El Govern central negocia amb ERC el desbloqueig de les lleis de l’audiovisual i de la memòria

Tot i que les declaracions en públic mostren un distanciament més gran, la comunicació segueix entre el Govern espanyol i ERC. Tots dos mantenen les vies obertes de diàleg en dues lleis importants per a l’Executiu, la llei audiovisual —que la Moncloa va haver de frenar per la falta de blindatge del català— i la de memòria democràtica. Però encara no hi ha acord. En aquest marc se suma ara la discussió oficial dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2022, que aquest dimecres arriben al Congrés. Per al Govern, cada carpeta ha d’anar pel seu carril, però per a ERC, soci imprescindible, la mateixa negociació comprèn diverses parts. En el fons, es tracta de les dues cares de la moneda. Perquè els grups de vegades condicionen el seu ‘sí’ o abstenció als PGE al desbloqueig de qüestions que desborden els comptes públics. El mateix ha passat en el si de l’Executiu: el desancallament del projecte de llei va ser possible perquè el PSOE i Unides Podem van arribar a una entesa en la llei de vivenda, capital per als morats, tot i que encara no ha sortit del forn. El partit d’Oriol Junqueras, portes enfora, insisteix que és «molt lluny» del Govern central en els PGE. Ho va reiterar aquest dilluns la portaveu del partit, Marta Vilalta: «Ara mateix no tenim cap motiu que faci que ERC aprovi aquests Pressupostos, faciliti l’aprovació o no se sumi a l’esmena a la totalitat». L’Executiu, també a través del seu portaveu, Isabel Rodríguez, demanava calma perquè la lletra petita no es coneix fins aquest dimecres i «no és el més apropiat» rebutjar els comptes per endavant, sobretot quan contindran una important inversió per a Catalunya. Per als republicans, ja ho van advertir la setmana passada, quan socialistes i morats van tancar el seu acord, és important avançar al mateix temps en altres normes que el Govern té previst enviar a la Cambra pròximament, com la nova llei audiovisual, o la llei de memòria democràtica, davant la qual defensaran al Congrés, aquest mateix dijous, una esmena a la totalitat amb text alternatiu. «ERC no desaprofitarà cap oportunitat per millorar la vida dels catalans, i això inclou els Pressupostos, però també altres qüestions com les pensions i la llei d’universitats», va assenyalar dimarts passat el portaveu republicà a la Cambra baixa, Gabriel Rufián. Els socialistes, a través del ministre de la Presidència, Félix Bolaños, estan negociant amb els seus socis d’Unides Podem i amb ERC les vies de sortida per a la llei audiovisual i per a la llei de memòria democràtica, com reconeixen, per separat, els dos socis de l’Executiu. Però en el Govern, per ara, no observen avenços «significatius» en les dues normes. El Gabinet de coalició tenia preparatl’esborrany de la Llei General de Comunicació Audiovisual, que esdevé de l’obligació comunitària de transposició de la directiva 2018/1808, de Serveis de Comunicació Audiovisual. «Parlant sempre» Com va avançar EL PERIÓDICO, el text es va portar a la Comissió General de Secretaris d’Estat i Sotssecretaris —el filtre previ a la reunió del Consell de Ministres—, però no hi apareixia cap tipus de protecció per al català i per a altres llengües cooficials a l’hora d’exigir quotes al catàleg a Espanya a plataformes digitals com Netflix, HBO i Amazon Prime. El Govern havia llançat ja advertències prèvies, així com el sector audiovisual català. Davant la falta de consens i el perill que el projecte s’encallés, el Govern el va frenar fins a arribar a un acord. «Estem parlant sempre. Amb ERC, amb altres forces i amb el sector audiovisual», indiquen fonts governamentals, que precisen que fins que no es «treballi» l’esborrany no tornarà a passar pel Consell de Ministres. Dit d’una altra manera, l’Executiu es vol garantir un mínim consens abans d’enviar el projecte al Congrés. Divendres passat, a Catalunya Ràdio, i aprofitant la seva visita a Barcelona, Bolaños va afirmar que està treballant perquè la futura llei de l’audiovisual sigui «equilibrada» i asseguri una presència «raonable» de les llengües cooficials de l’Estat. No va aclarir quina seria la fórmula. «Que garantirem que hi sigui el català, que és una riquesa d’Espanya igual com ho és el gallec i l’eusquera, això ho asseguro», va sentenciar. Fonts de la Generalitat admeten que hi ha converses, i entenen que és un avenç respecte a la situació anterior, tot i que falten «concrecions». Des del sector morat, apunten que la part socialista de l’Executiu els ha assegurat que les seves al·legacions són factibles. La llei de memòria democràtica, que va deixar preparada Carmen Calvo però que ja va remetre a les Corts Bolaños al fer-se càrrec del ministeri, passa aquest dijous la primera prova al Congrés. El PP i Vox van presentar la seva esmena de devolució i ERC, la seva esmena a la totalitat amb text alternatiu perquè consideraven insuficients els canvis oferts per l’Executiu. L’aprovació de la llei perilla si el Gabinet no aconsegueix persuadir els republicans. Tampoc en aquesta norma, almenys fins a última hora d’aquest dimarts, hi ha avenços, segons la Moncloa, que afegeixen que primer s’ha de superar el debat d’aquest dijous. El president, Pere Aragonès, va posar l’accent en el debat de política general del mes passat al Parlament, que el Govern treballaria perquè la comissaria de Via Laietana, avui objecte de la ira dels grups independentistes, es convertís en «un centre d’interpretació de la memòria i denúncia del franquisme». «No són uns Pressupostos més» Bolaños va assenyalar en una altra entrevista, en aquest cas a TVE i el 6 d’octubre, que el Govern central considera que «és important» que es mantingui la Direcció de la Policia al centre de Barcelona, tot i que alhora «pot ser un lloc de memòria». «És clar que allà es van cometre tortures i barbàries durant la dictadura i cal recordar-ho —va justificar—. Això és la llei de memòria democràtica. És condemnar el cop d’estat, condemnar la dictadura i estar amb totes les víctimes que van patir aquell període tan negre de la nostra història». El tercer assumpte prioritari per a ERC és el traspàs de la gestió de Rodalies, reivindicació històrica dels partits catalanistes i antic compromís de l’anterior titular de Transports, José Luis Ábalos. Per Bolaños, és una qüestió també objecte de conversa amb el Govern, prioritzant en tot moment que el resultat sigui el «millor servei als ciutadans». Aquest dilluns, Isabel Rodríguez va recordar que aquesta qüestió, que es va discutir en la reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat del 2 d’agost, va quedar pendent d’abordar per un grup de treball. «Estem en aquest procés de parlar i treballar tècnicament», va assenyalar. Les tres matèries conflueixen ara que arrenca de manera oficial la negociació dels Pressupostos. ERC desitja treballar amb totes les carpetes obertes. «Que no ho lliguin tot als comptes», reclamen des del Govern central, que demana als republicans que anteposin la seva «visió progressista» i tinguin en compte la forta inversió per a Catalunya. «No són uns Pressupostos més. Són uns Pressupostos per consolidar la recuperació i per implementar 25.000 milions més d’euros de fons europeus», insistia Bolaños divendres passat.

El Govern central negocia amb ERC el desbloqueig de les lleis de l’audiovisual i de la memòria

Les dues parts admeten que hi ha converses, tot i que des de l’Executiu s’apunta que no hi ha acord ni avenços definitius en les dues matèries

La part socialista del Gabinet també dialoga amb els morats i amb el sector audiovisual. L’escull és el blindatge del català a les plataformes

El més llegit