Els cinc esculls que amenacen el pacte Govern-CUP per als pressupostos

La negociació dels pressupostos de la Generalitat entre el Govern i la CUP segueix embarrancada a menys de 48 hores per a l’aprovació dels comptes en el Consell Executiu. La presidència republicana segueix en la seva línia d’aconseguir pels fets el que anhelava abans de la investidura: un pacte que vinculés el plàcet a Pere Aragonès amb l’aval als pressupostos. Per aquesta raó, i sabedora que com més s’ampliïn els temes a tractar, més fàcil és que apareguin discrepàncies amb la CUP, el Govern cenyeix la negociació al que estrictament estipula l’acord entre ERC i els anticapitalistes de la primavera passada. Aquests, per la seva banda, consideren que els comptes no reflecteixen l’acord d’investidura i critiquen el rumb que ha agafat Esquerra des de Palau. Per aquesta raó, i sabedora que com més s’ampliïn els temes a tractar, més fàcil és que apareguin discrepàncies amb la CUP, el Govern cenyeix la negociació al que estrictament estipula l’acord entre ERC i els anticapitalistes de la primavera passada. Aquests, per la seva banda, consideren que els comptes no reflecteixen l’acord d’investidura i critiquen el rumb que ha agafat Esquerra des de Palau. De fet, la CUP ha anunciat aquest diumenge que convocarà la seva militància el cap de setmana que ve per decidir sobre el seu recolzament als pressupostos. El partit celebrarà els dies 12, 13 i 14 de novembre assemblees parlamentàries obertes en què s’abordarà la posició de la formació respecte als comptes públics. La intenció és preguntar a les bases si presenten o no una esmena a la totalitat i si continuen negociant amb el Govern o donen per tancada la negociació. Les assemblees serviran, diuen els anticapitalistes, per «debatre i analitzar la proposta de llei de pressupostos del Govern, la seva tramitació i l’acció política portada a terme per l’executiu des del començament de la legislatura». «Més a prop del no que del sí» De moment, adverteixen, les posicions estan allunyades. La portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, va afirmar dissabte que, malgrat que tenen la voluntat de pactar els comptes, ara mateix estan «més a prop del no que del sí». Per mirar d’estovar aquesta posició amb polítiques socials, el Govern ha disposat que els pressupostos incloguin un increment important en la inversió en polítiques de vivenda. Segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, s’invertirien 749 milions d’euros en aquesta àrea, 410 milions més que en els anteriors comptes. A més, es prioritzarà la compra de vivenda per tempteig i retracte, la construcció de vivenda per a lloguer social i les situacions de dificultat –per accedir o per pèrdua de la vivenda– derivades del context de pandèmia. Fonts d’ERC i la CUP coincideixen que els obstacles es divideixen en dos grans grups: els purament econòmics, amb discrepàncies sobre l’import d’algunes partides, i l’«intangible», amb referència a les queixes dels anticapitalistes sobre el lent avanç en alguns temes, com el full de ruta independentista o el model policial. Aquests són els cinc punts de fricció que compliquen l’acord. Els serveis públics i les polítiques socials La CUP exigeix l’enfortiment del sistema públic després d’una dècada marcada per les retallades i la pandèmia de la Covid-19. En matèria sanitària, el reforç de les plantilles continua aparcat, però sí que es preveu que es destini un 25% de la partida sanitària a l’atenció primària, com van acordar en el pacte d’investidura. El Govern també s’obre a estudiar la internalització del 061 i el transport sanitari, com demanen els cupaires. Una altra reivindicació estrella són els 1.000 milions d’euros per a polítiques de vivenda, de què l’Executiu només preveu disposar de poc més de 600 milions d’euros. La destinació d’aquesta partida inquieta la CUP, que pressiona perquè es dediquin a ampliar el parc públic de vivenda que actualment és del 2%, però dubten que acabi sent així. Quant a l’energètica pública, es proposa que quedi pendent d’estudi per a la seva creació. També es reserven 70 milions d’euros per a la gratuïtat del P2 i 60 milions d’euros per a polítiques d’acompanyament als joves extutelats per la Generalitat. Els macroprojectes La CUP vol anar més enllà de l’acord d’investidura i exigeix que s’aparquin els macroprojectes com el Hard Rock o la candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern –per als quals Economia preveu 800.000 euros dedicats a celebrar una consulta al territori sobre la seva idoneïtat– després de les tensions exhibides durant el debat sobre l’ampliació de l’aeroport de Barcelona-el Prat. El Govern defensa aquestes iniciatives per a la creació de nombrosos llocs de treball i la seva inversió milionària, mentre els cupaires reclamen un pla de reindustrialització cap a un model de transició energètica perquè no es fomenti aquesta mena d’atraccions. La fiscalitat El Govern tanca la porta a apujar impostos, com queda plasmat en l’esborrany de la llei d’acompanyament, malgrat la insistència de la CUP. El document reflecteix que no hi haurà canvis en l’IRPF ni en patrimoni. En successions, obre la porta a allargar el termini de pagament a dos anys en alguns supòsits. Sí que es preveu avançar en el camí perquè l’Institut Català de Finances (ICF) es converteixi en un banc públic, una cosa que fa anys que exigeix la CUP i que a Esquerra comparteixen. Giró va mirar de convèncer, sense èxit, els anticapitalistes del benefici d’abaixar impostos a les famílies amb menys ingressos –és a dir, al 72% dels que declaren menys de 30.000 euros anuals–, però aquests, en canvi, continuen exigint la creació d’un nou tram d’IRPF –a partir dels 60.000 euros anuals i fins als 90.000 de +0,5%– i rebaixar el límit a les persones exemptes de pagar l’impost de patrimoni, de 500.000 a 300.000 euros, així com gravar «molt més» els patrimonis superiors a 10 milions d’euros de patrimoni. El model policial La retirada de les acusacions particulars contra manifestants independentistes –en els casos que no s’acreditin lesions– continua enterbolint les relacions, escalfades a més pel fet que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) frenés la pretensió de la Generalitat d’actualitzar el protocol d’actuació de les administracions davant famílies vulnerables afectades per desnonaments. Tot això, així com l’ús de les bales de foam, es discutirà en l’acabada de constituir comissió sobre el model policial que presideix precisament la CUP i en què s’abordarà la proposta de crear una oficina externa, pública i independent que fiscalitzi la mala praxi d’alguns agents durant la seva actuació, per la qual cosa el Govern aposta per treure aquest debat de la negociació pressupostària. El procés La confrontació amb l’Estat que reclama la CUP xoca amb la taula de diàleg, amb l’aval a la tramitació dels Pressupostos de l’Estat i amb la negativa a comprometre’s amb la celebració d’un referèndum d’independència en aquesta legislatura com demana la formació, i que Junts rebutja lloant l’1-O i ERC aparca al no voler fixar terminis sense saber si els podran complir. També està pendent la constitució de l’Acord Nacional per a l’Amnistia i l’Autodeterminació, un organisme paral·lel format per experts perquè dibuixin un nou full de ruta independentista que acontenti tot el sobiranisme.

Els cinc esculls que amenacen el pacte Govern-CUP per als pressupostos

Els anticapitalistes prendran la seva decisió en assemblea la setmana que ve mentre l’Executiu els tempta amb un increment de 410 milions en polítiques de vivenda

El més llegit