L’Espanya buidada es llança a l’arena política

S’han cansat de promeses incomplertes, eternes invitacions a la paciència i gestos de simpatia que mai es tradueixen en solucions per als seus problemes. Els col·lectius ciutadans de l’Espanya buidada que porten anys denunciant l’abandonament de l’Administració han decidit fer un pas endavant i organitzar-se com a formació política per participar en les pròximes cites electorals i entrar en les institucions. Encara no saben si ho faran sota la fórmula del partit tradicional, com agrupació d’electors o com a coalició de candidatures provincials. L’únic que tenen clar és que volen convertir-se en un actor més de l’escena política perquè les seves demandes i propostes es discuteixin als despatxos on es prenen les decisions. «Només si som presents als parlaments i l’Administració, la nostra veu serà escoltada. Fa 40 anys que els partits tradicionals es fan el desentès respecte les nostres queixes i ja no volem esperar més. És l’hora d’entrar en política», argumenta Antonio Saz, un dels coordinadors de la plataforma Espanya Buidada, per explicar l’acord aconseguit per les 160 associacions i entitats ciutadanes de més de 28 províncies de l’interior de la Península que van participar en la III assemblea general d’aquest col·lectiu, celebrada el 19 de setembre a la localitat de Priego (Conca). Aquest dissabte dia 2, com cada primer dissabte d’octubre, l’Espanya buidada evidenciarà les seves reivindicacions a través de la seva mobilització ‘Jo paro pel meu poble’, una acció simbòlica amb què busca emfatitzar la necessitat de fer efectius els drets que la Constitució garanteix a tots els ciutadans sobre l’accés als serveis bàsics, independentment d’on visquin. Replicar Terol Existeix Les organitzacions ciutadanes dels territoris més despoblats d’Espanya, entre les quals figuren entitats com Sòria ¡ja!, Conca Ara, Aixeca’t Jaén o Extremadura Buidada, entre altres, no dissimulen que aspiren a replicar l’èxit aconseguit per Terol Existeix, la plataforma creada fa 20 anys per denunciar la falta d’infraestructures i l’abandonament administratiu que pateix la província aragonesa i que en les últimes eleccions generals va aconseguir un escó al Congrés i dos al Senat. «Des d’aleshores, aquesta formació ha sigut la portaveu de Terol en la vida pública espanyola. S’ha parlat més de l’Espanya buidada en aquests dos anys que en les dues dècades anteriors. Necessitem més veus així al Parlament nacional i els autonòmics, perquè els altres partits no parlen dels nostres problemes i demandes», al·lega aquest portaveu ciutadà. Demandes com les incloses a la campanya 100/30/30 que han posat en marxa per reclamar 100 megues de banda ampla a tot el territori i que cap poble estigui a més de 30 quilòmetres d’una via d’alta capacitat ni a més de 30 minuts d’un servei bàsic, o el ‘Model de Desenvolupament per a l’Espanya buidada’, que van presentar al Congrés dels Diputats el maig passat, en què exposaven un centenar de peticions concretes en l’àmbit del transport, la sanitat, les telecomunicacions i l’atenció a la gent gran per a les àrees menys poblades del país. «Fa temps que abandonem el discurs de la queixa. Ara estem en l’etapa de les propostes i les solucions. I volem aconseguir-les a través de la política», remarca Saz. Terratrèmol polític La irrupció d’aquesta nova candidatura amenaça de provocar un autèntic terratrèmol polític a l’interior d’Espanya. Les 25 províncies on creuen que es podrien presentar i obtenir bons resultats sumen més d’un centenar d’escons al Congrés, i aquest és un botí molt llaminer per a les formacions ja existents, amb unes expectatives electorals que es podrien veure seriosament afectades si aquest nou projecte polític es consolida. «Nosaltres no venim a treure-li el lloc a ningú. Venim a posar sobre la taula uns problemes que han estat silenciats durant dècades. No confiem en els partits tradicionals perquè ens han portat a aquesta situació», adverteix el representant de la plataforma Espanya Buidada, que es mostra taxatiu a l’hora de distanciar-se del debat ideològic. «Això no va d’esquerres ni dretes. La nostra ideologia és la lluita contra la despoblació i el desequilibri territorial. No pretenem aplicar cap biaix polític, sinó el sentit comú», adverteix. Dificultats Els col·lectius involucrats en aquest projecte són conscients de les dificultats que comporta la posada en marxa d’una nova formació política. De moment, s’han donat de termini fins al juny del 2022 per «dissenyar l’eina» amb què aspiren a competir en els pròxims comicis estatals i autonòmics. Els uneix una mateixa sensació d’abandonament de l’Administració, però estan arrelats en territoris molt diferents amb característiques molt variades. «Hi ha províncies que aporten set escons al Parlament i d’altres només dos. En unes zones els col·lectius tenen una implantació molt forta i en d’altres no tant. Seran els territoris els que decideixin com i on ens presentem, però el nostre àmbit serà provincial», assenyala Saz. També està per decidir el nom i la figura política amb què participaran en les eleccions. «Pel nostre origen, el més natural seria constituir-nos com una agrupació d’electors, perquè som un col·lectiu ciutadà, però aquesta fórmula ens resta drets davant els partits de cara a les campanyes i tenim clar que volem competir en igualtat de condicions. Anem a totes», adverteix el representant ciutadà.

L’Espanya buidada es llança a l’arena política

160 col·lectius ciutadans de 28 províncies de l’interior del país preparen una candidatura per competir en les pròximes eleccions

Aspiren a replicar la fórmula de Terol Existeix per denunciar al Congrés i els parlaments autonòmics l’abandonament dels territoris despoblats

El més llegit