El Ministeri de Justícia dirigit per Pilar Llop no té entre les seves prioritats més immediates impulsar la «històrica» reforma de la Llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim) presentada pel seu antecessor, Juan Carlos Campo, que pretenia superar la vuitcentista norma d’Alonso Martínez i igualar Espanya amb els països del seu entorn en el sistema d’investigació dels delictes.

Aquesta aturada en el projecte l’han confirmat a El Periódico de España fonts de l’òrgan de govern dels jutges, als quals s’ha transmès per part del Govern que no han de tenir cap pressa a l’hora d’elaborar l’informe que està pendent de realitzar sobre l’avantprojecte que va presentar de l’anterior ministre. La proposta que atribueix la instrucció dels delictes als fiscals va ser presentada el mes de novembre passat i està sent sotmesa a informació pública des del gener.

Tot això fa aventurar que la reforma estrella del segon Ministre de Justícia de Sánchez pot acabar en un nou fiasco –igual com va passar amb els intents de reforma processal d’Antonio Caamaño i Alberto Ruiz-Gallardón– i no arribar a temps a les Corts per a la seva tramitació i aprovació en la present legislatura.

Si es fan els comptes, i amb l’horitzó d’esgotament de la legislatura el desembre del 2023, perquè un projecte de l’envergadura del presentat per Campo pogués ser aprovada a temps a les Corts hauria d’obtenir tots els informes preceptius, ser revisat i presentat el projecte definitiu a les Corts com a molt tard d’aquí un any. Si els plans del Govern passen per frenar aquest tràmit, o almenys no donar-hi prioritat, la possibilitat que la norma estigui aprovada a temps disminueix.

Llop ni l’esmenta

La situació sembla haver sigut formalitzada per la mateixa ministra, que en la seva compareixença al Congrés el 9 de setembre amb prou feines va dedicar uns minuts a l’avantprojecte presentat, malgrat dir-se «continuista» de la política de Campo. Les fonts consultades destaquen que va utilitzar més minuts a defensar altres projectes com la llei concursal.

El 5 d’octubre, quan responia al Senat a una pregunta específica sobre les prioritats de la seva cartera, Llop va parlar de l’agenda 2030, la necessitat d’un pacte per a la immediata reforma del CGPJ i de cohesió social i territorial, però ni va esmentar la reforma de la LECrim.

A l’òrgan de govern dels jutges ha arribat també notícia de la imminent creació d’una comissió d’experts que tornarà a donar un repàs de la norma, cosa que es tradueix com una decisió del Govern de ficar aquest assumpte en un calaix.

En el si del Consell i en diferents àmbits judicials ja es parla d’una nova oportunitat perduda per reformar d’una vegada el procés penal a Espanya dins d’una llei «integral» que no tracta només sobre transferir la investigació als fiscals, sinó que afecta altres aspectes del procés que afecten drets dels ciutadans, com és el tractament de l’imputat incapaç.

De moment, set vocals del no renovat CGPJ continuen treballant en el projecte i compten fins i tot amb aportacions reclamades el mes d’abril passat a magistrats de la Sala Penal del Tribunal Suprem, de la Sala d’Apel·lacions de l’Audiència Nacional i de les seccions d’apel·lació penal dels tribunals superiors de justícia. L’última pròrroga per poder continuar treballant en el text es va sol·licitar abans de l’estiu (un ajornament fins al juliol) des d’aleshores Justícia no ha tornat a preguntar per l’informe.

Avís dels fiscals

L’avantprojecte inicial compta, a més, amb un informe molt negatiu per part de la fiscalia, del qual formen part els funcionaris a qui més directament es dirigeix la reforma perquè segons la proposta assumiran la instrucció penal deixant als jutges el paper de garants dels drets fonamentals dels investigats.

Així, el paper donat als jutges pel text de Campo resulta excessiu per als fiscals, i la mateixa fiscal general, Dolores Delgado, va assenyalar al presentar el seu dictamen que se’l manté com un «tutor de la investigació» amb funcions «exorbitants».

Altres resolucions del text, segons els principals actors que l’haurien d’aplicar, passen pel fet que l’avantprojecte vegi innecessari augmentar la plantilla de fiscals i per oblidar mesures per a l’agilitació de les causes. Davant la falta de pressa pel dictamen del CGPJ, podria aventurar-se que el Ministeri que encapçala Llop podria estar estudiant importants canvis en el text inicial de l’equip de Campo.

Prioritat per a la llei de deficiència

Altres projectes sí que semblen ser de més interès per al Govern, com és, segons les mateixes fonts, la nova llei d’eficiència organitzativa, l’avantprojecte de la qual va ser presentat el mes d’abril passat i que crea els tribunals d’instància, segons va manifestar el ministre Campo en la «democràcia interna del Poder Judicial».

Els tribunals d’instància substituiran l’estructura unipersonal dels jutjats per un sistema col·legiat i la proposta inicial fixa un total de 431, tants com partits judicials, respectant d’aquesta manera l’actual distribució territorial de la justícia a Espanya. L’avantprojecte regula igualment l’oficina judicial i les oficines de justícia als municipis.

Actualment quatre vocals del CGPJ treballen en l’informe sobre aquest avantprojecte (Juan Martínez Moya, Rafael Mozo, Álvaro Cuesta i Ángeles Carmona) que estan ultimant i confien poder portar al ple d’aquest òrgan previst per a l’octubre, tret d’una sorprenent renovació de l’òrgan que ja gairebé ningú espera.