Aragonès lliga els pressupostos amb els comuns davant la resignació de Junts

El president Pere Aragonès va salvar aquest dilluns ‘in extremis’ la prova més dura en aquests sis mesos de presidència de la Generalitat. Com ell mateix es va encarregar de deixar clar, va tancar personalment un pacte amb els comuns que, després del veto de la CUP, permetrà a Catalunya tenir els primers pressupostos, els del 2022, aprovats a temps des del 2010. Com s’esperava, sobretot després de les paraules de Jordi Sànchez diumenge, Junts es va regirar contra el pacte del president per superar el primer tràmit pressupostari, però l’enuig postconvergent, de nou i en van tres, no es va traduir en cap mesura punitiva per al cap del Govern, es va limitar a exigir una reunió. L’abstenció dels comuns (8 escons) va fer que els ‘nos’ d’ERC i Junts (65) a les esmenes a la totalitat superessin en nombre els ‘sís’ del PSC, Vox, la CUP, Cs i el PP (62). L’aliança, mimètica a la del 2020, permet a Aragonès atalaiar amb més tranquil·litat el futur. Entre altres motius perquè el veto anticapitalista pot comportar la desaparició de la qüestió de confiança que es va acordar per al 2023. ‘Pot suposar’ perquè, en la mateixa intervenció en la qual es va arrogar el mèrit del pacte, va allargar la mà a la CUP per preservar aquesta majoria del 52%. Una mà que va ser recollida, després, en el Parlament, per Eulàlia Reguant. Però l’escenari varia. L’entesa, segons van insinuar el republicà i l’anticapitalista, se cenyirà a les qüestions del procés. En la gestió del ‘mentrestant’ o del ‘dia a dia’, la CUP passa a l’oposició. La carambola ¿I Junts? Jordi Sànchez, va deixar el llistó molt alt, pel que fa al rebuig de l’aliança amb els comuns. El secretari general de la Conselleria d’Economia sí que va assistir als dos primers contactes amb En Comú Podem (i el conseller Jaume Giró va trucar fins i tot a Jéssica Albiach per pactar i va prendre cafè amb Juan Carles Gallego el dijous). Però després, els postconvergents els van plantar, a ells i als representants governamentals d’ERC, en la tercera cita, la decisiva, de diumenge, al·legant que es negociava un «intercanvi de cromos» amb els pressupostos de la Generalitat i de la ciutat de Barcelona, com va avançar aquest diari. Així ha sigut. Amb el pacte a la butxaca, però sense donar-lo públicament per fet, Aragonès va reunir el seu Executiu a primera hora del matí. I com ja ocorregués, al setembre, amb el veto del president a l’alineació de Junts en la cimera de la taula de diàleg i amb la seva aposta, dimecres passat, pels comuns com a pla b en detriment del PSC, els postconvergents no van donar batalla en la trobada i es van replegar. Segons fonts republicanes, «van assumir» l’acord Aragonès-comuns. Segons els postconvergents, els consellers del partit sí que van expressar la seva desaprovació perquè llançava per la borda la majoria independentista. Sí que van exhibir la seva reprovació al president després del conclave. La diputada i regidor a Barcelona, Elsa Artadi, va responsabilitzar Aragonès de la falta d’acord amb la CUP i va exigir una reunió «al més alt nivell» per revisar el pacte de govern. De moment, ERC no ha rebut cap petició formal. Per la seva banda, Giró es va alinear amb Aragonès, i va dir que celebrava molt l’acord perquè Catalunya no pot «prorrogar els comptes del 2020», tot i que va lamentar després no comptar amb els cupaires. Un altre descontentament pel pacte va ser l’alcaldable d’ERC a Barcelona, Ernest Maragall, que va haver de desfer els passos fets dijous (va votar en contra de la tramitació dels pressupostos d’Ada Colau) i va confirmar, visiblement dolgut i enfadat, que facilitaria els comptes. Artadi intent anul·lar-lo ja com a postulant a l’alcaldia afirmant que «ha enterrat la seva credibilitat, ha renunciat a ser oposició i a ser un candidat creïble» i buscant, per al seu goig, encapçalar sola l’anticolauisme institucional. Després que Giró negués la vigència de la sociovergència (per al conseller, «va saltar pels aires» amb el procés), el diputat de Junts Joan Canadell, per la seva banda, va advertir des del faristol d’un presumpte «gir autonomista» d’ERC i el president. Per a ell, «la via àmplia no és unitat d’independentistes: és autonomisme i el preludi d’un nou tripartit». Aragonès, visiblement molest davant les paraules del postconvergent, va abandonar l’hemicicle, juntament amb altres consellers republicans. Futures batalles El PSC es va quedar amb la seva mà estesa, mil vegades, a l’aire. Va mantenir, ferit, l’esmena a la totalitat i també la seva incredulitat per la poca voluntat d’Aragonès per aconseguir uns pressupostos que podrien haver sigut els més avalats de la història recent catalana. Junts es conjura ara per entaular batalla en les esmenes parcials que es discutiran fins a la votació definitiva prevista per al 23 de desembre. La postconvergència no està disposada que els morats alterin els comptes de Giró, malgrat el pacte amb ERC. Però en l’equació pot tornar a entrar la CUP, que, una vegada processada l’esmena que el Govern va superar amb els comuns, no descarta continuar negociant per esgarrapar més concessions. De fet, l’última oferta de la Generalitat als anticapitalistes queda calcada al document segellat amb En Comú Podem. Caldrà revisar, abans, en quin lloc queda el pacte d’investidura i si ERC continua donant-li validesa.

Aragonès lliga els pressupostos amb els comuns davant la resignació de Junts

Els postconvergents es regiren contra l’acord sense posar en perill la seva presència al Govern

El més llegit