què? ¿Potser perquè és vostè un testimoni de càrrec contra la versió d’Álvaro García i de la Fiscal General? Potser, se m’ocorre, perquè podrien tenir por del que podia explicar en detall sobre les meves propostes d’arxivament del 5 d’octubre i del 23 d’octubre i, és clar, sobre les recomanacions rebudes per no fer-ho. Si la denúncia de Vox era contra Stampa i el fiscal Miguel Serrano, ¿per què només s’investiga Stampa?¿No és, d’entrada, la prova que Stampa era l’objectiu? La denúncia era contra tots dos. Però la secretaria tècnica, o la inspecció, ja no ho recordo exactament, va considerar pertinent que s’investigués només Stampa, i així se’ns va comunicar. Però si hi ha denúncia contra dos fiscals, ¿no crida l’atenció aquesta discriminació? ¿No és estranya? Ho és. Quan la Fiscalia ens trasllada la denúncia de Vox, es posa èmfasi en el senyor Stampa. Crec recordar que l’encapçalament era una cosa així com «vista la denúncia interposada contra el fiscal Ignacio Stampa...». Si no hagués existit aquesta comunicació, s’hauria incoat també contra el fiscal Serrano.

El més llegit