El PSOE i Unides Podem han tancat un acord definitiu per derogar l’anomenada llei mordassa. Els dos partits del Govern han registrat més de 50 esmenes conjuntes –i una vintena per separat– al text alternatiu que va presentar fa més d’un any el PNV per suplir la norma que va aprovar el PP el 2015. Després de mesos retardant la tramitació parlamentària, socialistes i morats han pactat els canvis que volen introduir, tot i que ara hauran de negociar-los amb la resta dels seus socis al Congrés 1 Blindar el dret de reunió i manifestació L’actual norma exigeix que qualsevol convocatòria de manifestació o de reunió hagi de ser informada prèviament a la Delegació del Govern per ser aprovada. La intenció dels dos partits del Govern és que l’incompliment d’aquesta obligació, tot i que es consideri una infracció lleu, no sigui motiu «per impedir l’exercici de les llibertats de reunió i manifestació» sempre que es facin de manera pacífica. Als que sí que volen que se sancioni és als promotors que comuniquin la realització d’una manifestació «amb un objecte o finalitat diferent del realment pretès». Un exemple clar seria la mobilització nazi que va tenir lloc al madrileny barri de Chueca al crit de «fora sidosos dels nostres barris». Els organitzadors, el grup Madrid Seguro, van informar que seria una manifestació contra l’Agenda 2030. 2 Mobilitzacions imprevista La resposta espontània de la societat davant esdeveniments d’actualitat quedaria també protegida segons les esmenes del PSOE i Unides Podem. A la redacció que pretenen aprovar s’apunta que «la falta de comunicació prèvia» no es considerarà una infracció «quan l’exercici pacífic» de manifestació «necessiti una ràpida expressió davant un esdeveniment d’indubtable repercussió social que no admeti demora, sempre que no es causi violència o alteració de l’ordre públic». Estarien així emparades les mobilitzacions que es van produir al conèixer-se la sentència de ‘La manada’ o després del crim homòfob de Samuel a Galícia. 3 Protocols de l’ús de la força policial El PSOE i Unides Podem també pretenen aclarir quina ha de ser la resposta de les Forces i Cossos de Seguretat davant una manifestació. En una de les esmenes estipulen que la intervenció policial per mantenir la seguretat ciutadana «es guiarà en tot moment per un enfocament de drets humans» i que s’haurà d’avisar les persones «de manera verbal clarament audible, amb indicació expressa del termini previ a l’adopció» de mesures. A més, recalca que les autoritats competents hauran de desenvolupar «protocols específics» sobre l’ús de la força i del material antiavalots «en ordre a utilitzar sempre els mitjans menys lesius» i evitar aquells que «causin lesions irreparables». 4 Fotografies de policies Una de les polèmiques més grans que va generar la ‘llei mordassa’ va ser la imposició de fraccions a aquells que captessin i difonguessin imatges de membres de les Forces i Cossos de Seguretat. La nova redacció que proposen és que «no constituirà infracció la mera presa d’imatges en llocs de trànsit públic i manifestacions, o la seva mera difusió». Sempre que no generi un «perill cert» per a la seguretat de l’agent, de la seva família o posi en risc una operació. «La situació de perill o risc cert generada, haurà de reflectir-se a l’acta o en la denúncia amb el màxim detall possible», recalquen. 5 Sancions més baixes El PSOE i Unides Podem també han acordat que la quantia de les multes que venen reflectides en la llei del PP –algunes sancions arriben als 600.000 euros– sigui proporcionals a la «capacitat econòmica de l’infractor» i a la «minoria d’edat de l’infractor». Així, la ponderació de la capacitat econòmica del responsable inclouria una reducció de la multa: del 50% per als que cobrin un salari de fins a 1,5 vegades el salari mínim; i del 25% si es cobra entre 1,5 i 2,5 vegades el salari mínim. D’altra banda, volen que es pugui suspendre la sanció en favor de treballs a la comunitat, «en especial en aquells supòsits en els quals l’infractor sigui menor d’edat». 6 Un màxim per a identificació a comissaria En una altra de les esmenes estableixen un màxim de dues hores a comissaria per identificar aquelles persones que no hagin pogut ser identificades mitjançant altres maneres o que s’hagin negat a col·laborar. «Excepcionalment i per raons verificables i comunicades a la persona afectada, es podrà prorrogar fins a un màxim de sis hores», detallen. D’altra banda, després de ser identificada, la persona tindria dret a què se’l retorni al mateix lloc on no es va poder realitzar la identificació «quan la dependència policial on s’ha traslladat la persona es troba en una localitat diferent». 7 Registres corporals Socialistes i morats pretenen acotar els registres corporals externs i superficials a quan hi hagi «indicis fonamentats racionalment i objectivament» per suposar que pot conduir a troballes rellevants per a l’exercici d’indagació i prevenció. A més, el text posa èmfasi en el fet que «no es deixarà a la vista la totalitat del cos, ni tampoc de manera successiva cadascuna de les seves parts» procurant fer el registre «en lloc reservat i fora de la vista de tercers». Per acabar, estipula de manera clara que els «registres corporals seran realitzats per agents del mateix sexe tret de causes excepcionals degudament justificades». 8 Desaparició de les devolucions en calent En la llei actualment vigent s’estableix que «els estrangers que siguin detectats a la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta o Melilla mentre intenten superar els elements de contenció fronterers per creuar irregularment la frontera podran ser rebutjats a fi d’impedir la seva entrada il·legal a Espanya». Els dos partits del Govern no volen que la nova norma faci referència a aquestes devolucions en calent, deixant la seva regulació per a una futura llei d’estrangeria. 9 DNI en català La proposta del PSOE i Unides Podem també passa per un redisseny del DNI. Els dos partits han acordat que s’«incorporin les diverses llengües cooficials del lloc de residència del sol·licitant als diferents territoris».