El llenguatge periodístic no serveix per explicar dos fets simultanis. La mera exposició dels fets suposa establir una ordinalitat i, per tant, el domini d’un relat sobre l’altre. L’amable i sofert lector ha de llegir aquesta peça com si fossin dues imatges a pantalla partida en la qual, en una meitat, apareix la taula de diàleg polític entre el Govern i la Generalitat i, en l’altra, la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Cada un amb la seva lògica pròpia. En paral·lel. Però amb una connexió: comparteixen la pantalla.
Vies creuades
ERC avalarà els Pressupostos si la taula de diàleg negocia una proposta política
Després de la reunió del 15 de setembre hi ha hagut «tímids» moviments per entrar en una fase de negociació discreta

El més llegit
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Els bojos són ells, ells
- Les 8 hores que van portar el futbol espanyol al caire de l’abisme: «El Madrid no ens pot demanar que canviem els àrbitres»
- Kounde decideix una final apoteòsica
- Flick despulla el Madrid (cap. III)