El llenguatge periodístic no serveix per explicar dos fets simultanis. La mera exposició dels fets suposa establir una ordinalitat i, per tant, el domini d’un relat sobre l’altre. L’amable i sofert lector ha de llegir aquesta peça com si fossin dues imatges a pantalla partida en la qual, en una meitat, apareix la taula de diàleg polític entre el Govern i la Generalitat i, en l’altra, la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Cada un amb la seva lògica pròpia. En paral·lel. Però amb una connexió: comparteixen la pantalla.