Sánchez i Aragonès encaren un final d’any decisiu per a l’estabilitat dels seus governs

Les pròximes setmanes seran clau per avançar en la doble negociació pressupostària que mantenen, en paral·lel, Pedro Sánchez i Pere Aragonès. Els comptes de l’Estat i els comptes de la Generalitat del 2022 estan units aquesta vegada per multitud de ramificacions comunes –sobretot les que incumbeixen als anhelats fons europeus– i són crucials per desembussar les agendes polítiques d’Espanya, de Catalunya i la que aspira a acostar les dues administracions al voltant d’una taula de diàleg. Els responsables d’aquesta taula asseguren no tenir intenció de convocar-la oficialment abans del pròxim gener, això és, quan els equips de la Moncloa i del Palau de la Generalitat hagin finalitzat els tràmits dels seus respectius pressupostos i tinguin clar, a més de si poden comptar amb comptes públics i capacitat de gestió per a l’any que ve, si la seva supervivència i fortalesa política està garantida a mitjà termini. El president del Govern ha passat ja la prova de foc de les esmenes a la totalitat al seu projecte pressupostari i ho ha aconseguit de la mà del president de la Generalitat, que va accedir a retirar el veto d’ERC a l’últim moment a canvi, entre altres coses, de garanties per escrit que la futura llei audiovisual comportaria quotes obligatòries perquè les televisions i plataformes inverteixin en producció en català. Queda per posar la lletra petita a aquest compromís i l’assumpte és complex i de cocció lenta, com avança EL PERIÓDICO. Els sudokus de la Moncloa En tot cas, la Moncloa compta amb finalitzar pels volts de la Nit de Nadal el tràmit parlamentari dels seus Pressupostos per a l’any vinent, amb prou temps per resoldre simultàniament els sudokus de la reforma laboral i les pensions, que, juntament amb altres normes, com la que afecta precisament el sector audiovisual, la UE exigeix a Espanya per entregar els fons que donen sentit als seus Pressupostos. I que, inevitablement, també són l’essència perquè els comptes de Catalunya siguin tan expansius com pretenen ser. Aquests comptes catalans pengen ara mateix de la CUP. Amb el PSC i els comuns a l’espera del que passi amb els anticapitalistes per agafar el relleu. L’escenari per a Aragonès no és el més propici. Després que Junts assenyalés que la seva capacitat de cessió s’ha esgotat amb els gestos sobre el Hard Rock i els Jocs Olímpics d’hivern, qualsevol nova picada d’ullet a la CUP podria obrir una altra fissura interna al Govern. I de mal en pitjor. Perquè també l’eventual relleu de la CUP, si les seves bases opten per l’esmena a la totalitat, podria generar una nova rasa en el Consell Executiu. El ‘mort’, al PSC I és que els puigdemontistes desitgen pactar els comptes amb el PSC, en la línia dels acords entre ells sobre l’ampliació del Prat, finalment fallit, i a la Diputació de Barcelona, mentre que ERC optaria pels comuns. Per activa, és a dir, perquè En Comú Podem continua defensant un referèndum com a sortida al conflicte (tot i que recentment digui que ara no és el moment), i per passiva, per no pactar amb el PSC. Més enllà de trencar-se tota majoria no només independentista, si no també autodeterminista, els republicans volen fugir de l’escenari del recolzament recíproc amb els socialistes. Perquè els resta força i capacitat de coacció al Congrés. I recorden que els comuns ja van propiciar, amb el seu vot, els pressupostos vigents, quan Aragonès era el vicepresident econòmic de Quim Torra. En el fons és subjacent la voluntat d’Esquerra i JxCat de carregar el mort al soci (i, no obstant, enemic) d’‘amic número 1’ del PSC. Per això, per exemple, que un dels arguments amb què ERC mira de convèncer la CUP sigui que el seu hipotètic ‘no’ deixaria oberta la gatera per la qual es colessin els socialistes per acabar amb aquesta majoria independentista del 52% aconseguida a les urnes. Una altra negociació en marxa I és que els camins entre republicans i socialistes ja s’entrecreuen massa vegades, segons el parer d’ERC. No només a la taula de diàleg, en la qual, diuen, es treballa discretament fins a la cita formal i pública del gener, sinó també en la negociació de la renovació dels 120 càrrecs d’òrgans dependents de la Generalitat, com el Síndic de Greuges i la cúpula de TV-3 i Catalunya Ràdio. Fonts republicanes reconeixen que s’està negociant, però que les posicions encara són «distants». També Sánchez podria aprofitar les pròximes setmanes per collar el PP a fi d’acabar de quadrar el seu cercle amb el pacte per renovar el Consell General del Poder Judicial, que està a punt de complir tres anys caducat. Una vegada Sánchez i Aragonès hagin passat (o no) els seus respectius via crucis pressupostaris, es reactivarà la taula de diàleg. Fonts del Govern i de la Generalitat apunten que seria desitjable que en la primera reunió del 2022 es pogués beneir ja algun acord, a fi que la ciutadania i els partits que, com Junts, es neguen de moment a ocupar el lloc que tenen reservat en aquest fòrum, veiessin la seva utilitat. El mateix passa amb la comissió bilateral, en la qual la Generalitat acaba de plantejar 56 reclamacions de traspassos.

Sánchez i Aragonès encaren un final d’any decisiu per a l’estabilitat dels seus governs

El desenllaç de la doble negociació pressupostària serà crucial per desencallar la taula de diàleg i les agendes polítiques espanyola i catalana

El més llegit