L’oposició de Badalona posa fi a l’alcaldia d’Albiol mentre negocia el nou govern

La segona etapa de Xavier García Albiol com a alcalde de Badalona arribarà a la seva fi el pròxim 8 de novembre, però el ‘fenomen Albiol’ continua. La moció de censura per arrabassar-li la vara prosperarà per un acord de tota l’oposició, a cinc bandes, després de destapar-se els ‘papers de Pandora’ que revelen que va rebre un poder general d’una societat de Belize, un petit paradís fiscal. El popular es nega a dimitir i, després de constatar que es quedarà sense el comandament del consistori, ja ha entrat en campanya, amb la mirada posada en les eleccions del 2023. El PP es queda així sense el seu bastió estrella a Catalunya, però ja lluita per recuperar-lo i la direcció confirma Albiol com a candidat. No només Albiol pensa en les urnes –aquest dijous va exhibir una enquesta que li atorga majoria absoluta–, també els grups aliens a l’actual junta de govern juguen les seves cartes perquè les decisions que prenguin ara no els passin factura en un any i mig. El PSC va optar finalment per fer un pas endavant i postular el seu dirigent Rubén Guijarro com a alcaldable, intentant exhibir capacitat de comandament i una nova gestió. La resta de forces va comprar sense matisos la seva candidatura, sent conscients de l’atomització que regna a Badalona: el PP té 11 regidors; el PSC, sis regidors; Guanyem Badalona En Comú, quatre; ERC, tres; Badalona En Comú Podem, dos; i Junts, un. Per això la complexa equació per formar una nova estructura governamental alternativa. En les primeres reunions, l’oposició es va conjurar perquè el govern fos unitari –tots tret del PP–, però poc després van començar a sorgir diferències que semblaven enterrades. Ningú va voler parlar de vetos, per evitar la reedició de denegacions que fessin fracassar l’operació, però sí que van acabar apareixent i van desencadenar el rebuig de Guanyem Badalona En Comú d’entrar en el govern, que quedarà en minoria (previsiblement configurat per PSC i Badalona En Comú) amb la missió de tirar endavant els pressupostos municipals per als quals Guanyem allarga la mà des de la nova oposició. Ferides obertes Les diferències que separen el PSC i Guanyem es remunten a juny del 2018, quan els socialistes van encapçalar una moció de censura contra la llavors alcaldessa Dolors Sabater (Guanyem). Álex Pastor (PSC) va aconseguir la vara de comandament de l’ajuntament gràcies al suport del PP. Tot just un any després, després de les municipals del 2019, l’oposició va sumar per evitar que Albiol aconseguís la vara i Pastor es va convertir en alcalde. Però l’abril del 2020 després de ser detingut conduint ebri en ple confinament, es va obrir una nova bretxa entre socis. L’acord entre Guanyem i el PSC per compartir l’alcaldia semblava fet, però en l’últim moment tot es va truncar a causa de les diferències per la divisió del temps de mandat. Cap dels dos va arribar als 14 vots imprescindibles i Albiol va recuperar la vara. El fracàs de l’operació va derivar en retrets creuats i les ferides del 2018 es van reobrir. N’hi ha hagut prou amb un nou procés de negociació per evidenciar que els recels entre el PSC i Guanyem encara no han acabat de guarir. Mentrestant, Albiol continua amb les seves passejades, mostrant-se acompanyat per alguns veïns, als barris de la Salut, Centre, Montigalà i Llefià i, a través de la xarxes socials continua carregant contra l’oposició perquè «torna la Badalona grisa i del caos». «Ens veurem a les eleccions municipals del 2023», rebla en un altre apunt, conscient d’haver guanyat tres eleccions municipals consecutives. La direcció del PP a Catalunya recolza el seu alcalde i considera que les seves explicacions són «suficients». «Es tornarà a presentar i tornarà a guanyar», conclouen.

L’oposició de Badalona posa fi a l’alcaldia d’Albiol mentre negocia el nou govern

El socialista Rubén Guijarro es convertirà en alcalde el 8 de novembre amb el suport de tots els grups tret del PP

El més llegit