La guerra Casado-Ayuso: egos, inseguretats i por del calendari

«Génova sempre guanya», repeteix una vegada i una altra un president autonòmic del PP sobre el pols entre Isabel Díaz Ayuso i Pablo Casado. «Doncs que convoquin el congrés i ho veiem», responen en diferit des de la seu de la Comunitat de Madrid. Les espases segueixen en alt. Els egos, inflats. La guerra a tomba oberta per veure qui controla el PP de la regió té sumit tot el partit en un estat d’al·lucinació: amb el Govern de coalició amb dificultats per les seves diferències sobre la reforma laboral, amb el preu de la llum disparat i una inflació galopant, ¿com pot estar el cap de l’oposició enredat en un afer intern que l’està desgastant ell i tothom? És una lluita de poder de manual i en un dels bastions dels conservadors. Va començar públicament a principis de setembre i ha tornat a registrar xocs aquests últims dies, amb filtracions i declaracions amb atacs inclosos. Ayuso defensa que ella ha d’agafar les regnes de la formació, perquè així passa en altres autonomies on governa el PP, com és el cas d’Alberto Núñez Feijóo i Juanma Moreno. Tots dos són caps de Govern i també ostenten el màxim càrrec del partit al seu territori. Però Casado, en comptes d’acceptar-ho, capitalitzar els seus èxits a Madrid i recordar que va ser ell qui hi va apostar, ha deixat clar que no vol donar-li més poder, lamenta un dirigent autonòmic que ara és a l’oposició. Segons coincideixen barons, diputats del Congrés, senadors i assessors consultats per fer aquesta crònica, el líder del PP s’ha equivocat d’estratègia perquè està revelant que es veu «feble», «insegur». La desconfiança I que el líder del PP la tem és una realitat admesa fins i tot a la seu de Génova. La por té a veure amb el calendari, però no amb el més pròxim sobre quan s’ha de celebrar el congrés per triar el nou líder madrileny (Ayuso vol que es faci al més aviat possible i la direcció nacional, a mitjans del 2022). El problema és que Casado creu que la seva companya de files pot ser una amenaça per ell l’estiu del 2023. Anem a pams: el maig del 2023 se celebraran les eleccions autonòmiques i municipals. A Madrid, malgrat que es van celebrar aquest 4-M, n’hi tornarà a haver, perquè així ho marca l’Estatut. A l’equip del líder conservador creuen que Ayuso pot treure aquest cop majoria absoluta, animar-se a fer el salt i dir que ella sí que està en condicions de poder guanyar Pedro Sánchez en les generals que el cap de l’Executiu diu que convocarà a finals del 2023 o el gener del 2024. «Ningú sap si Ayuso s’atreviria o no a fer el pas. Dependrà de com estigui el lideratge de Casado en aquestes dates», reconeixen a aquest diari des de l’equip del dirigent popular. Aquesta desconfiança té resposta en el Govern de Madrid: «No necessitem la presidència del PP regional per fer això. No fa falta recordar-li a Casado que ell ara és president sense haver ostentat un càrrec orgànic d’aquest nivell». El victimisme «Casado ha perdut el control dels temps. Per recuperar-lo no pot fer altra cosa que prendre la iniciativa, convocar-la a una reunió, asseure’s i negociar», afirma un parlamentari bregat en múltiples crisis del partit. «Quan arribes a un punt tan trencador, trobar una solució no és fàcil. L’objectiu en aquesta taula de negociació serà que els dos surtin amb ferides, però cap mort», continua. Diversos diputats incideixen també en la «campanya» d’Ayuso i com està aconseguint fer amb Casado com amb Sánchez durant la pandèmia: aparèixer com a víctima. Ella, objectivament, està demanant el mateix que tenen els seus companys de partit (poder executiu i orgànic). Mentrestant, en l’informe de danys, es van afegint víctimes, ferides en les sigles. La maniobra de Génova per frenar-la ha inclòs demanar a l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez Almeida, que faci veure que també vol presidir el partit, una estratagema perquè Casado pugui defensar la necessitat d’optar per una «tercera via». Si Almeida no s’hagués avingut a participar en aquesta operació, Ayuso tindria ara mateix el camí lliure. A Sol, que no s’hi volen enemistar, almenys per ara, ho justifiquen. «Ho fa per lleialtat al president», afirmen abans de lamentar: «L’increïble és que la direcció estigui intentant desgastar la persona que va aconseguir ressuscitar el partit després de la debacle de Catalunya i, a sobre, estigui trencant el tàndem amb l’alcalde». La dirigent madrilenya està disposada a enfrontar-se a Almeida en unes primàries si l’espiral no s’atura. Ella no s’amoïna pensant que l’alcalde comptaria amb el suport de l’aparell. L’equip d’Ayuso ja ha començat una campanya aquesta setmana per demanar que es mantingui el sistema de les últimes primàries a Madrid. Aquí, Cristina Cifuentes va aplicar la fórmula d’‘un militant, un vot’, eliminant la figura dels compromissaris, que tradicionalment responen a les ordres de la direcció, en aquest cas Casado. El cicló Ayuso creu que pot amb tot, fins i tot imposar-se al lema d’alguns: «Génova sempre guanya».

La guerra Casado-Ayuso: egos, inseguretats i por del calendari

Dirigents del PP veuen amb estupefacció com continua la batalla de poder a Madrid malgrat el desgast per al partit

El líder dels populars tem que la presidenta arrasi el maig del 2023 i miri de tombar-lo abans de les pròximes generals

El més llegit