Sahel, la guerra desconeguda contra el terror

Hi ha un lloc a 4.000 quilòmetres d’Espanya on conflueixen centenars de violències. És un espai enorme i inhòspit, el més inaccessible i cruel que pot patrullar un policia, una franja de fronteres difuses que s’estén per territoris d’onze països des del mar Roig fins a l’Atlàntic, mirant a les Canàries. El seu nom, Sahel, ja fa un lustre que és sinònim d’amenaça terrorista. Aquest hivern, els EUA començaven a recollir a l’Afganistan quan aquest front contra el gihadisme ja feia temps que havia agafat el relleu en importància, en el que les forces de seguretat anomenen «segona frontera». El contendent és un eixam de terroristes, majoritàriament adscrits a dues franquícies: Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) i Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS). Hi ha gihadistes fugits d’Europa i excombatents de les guerres de Síria, l’Iraq i líbia, o que es van enfrontar a l’Afganistan a l’URSS i als EUA. El seu armament és un collage portat de Líbia, Rússia, Síria i diverses guerres africanes. Una unitat d’elit de guàrdies civils, els seus col·legues francesos, lusitans i italians i els seus alumnes africans miren de controlar el territori. De patrulla, sona als seus vehicles un ‘pendrive’ amb ‘heavy metal’. A fora els envolta la pols i la calor. A les nits al ras els sotgen escorpins i serps, i a les tarteres els esperen emboscades o artefactes explosius improvisats. Missió GAR-SI Missió GAR-SINo hi ha bases estables del gihadisme al Sahel; els esquadrons de la mort es mouen constantment, i la seva sinistralitat posa a prova qualsevol temptació abstencionista de la Unió Europea. Hi intervenen governs que es pregunten com aguantarien les seves societats si aquest estiu Europa hagués acollit 258 atemptats islamistes amb 1.198 morts. És el balanç estival del Sahel. Allà, entre juny i agost, AQMI, EIGS, Boko Haram i bandes menors han matat més persones que ETA en quatre dècades d’existència. Davant aquest risc, a més de tenir-hi una operació militar que encapçala França, la UE ha reaccionat enviant-hi policies d’elit a aixecar una muralla. L’operació es diu GAR-SI. És també el nom d’un cos de gendarmes locals format sota el lideratge del Grup d’Acció Ràpida de la Guàrdia Civil, el GAR, cap de la missió, de les sigles i estructura del qual prenen exemple els seus pupils africans. La missió es desenvolupa en una galàxia de poblets en què qualsevol adult es trobarà tard o d’hora en el dilema d’estar amb el gihad o davant el gihad; empunyar les armes amb Daesh i Al-Qaida o ser decapitat com els homes de la comuna veïna. «Jo he estat en pobles on la gendarmeria mai havia arribat, que mai havien vist un gendarme, i molt menys un guàrdia civil. Si a un d’aquests poblets arriba el grup terrorista i et diu: “O t’uneixes a mi, o demà a tota la teva família la matarem, i violarem la teva dona”, no tens ningú a qui recórrer», explica Rodrigo Gaona, capità del GAR, que ha sigut destinat ja 19 vegades en aquest delicat front contra el gihadisme. Extrema violència Extrema violènciaDavant la mirada d’aquest guàrdia de 31 anys, originari de Palència, ha desplegat la dura realitat sahariana matances horribles, decapitacions col·lectives, «a les quals pots tardar a arribar-hi una setmana, perquè el Sahel és un monstre complicat de governar, i patrullar-lo és molt difícil», relata. El gihadisme és allà extremadament sanguinari, ja que la potència propagandística de les matances li proporciona poder. Res corre més que la por. El terrorisme islamista es nodreix a la zona d’«un políedre de delictes i violències», diu Gaona. I també de la pobresa i la ignorància als plans ressecs. «Un gihadista del Sahel sobretot es crea per buscar una sortida per a ell i la seva família, perquè no tenen cap altra alternativa», explica. Recluta més la fam que la fe en l’islam rigorista. Per això la UE persegueix donar una alternativa al sahelià en aquesta elecció terrible, o, com diu el guàrdia, «projectar l’Estat i la seguretat, perquè la gent allà tingui una altra opció». No tenir-la és producte d’anys d’absència de la llei. I també d’una versió moderníssima del conflicte bèl·lic: la guerra climàtica. Gaona i els seus companys assisteixen al Sahel a la primera gran guerra pels recursos que va encendre el clima. «Hi ha grups que no tenen ni nom, que arriben a un poble i el deixen desolat, que per quatre cabres maten 40 persones». La guerra climàtica no és un sofisticat joc d’estratègia; és simple lluita per la supervivència: la temperatura puja, el desert s’expandeix, «i els ramaders del nord baixen als cultius del sud, i acaben matant-se allà per la terra», explica Gaona. Hi ha, a més, una altra guerra, la que entaulen pel poder Al-Qaida i Daesh, últimament amb xocs a la frontera de Burkina Faso amb Mali. La possibilitat que les dues centrals terroristes arribin a una treva és una de les preocupacions recollides a l’últim Informe de Seguretat Nacional del Govern d’Espanya. Quinze atacs, 37 morts Quinze atacs, 37 mortsEl GAR treballa en el projecte des de l’1 de març del 2017. El primer cap va ser el general Francisco Espinosa; avui mana a la missió el general Franciso Espadas. El dissenyador operatiu va ser el que va ser cap del Grup d’Acció Ràpida, el tinent coronel Jesús Gayoso, veterà de l’Afganistan i de la lluita contra ETA a qui va matar el coronavirus després de contagiar-se en una missió a La Rioja. La Guàrdia Civil ha format ja 1.740 GAR-SI; a 170 els va perfeccionar a la seva base de Logronyo. Des de la seva estrena, aquests guàrdies africans han patit 15 atacs d’importància, i compten ja 37 morts. Tretze van caure tirotejats en una emboscada el 19 d’agost. Els va atacar un esquadró gihadista. «Moltes vegades ataquen per robar les armes i munició; això és també part de la seva supervivència», explica Gaona. Però no poden deixar d’exposar-se, perquè «el control del territori és bàsic, i també la lluita contra els tràfics il·lícits, control de carreteres, que als terroristes els arribi el mínim possible d’aliment econòmic». El gihadisme que busca colpejar Europa es nodreix allà dels segrestos i els delmes al narcotràfic i el tràfic d’immigrants camí del nord. La població viu en un estat permanent de por, sense atrevir-se a sortir dels poblats, «i aprofita els combois de gendarmes per anar d’un poble a un altre. Quan un comboi és atacat, els civils són les principals baixes». Malgrat la fosca cara del gihad que ha vist a la zona, Gaona s’ha enamorat dels seus habitants: «Hi ha esperança –diu–, perquè la gent allà és honrada, té valors». Per això donen als GAR-SI entrenament dur i autoestima: «Els teus homes has de crear-los, com fan les organitzacions terroristes amb els seus, un sentiment d’unitat, saber que el que està al teu costat respondrà per tu». Amb aquesta argamassa, guàrdies espanyols, francesos, italians i portuguesos fixen el parapet en aquesta guerra desconeguda al calador més gran del gihad.

Sahel, la guerra desconeguda contra el terror

La Guàrdia Civil lidera la formació de policies per la UE davant un eixam d’esquadrons de la mort a l’escenari més dur de la lluita antiterrorista

El més llegit