Ser o no ser... idoni, aquesta és la qüestió

¿Quantes diputades i diputats del Partit Socialista i d’Unides Podem votaran a les Corts amb el nas tapat Enrique Arnaldo, el primer candidat directe i personal de Pablo Casado a ser magistrat del Tribunal Constitucional (TC)? Les apostes recorren passadissos i despatxos al Congrés davant la votació dels candidats Arnaldo, Concepción Espejel, Ramón Sáez i Inma Montalbán. Però l’atenció de la votació en el ple no ha de desviar l’atenció de l’altre ple. ¿L’altre ple? En efecte, el president sortint del TC, Juan José González Rivas, ha convocat sense pèrdua de temps el ‘ple del plàcet’ per a les sis de la tarda aquest dijous. La llei orgànica del TC preveu que el ple s’ocupa «de la verificació dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per jutjar si aquests reuneixen els requisits requerits per la Constitució i la present llei» (articles 2 i 10). Requisits genèrics El ple verifica, doncs, el compliment de l’article 18 de l’esmentada llei, a saber, que «els membres del Tribunal Constitucional hauran de ser nomenats entre ciutadans espanyols que siguin magistrats, fiscals, professors d’universitat, funcionaris públics o advocats, tots juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d’exercici professional o en actiu en la respectiva funció». Aquests són els requisits genèrics de la idoneïtat. Els quatre candidats compleixen formalment –això sí, sense rascar una mica– amb ells. I no sempre hi ha hagut aquest reconeixement sense divisió. Per exemple, el cas d’Enrique López, l’exportaveu del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), i actual conseller de Presidència, Justícia i Interior de la Comunitat de Madrid, i secretari de Justícia i Administracions Púbiques del Partit Popular. La seva primera candidatura va naufragar al Congrés. Però la seva segona, a proposta del Govern de Mariano Rajoy, el juny del 2013, va provocar una divisió del tribunal en dues meitats. Sis magistrats van qüestionar que complís el requisit dels 15 anys d’antiguitat, i sis més el van defensar. Vot de qualitat El president del tribunal, Pascual Sala, va emetre el seu vot de qualitat o doble vot en favor de López i així es va incorporar al TC. Però també li va entregar la seva dimissió al seu salvador pels pèls, el president Sala, el juny del 2014, al ser agafat per la policia després de saltar-se un semàfor en vermell a les 7.30 h del matí al madrileny carrer de Vitruvio. Conduïa la seva moto ebri i sense casc. En el ‘ple del plàcet’ cada magistrat pot dir el que estimi procedent i després es realitza una votació secreta mitjançant papereta. Es vota si se’ls admet com a magistrats idonis per incorporar-se al TC. Amb aquesta llum verda s’aprova el decret i es porta a la firma del rei Felip VI, davant el qual juraran el seu càrrec el dijous 18 de novembre. Poc després, el mateix dia, en prendran possessió. El magistrat més antic, Santiago Martínez Vares, convocarà per a l’endemà, divendres 19, un ple a fi d’elegir el nou president del TC. Un recompte preliminar dona un resultat inequívoc. El president serà Pedro González Trevijano, el líder de les «clatellades» clavades al Govern en cada un dels plens del TC dels últims mesos, sobretot l’autor de la inconstitucionalitat de l’estat d’alarma i del primer confinament i partidari d’haver declarat l’estat d’excepció contra la pandèmia.

Ser o no ser... idoni, aquesta és la qüestió

L’anomenat ‘ple del plàcet’ del Tribunal Constitucional donarà llum verda als nous magistrats aquest dijous

El més llegit