Radiografia de la CUP: així s’organitzen i prenen les decisions els anticapitalistes

La militància de la CUP i l’aparell d’organitzacions que l’envolten torna a tenir a les seves mans el futur de la política catalana. Des que van saltar al Parlament el 2012, els cupaires han condicionat la vida parlamentària des del córner independentista i d’esquerres compaginant el paper d’aliment i oposició al Govern. Dilluns, 462 persones (de les 509 que van participar en el debat intern) es van pronunciar sobre el projecte de pressupostos que el Govern intenta pactar amb els cupaires i es van decantar per un veto al tràmit inicial dels comptes per buscar una millor oferta de l’Executiu. La direcció va admetre'n l’escassa participació, però la va atribuir la «desafecció» de les bases amb el Govern actual. ¿Com pren les decisions la CUP i amb quines majories han aconseguit condicionar el tauler català? Consultes decisives Els cupaires van decidir emprendre el camí cap a l’hemicicle en una assemblea nacional extraordinària celebrada a Molins de Rei amb 370 vots a favor, 42 en contra i 22 abstencions. Una vegada allotjada a la Cambra catalana, van enviar l’expresident Artur Mas a la «paperera de la història» amb un incrèdul empat a 1.515 a Sabadell i una reunió de la direcció que va crear el veto i va forçar Junts pel Sí a proposar Carles Puigdemont. Ell també es va sotmetre a les urnes cupaires quan 447 militants d’aquest partit van decidir desfer-se del pacte amb Junts pel Sí i vetar els comptes del 2016 però, després, el consell polític va avalar amb 39 vots a favor, 22 en contra i 2 abstencions el llavors president, sotmès a una qüestió de confiança que va superar a canvi de la promesa del referèndum. El seu successor, Quim Torra, va rebre el plàcet de la direcció amb 40 vots a favor de facilitar la investidura, 24 en contra i una abstenció. L’actual cap del Govern, Pere Aragonès, també va haver de provar sort amb la CUP i fins a 1.401 militants es van pronunciar sobre ell, avalant el pacte en un 59,31%. No obstant, en aquesta ocasió hi va haver canvi de plans. Els anticapitalistes es van presentar a les eleccions del 14 de febrer amb la candidatura CUP – Un Nou Cicle Per Guanyar (CUP-UNCPG) formada per 11 organitzacions –CUP, Arran, Constituents per la Ruptura, Crida Constituent, Endavant-OSAN, Lluita Internacionalista, Poble Lliure, SEPC, La Forja, Guanyem Catalunya i Pirates–. El magma de sigles i l’impacte de la pandèmia van forçar un canvi en les dinàmiques sobiranes de la formació en la inauguració d’aquesta legislatura. Van decidir crear dos espais de decisió: les assemblees obertes parlamentàries (AOP) –que es reparteixen simultàniament pel territori i que es reuneixen dues vegades a l’any i de manera extraordinària si es requereix, com ha sigut el cas en el debat sobre l’acord d’investidura i sobre els pressupostos– i la coordinadora oberta parlamentària (COP) –que es convoca mensualment i que gestiona el dia a dia de l’activitat parlamentària–. Resultats impredictibles La COP agrupa un representant de cada organització que acompanya la CUP (10), un membre de cada assemblea territorial de la CUP (15) i independents amb experiència política –elegits per les assemblees obertes parlamentàries–. Cada organització té un vot excepte Guanyem, que en té dos després del pacte forjat per a les eleccions del 14-F. Els membres del grup parlamentari i representants de la direcció –el secretariat nacional– hi participen, però no tenen dret a vot. Les decisions que comporten un alt impacte polític –per exemple, debats d’investidura, pressupostos o lleis– es discuteixen en assemblees obertes parlamentàries a les quals està cridada tota la militància anticapitalista. En el cas que dugui a terme una votació amb urna telemàtica només poden pronunciar-s’hi les persones que han participat en els debats, no tota la militància. Tot això, a part del fet que el sector majoritari de la CUP sigui aquell que no té carnet ni a Endavant ni a Poble Lliure (les dues organitzacions més influents amb mig miler de membres cada una) i que no tota la militància tingui dret a vot (o bé perquè no acudeixen a les assemblees o perquè no estan al corrent del pagament de quotes) fa que el resultat sigui habitualment impredictible. El partit no ha volgut revelar el nombre total de militants que de moment tenen dret a participar en les decisions de la candidatura al·legant que el recompte va a càrrec de cada organització, que hi ha bona part dels cupaires amb doble militància i que no coneixen al detall les dades actualitzades del pagament de quotes.

Radiografia de la CUP: així s’organitzen i prenen les decisions els anticapitalistes

L’actual sistema només permet votar als que han acudit prèviament a les assemblees, no a tots els que tenen carnet

El més llegit