Fa només un parell de dècades existia un fort corrent social i polític que exigia millorar la qualitat de les democràcies occidentals. La UE, per exemple, buscava reformar el seu funcionament. Es discutia sobre la representativitat, la proporcionalitat i la meritocràcia. La crisi del 2008, el repartiment injust dels seus costos i la corrupció van donar ales al populisme i van enfonsar el reformisme com a ideal polític al considerar-lo insuficient, excessivament lampedusià. Passats deu anys, el populisme s’ha demostrat ineficaç per solucionar els problemes que pretenia i s’ha destapat com el que és, l’avantsala de l’autoritarisme. Gairebé quan sonava la campana, el PSOE i el PP han renovat els òrgans constitucionals caducs que envilien a la democràcia a Espanya. Tota una lliçó per a aquests partits catalans que s’omplen la boca de democràcia i acusen Espanya de ser com Turquia mentre acumulen més de 200 càrrecs estatutaris sense renovar, entre ells el que hauria de ser un gran fiscalitzador com és el Síndic de Greuges.