La judicatura és un dels tres pilars de l’Estat de dret. Si bé les relacions entre el legislatiu i l’executiu disfruten, en general, de bona salut, les relacions amb el poder judicial són tempestuoses. Una part de la doctrina, del Congrés i dels mateixos jutges consideren que no han de ser els parlamentaris els únics a intervenir en l’elecció del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). No passa així en altres dels anomenats òrgans constitucionals, els que requereixen majories qualificades. D’altra banda, una part de la societat espanyola considera que en el cas dels jutges no hi va haver una operació de democratització com la que es va produir a l’Exèrcit amb Narcís Serra i Lluís Reverter. I tot i que no quedin magistrats nomenats per Franco, el cert és que algunes sagues familiars perviuen i l’accés a la judicatura continua sent un concurs de mèrits per al qual es necessita un bon coixí econòmic per accedir. De manera que l’elecció del govern dels jutges, el CGPJ, és sempre dramàtica, entre altres coses, perquè en depenen nomenaments a sales que estan jutjant assumptes dels partits que governen, han governat o governaran.