La dècada maleïda de l’alcaldia de Badalona

El bastió del PP a Catalunya trontolla i sumeix Badalona en un altre gir de guió. Xavier García Albiol pot tornar a perdre la vara que va recuperar el maig del 2020, posant punt final a la seva segona etapa al capdavant del consistori malgrat les tres victòries electorals encadenades. I és que la quarta ciutat més poblada de Catalunya ha sigut governada per quatre alcaldies (i tres alcaldes) diferents en una dècada. Aquesta és la cronologia d’un govern municipal sumit en un terratrèmol constant. 22 maig del 2011: Albiol va aconseguir trencar la tradició socialista el 2011 i situar el PP com la força més votada. Victorejat pels seus, va aconseguir 11 regidors, el PSC en va obtenir nou, i CiU (quatre representants) i ICV-EUiA (amb tres) van quedar a la cua. El popular va sumar fins a quatre seients més a la representació del seu partit al municipi i va portar la formació a triomfar per primera vegada en unes municipals a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb un discurs xenòfob i centrat en la seguretat als carrers. 11 juny del 2011: Albiol es va convertir en alcalde després que CiU, que tenia la clau de la governabilitat, fes un pas enrere i decidís votar el seu propi candidat, cosa que suposava deixar l’alcaldia a les mans del popular. La decisió es va prendre després de constatar que per al PP el consistori era irrenunciable i que un veto de CiU podria posar en perill el necessari suport del PP en altres municipis i la continuïtat del Govern convergent, amb els pressupostos com a pedra angular. En aquell moment, CiU i PP vivien un idil·li. 24 maig del 2015: El 2015 Albiol va aconseguir revalidar la victòria electoral amb 10 regidors i va arrasar en 30 dels 34 barris de Badalona gràcies als 30.559 electors que el van recolzar, 3.669 més que el 2011. El PSC es va haver de conformar amb la tercera posició, ja que Guanyem Badalona En Comú (un partit amb vincles amb la CUP) va irrompre al tauler de la ciutat avançant-lo amb un regidor més (cinc en total). El ple va quedar trossejat: ERC va obtenir tres seients; CiU i ICV-EUA, dos, respectivament, i Cs, un. 13 juny del 2015: La victòria d’Albiol no li va servir per tornar a liderar l’ajuntament. Un acord entre Guanyem Badalona en Comú, ERC i ICV va sumar majoria per destronar-lo malgrat haver guanyat els comicis municipals. La candidata de l’espai anticapitalista, Dolors Sabater, es va convertir en alcaldessa després de la pinça de les esquerres. 20 juny del 2018: La proposta de pressupost municipal de Sabater no va prosperar a causa de l’oposició del PSC, el PP i Cs. L’alcaldessa va decidir vincular-los a una qüestió de confiança que tampoc va superar. El líder socialista al consistori, Álex Pastor, va cursar llavors una moció de censura que el va convertir en alcalde el 20 de juny, gràcies al suport del PP i Cs. 26 maig del 2019: Va ser la tercera victòria consecutiva d’Albiol a les urnes, però va tornar a córrer el temor en les files populars que la resta de forces polítiques impedissin el PP governar malgrat els seus 11 regidors. El PSC (amb 6 regidors) tenia a les seves mans la governabilitat, i podia decidir si recolzava el grup més votat o si s’unia a un pacte d’esquerres amb la coalició Guanyem Badalona en Comú-ERC (7) i Badalona en Comú Podem (2), al qual també podria afegir-se l’únic regidor que va obtenir Junts. 15 juny del 2019: Per impedir l’alcaldia d’Albiol, el socialista Pastor es va postular per renovar el seu càrrec com a alcalde i ho va aconseguir després que La Badalona Valenta –Guanyem Badalona i ERC– l’avalessin, malgrat haver dit fins a l’últim minut que rebutjaria la seva candidatura. Pastor va superar la prova gràcies als vots del seu partit i els de la coalició republicana, Badalona En Comú, i l’únic regidor de Junts. Dos dies després, Guanyem i ERC van trencar i es van repartir els seients en el ple, quatre i tres, respectivament. 22 abril del 2020: Pastor va dimitir després de ser detingut per conduir ebri saltant-se el confinament. Els Mossos d’Esquadra el van arrestar per conduir sota els efectes de l’alcohol i atemptar contra l’autoritat policial. La direcció nacional el va suspendre de militància fulminantment i li va demanar la renúncia al càrrec. Al cap de poques hores, l’alcalde va dimitir des de comissaria. La regidora de Badalona en Comú, Aïda Llauradó, es va convertir en alcaldessa accidental. 12 maig del 2020: Albiol, de nou. El líder popular va recuperar l’alcaldia de Badalona després de truncar-se el pacte pel qual PSC i Guanyem s’anaven a repartir la vara de comandament els tres anys que quedaven de mandat. El futur de la ciutat va tornar a aclarir-se in extremis, ja que el postulant no tenia garantits els recolzaments a l’entrar al ple i en va sortir lluint la vara badalonina. 8 novembre del 2021: Després de destapar-se els Papers de Pandora, que apunten que Albiol va rebre un poder general d’una societat de Belize –un petit paradís fiscal al nord de Centreamèrica–, l’oposició ha registrat una moció de censura que es votarà el 8 de novembre i que liquidarà el mandat del popular. La censura prosperarà perquè el PP té 11 regidors i la resta en suma 16, tot i que l’oposició està molt atomitzada: el PSC té sis regidors; Guanyem, quatre; ERC, tres; Badalona En Comú Podem, dos; i Junts, un. La incògnita continua sent qui configurarà el govern municipal que estarà liderat pel socialista Rubén Guijarro.

La dècada maleïda de l’alcaldia de Badalona

La ciutat ha sigut governada per quatre alcaldes diferents en 10 anys després de dues mocions de censura i una dimissió

El més llegit