¿Qui és qui al Tribunal de Comptes? El polèmic perfil dels seus membres

Els 12 magistrats que componen el Tribunal de Comptes (TCu) s’han situat al centre del conflicte català. La seva última ‘aportació’ al capdavant del procés ha sigut rebutjar els avals del Govern per cobrir els 5,4 milions d’euros imposats als encausats per l’1-O. Una decisió que es produeix el mateix dia en què PSOE i PP han arribat a un acord per renovar aquest òrgan i d’altres de caducats. Així, el rebuig dels avals serà una de les últimes decisions d’aquest tribunal. La composició actual del Tribunal de Comptes és fruit d’un acord entre Mariano Rajoy i Alfredo Pérez Rubalcaba el 2012. L’equilibri, fruit d’aquell acord, va ser de set membres proposats pel PP i cinc pel PSOE. Lluís Armet i Coma, conseller elegit pels socialistes, va deixar el càrrec el 2018 i no ha sigut reemplaçat. Entre els integrants, figuren familiars i membres de l’entorn de l’expresident José María Aznar, entre els quals, el seu germà, Manuel Aznar, o l’exministra popular Margarita Mariscal de Gante. Així mateix, dels 700 treballadors del tribunal, un centenar són familiars o pròxims de consellers i alts càrrecs. Repassem a continuació qui és qui al Tribunal de Comptes, un òrgan amb perfils polèmics per la seva relació amb el PP i José María Aznar. María José de la Fuente y de la Calle És l’actual presidenta del Tribunal de Comptes. Després d’una llarga trajectòria al TCu (va entrar al Cos Superior de Lletrats del Tribunal de Comptes el 1993), va ser proposada consellera pel PP. En aquesta mateixa institució treballen dues de les seves cosines, María Asunción i María Eugenia de la Fuente Asprón, filles de l’exministre de Franco Licinio de la Fuente. Javier Medina Guijarro És el president de la Secció de Fiscalització. Des de l’any 1979 desenvolupa la seva carrera al Tribunal de Comptes. Va ser l’any 2001 quan, a proposta del PP, va ser escollit com a conseller d’aquest òrgan. El 2012 el Senat va renovar el seu mandat per nou anys més. Manuel Aznar López Forma part del departament de Fiscalització de l’àrea d’Administració Econòmica de l’Estat. És el germà de l’expresident José María Aznar. El 1996, mesos després que Aznar arribés a la Moncloa, va ser proposat pel PP per ser adjunt segon del Defensor del Poble, però ho va rebutjar pel seu parentiu amb el llavors president del Govern. No obstant, 16 anys després això no va impedir que entrés al Tribunal de Comptes a proposta de Rajoy. Margarita Mariscal de Gante Mirón És consellera del departament segon d’Enjudiciament. Va ser ministra de Justícia durant el primer Govern d’Aznar, entre els anys 1996 i 2000. En les eleccions de març del 2000 es va presentar a les llistes del PP i va ser elegida diputada per Albacete. Des del 2002 fins al 2004 va ser també vicepresidenta del Congrés dels Diputats. El 2012 va ser escollida consellera del TCu a proposta dels conservadors. Ramón Álvarez de Miranda García Forma part de la secció de Fiscalització encarregada de les entitats locals. Va ser proposat pel PP. També té una àmplia trajectòria política: el 1979 va ser elegit diputat per UCD. A més, el seu pare, Fernando Álvarez de Miranda, va ser diputat d’UCD (1977-1982), el primer president del Congrés en la democràcia (1977-1979) i Defensor del Poble des del 1994 i fins al 1999. José Manuel Suárez Robledano És el president de la secció d’Enjudiciament. La seva trajectòria està vinculada a la magistratura des de la dècada dels 80. El 2012 va ser elegit conseller del TCu després de ser proposat pel PP. Suárez Robledano va ser un dels dos consellers d’aquest òrgan que van revocar la sentència que condemnava l’exalcaldessa de Madrid Ana Botella, dona de José María Aznar, i set membres del seu equip a abonar 22,7 milions d’euros per la venda el 2013 a un fons d’inversió de 1.860 vivendes de l’Empresa Municipal de la Vivenda i Sòl (EMVS). Felipe García Ortiz Forma part del departament tercer d’Enjudiciament. Va ocupar diferents càrrecs de responsabilitat en els primers governs de Felipe González, com el de director general de Serveis del Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. A proposta del PSOE va ser escollit el 2001 com a conseller del TCu i el 2012 va ser renovat el seu mandat per nou anys més. El 2019 es va oposar a retirar la condemna a Botella. Tot i que va votar a favor de l’informe sobre les despeses de la Generalitat a l’exterior, és un dels tres consellers que ha presentat un vot particular per considerar que les reiteracions en l’exposició poden oferir «una visió augmentada, no objectiva i ponderada» de les presumptes irregularitats. María Antonia Lozano Álvarez Forma part del departament primer d’Enjudiciament. Amb una trajectòria que va començar el 1979, va ser elegida membre del TCu dins de la quota del PSOE, a proposta d’IU. Lozano Álvarez va ser qui va redactar la sentència condemnatòria de Botella i el seu equip. En aquell moment, l’oposició va denunciar els seus vincles amb l’exalcaldessa de Madrid Manuela Carmena. Enriqueta Chicano Jávega Forma part del departament segon de Fiscalització. Aquesta consellera, proposada pel PSOE, va ocupar diferents càrrecs durant el Govern de Felipe González en la relació de l’Executiu i les Corts. A més, va ser presidenta de la Federació de Dones Progressistes. Igual com García Ortiz, va presentar un vot particular perquè creu que l’informe sobre els ex alts càrrecs del Govern pot generar «incertesa i inseguretat jurídica» al no haver demanat al·legacions al Ministeri d’Afers Estrangers. Ángel Antonio Algarrada Forma part del departament de Fiscalització de comunitats i ciutats autònomes. Va ser escollit el 2012 a proposta del PP després d’una llarga experiència al Tribunal de Comptes. Va entrar en aquesta institució el 1998 com a membre dels cossos superiors de l’Administració. María Dolores Genaro Moya María Dolores Genaro Moya està en el departament de Fiscalització d’entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social. Aquesta consellera, elegida pel PSOE, va presentar fa unes setmanes un vot en contra del document del Tribunal de Comptes elaborat el 2019 que ha servit de base per exigir quantitats milionàries als exdirigents independentistes. Segons va denunciar, no és imparcial, es basa en proves no contrastades i conté exageracions. En concret, denuncia que alguns dels viatges inclosos en les presumptes irregularitats comptables es referien a desplaçaments on, «amb les dades que s’indiquen, no sembla existir una extralimitació de l’acció exterior exercida per la Generalitat en relació amb l’àmbit competencial que li correspon».

¿Qui és qui al Tribunal de Comptes? El polèmic perfil dels seus membres

Entre els 12 membres d’aquest organisme figura un germà i una exministra d’Aznar, exdiputats i alts càrrecs d’anteriors governs

El més llegit