Yolanda Díaz adopta per al seu projecte el ‘model Macron’: menys Podem i més societat civil

Yolanda Díaz somriu cada vegada que se li pregunta per aquest projecte de país que assegura tenir al cap i que, segons ella i els seus col·laboradors, es traduirà en un «front ampli» que es pugui presentar a les pròximes generals. És conscient, o això diu almenys, que el seu ambigu discurs genera, de moment, més incògnites que certeses. Inclòs si serà ella qui s’hi posi al capdavant com a principal candidata. Tot i així, insisteix que té les idees clares, per més que no hagi arribat «el moment» de traduir completament les seves paraules. Però a poc a poc es van aclarint incògnites. Fins ara Díaz havia insistit que per comprendre el que pretén fer, s’ha d’interioritzar que la clau és no parlar de partits. Ni d’egos. El model més pròxim quant a la forma, expliquen fonts pròximes a la líder de la delegació governamental d’Unides Podem, és La República en Marxa, la plataforma que va propulsar Emmanuel Macron fins al palau de l’Elisi. El secret del seu èxit va ser saber desvincular-se dels partits. I això és exactament el que persegueix Díaz: obrir l’espai, desbordar Unides Podem i altres partits que puguin col·laborar en el seu projecte polític, i cedir terreny als representants de la societat civil. Els perfils polítics perdran pes en favor d’independents de sectors de la societat i col·lectius professionals. En definitiva, s’obrirà una pugna amb els morats per les llistes electorals. I les butaques del Congrés i del Senat. «El més fàcil seria fer una candidatura, preseleccionar les llistes... aquestes coses que sembla que els agraden més als polítics, però prefereixo escoltar el meu país per modernitzar-lo», va admetre Díaz el cap de setmana passat en una entrevista a ‘El Correo’. Macron, des d’un altre terreny ideològic, va fer una reflexió similar la primavera del 2016. En aquell temps, l’ara president gal ja havia abandonat el partit socialista i el seu objectiu era crear una plataforma recolzada en col·lectius socials. La vicepresidenta, sense afiliacions polítiques en aquest moment, compta a fer una cosa semblant des del progressisme. Sense carnet de Podem o IU –només conserva el del PCE per «honor» a la tradició familiar– vol reconfigurar l’esquerra a l’esquerra del PSOE. I a ser possible, infiltrar-se també en l’espai dels socialistes. «Hi ha un país nou per construir, amb gent que pensa diferent, amb molt a aportar, amb veus contradictòries», va recalcar fa uns dies. Evitar els egos La vicepresidenta ja ha traçat els primers passos per construir el seu ‘projecte de país’. La primera etapa, explica, és recórrer Espanya per entrevistar-se amb la societat civil: associacions, col·lectius, sindicats... «Seré una palanca d’acostament als problemes de la societat», s’enorgulleix. Però el contacte amb el carrer no vol que es quedi només en una aportació al programa o un acte compartit. Vull portar-lo més enllà, com va fer Macron, que va omplir la meitat de les llistes amb candidats sense experiència política prèvia. Per posar-ho en marxa necessitarà espais a les llistes que ara copen els partits de la coalició morada –Podem, IU, En Comú Podem, Galícia en Comú i Aliança Verda–, cosa que podria generar resistències. Més tenint en compte que ella no té cap poder orgànic dins d’Unides Podem. «És més difícil aixecar aquest projecte de país que fer una candidatura», es va avançar, coneixedora que tocar les quotes de poder pot irritar. La direcció de Podem, sabedora que en el seu espai ideològic no hi ha, almenys de moment, millor candidata que Díaz, ja ha avalat el «front ampli» que proposa la vicepresidenta. Falta per veure si quan detalli públicament l’estructura interna que pretén crear els convenç. De moment, els morats no donen símptomes d’estar preocupats. Tampoc d’arribar a comprendre totes les implicacions que té l’estratègia de Díaz. Els dirigents morats s’entossudeixen que la seva formació haurà d’ocupar un eix central en el nou projecte, però els egos, ja va avisar la ministra de Treball, no hi seran ben rebuts. Tant és així que la vicepresidenta està explicant als líders de la coalició que ella no tindrà problemes a fer un pas al costat si troben un candidat de la societat civil millor, expliquen veus del seu entorn. D’aquí venen part de les seves reticències a confirmar-se cap de llista. To més amable Per tant, el següent repte de Díaz és aconseguir seduir els ciutadans fins al punt que s’entreguin a la política activa. Macron va aprofitar el desencant de la ciutadania i el desprestigi dels partits per oferir un projecte menys rígid, amb fronteres més difuses i que permetessin aglutinar grans col·lectius entorn de causes concretes. La vicepresidenta vol explorar aquest camí. Sobretot, intentarà posar el focus en el fet que l’adhesió de qualsevol sector de la societat no els perjudiqui en termes polítics. Principalment, en relació amb un possible enfrontament amb el PSOE i altres forces de l’esquerra. La por de trencar llaços amb altres formacions podria espantar molts actors per fer un pas al davant. Així, la pròxima campanya electoral haurà de tenir un enfocament diferent, remarquen fonts pròximes a Díaz, abans d’assenyalar que ningú entendria una batalla acarnissada amb els socialistes després d’haver governat junts durant quatre anys. Una nova estratègia per a una nova estructura. La incògnita és si és realista i quin pot ser el seu marge d’èxit en aquesta país.

Yolanda Díaz adopta per al seu projecte el ‘model Macron’: menys Podem i més societat civil

La vicepresidenta segona vol crear vincles amb la ciutadania que es plasmin en llistes electorals

El més llegit