El discurs d’Oriol Junqueras en el consell nacional republicà de dissabte va sonar estrany a les orelles d’aquells que han seguit el president d’ERC en els últims anys. Habitual teixidor d’intervencions en què ni s’hi entreveu la cicatriu que provoca un canvi de tema o de terç, la de dissabte va ser molt més abrupte. Més fàcilment diseccionable. Les intervencions en el conclave republicà entre congressos són breus, oberts a la premsa. Després, ajuntalletres i aplegaparaules toquen el dos. I Junqueras volia donar un missatge, un toc d’alerta al PSOE, precisament aquell dissabte de comunió socialista del congrés de València, presentat com una conjura interna per eternitzar Pedro Sánchez a la Moncloa.