El Govern central salva els Pressupostos del 2022 i es dirigeix al blindatge de la legislatura

Els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2022 salven el seu primer i decisiu tràmit. El debat de totalitat. La primera barrera i la que marca la sort d’un projecte de llei que, tret de sorpreses, quedarà definitivament aprovat abans que acabi l’any. El Govern de coalició tenia ja amarrat des de divendres passat el suport d’ERC, el PNB i Bildu, i amb això es garantia poder tombar les set esmenes de devolució que havien presentat el PP, Vox, Ciutadans, Junts per Catalunya, la CUP, Fòrum Astúries i Coalició Canària. L’aliança de l’Executiu amb els seus socis d’investidura va funcionar sense sorpreses: 156 vots a favor de les esmenes, 188 en contra i una abstenció. Així, el PSOE i Unides Podem aconsegueixen revalidar el suport que els va permetre tirar endavant els comptes públics del 2021 i s’encaminen al blindatge de la legislatura fins al final. En l’immediat, l’Executiu podrà seguir endavant amb la tramitació dels Pressupostos per al 2022. Això sí, els seus socis ja van avisar rotundament aquest dijous que aquest gest no suposa un sí definitiu als Pressupostos. Al Govern de coalició li queda una intensa fase de negociació amb els republicans catalans i amb les dues formacions basques per aconseguir aconseguir el suport final als comptes. Però una vegada passada la primera prova, és difícil que els comptes descarrilin. ERC, el PNB i Bildu solen advertir els socialistes que esgoten massa els terminis, que negocien in extremis, que no s’adonen que els necessiten. De fet, els dos primers van aclarir el dubte de si presentarien esmena de totalitat pocs minuts abans de vèncer el termini, divendres passat. «Depenen dels mateixos», li va recordar en el ple el portaveu republicà, Gabriel Rufián. «La supèrbia en política i en la vida és mala consellera», va amonestar, i tot i que el PSOE visqui «un moment alfa, un moment àlgid» després del seu 40è Congrés Federal, ha de tenir en compte que «comença a tenir molta gent massa emprenyada». Rufián va aconsellar els socialistes que «calculin bé les seves forces», no només per a l’aprovació definitiva dels PGE, sinó perquè l’Executiu pugui aguantar tota la legislatura. «I no sé si els queda més gasolina als motors per a tant viatge», va etzibar. Rufián va defensar una línia argumental que comparteixen altres portaveus: que el PSOE i Podem governen a lloms no de l’«esperança» sinó de la «por» que a les formacions nacionalistes i progressistes els genera l’expectativa d’una alternativa de la dreta i la ultradreta: «Aquest temor no és el que ens hauria de fer a nosaltres acceptar tot el que ens plantegen, aquest temor hauria de ser el que els fes a vostès pactar-ho tot amb nosaltres». «No en gaire bon lloc» Per a ERC era fonamental que el Govern garantís una quota a la protecció del català, el gallec i l’eusquera en la pròxima llei audiovisual. L’Executiu es resisteix a concretar percentatges, i tampoc ho va fer la titular d’Hisenda en la seva rèplica a Rufián: es reservarà «una part de les quotes també a la protecció de les llengües cooficials». L’Executiu entén que cal encaixar aquesta garantia que imposa la Constitució a tots els poders públics, sense «foragitar» les inversions privades en un moment crític. El PNB tampoc entrega un xec en blanc al Govern de coalició. «Vull ser honesta. Ens falta una bona tirada per acordar els Pressupostos», va advertir la diputada ‘jeltzale’ Idoia Sagastizabal, des de la tribuna del Congrés. La portaveu basca va defensar que són necessaris uns «Pressupostos expansius i inversors» i que per això votaven en contra de les esmenes a la totalitat. Ara bé, això és, va dir, només el punt de partida per a una negociació per discutir les discrepàncies. Principalment, en matèria d’inversions. La formació nacionalista va pactar amb l’Executiu la setmana passada, gairebé sobre la botzina, el traspàs per a la «gestió íntegra» de l’ingrés mínim vital. «El PNB té un objectiu clar i prioritari: l’agenda basca, la defensa dels interessos d’Euskadi a Madrid. Però la veritat és que aquests Pressupostos no els deixen a vostès en gaire bon lloc», va advertir Sagastizabal. «Són durs en les negociacions, però ens entenem bé, tot i que ens costa temps arribar a acords», va afirmar per la seva banda Montero, que va definir el PNB com un «soci prioritari» de l’Executiu, amb «capacitat negociadora» i «tarannà constructiu». «Al llarg del diàleg dels pròxims dies tindrem capacitat de corregir algunes de les qüestions que vostè considera que el projecte de Pressupostos no recull», li va assegurar. També de guant blanc va ser el debat d’EH Bildu amb la ministra. El seu portaveu, Oskar Matute, ja va avisar els socialistes que si no compleixen la seva paraula i no deroguen la reforma laboral, «és molt probable que perdin les eleccions». Montero, com havia fet abans amb ERC i el PNB, va insistir que l’Executiu és conscient que no rep un «xec en blanc». «Aquest Govern sua la samarreta i hem de lluitar cada article, cada norma. No tenim el perill que ens confiem». Els comptes passen ara al tràmit de ponència i comissió, al debat de les esmenes parcials, i d’allà el dictamen s’elevarà al ple, on cada ministre haurà de defensar els comptes del seu departament. Serà entre el dilluns 22 i el dijous 25 de novembre. El pas següent és el Senat. Si la Cambra alta introduís canvis, aquests haurien de ser ratificats o tombats pel Congrés. Abans del 31 de desembre, perquè puguin estar en vigor l’1 de gener.

El Govern central salva els Pressupostos del 2022 i es dirigeix al blindatge de la legislatura

ERC, el PNB i Bildu adverteixen que el seu vot en contra de les set esmenes de devolució no és un sí definitiu al projecte de llei i que queda «un bon tros»

El més llegit