Daesh mobilitza un exèrcit de bots d’internet

La ministra portaveu del Govern, Isabel Rodríguez, acumula 15.000 seguidors a Twitter. Potser és perquè fa poc temps que està en el càrrec, però és només una mica més del temps que acumula al seu càrrecZabihullah Mujahid (el guerrer Zabihullah), portaveu (i ara viceministre) del govern talibà de l’Afganistan, que a la mateixa xarxa social supera els 395.000 seguidors. No només la ministra espanyola perd per golejada. El francès Gabriel Attal, portaveu de la presidència d’Emmanuel Macron, gai, modern, atractiu, figura de moda en la política francesa, té 99.300 seguidors a Twitter, quan el portaveu talibà per a la premsa estrangera, Suhail Shaheen, va passar la passada setmana de 500.000. A la plataforma virtual que aplega més periodistes i polítics, els dos integristes afganesos vencen en popularitat Liz Truss, secretària d’Exteriors i ministra de Dona i Igualtat del govern de Boris Johnson (129.700 seguidors), l’alt representant de la UE per a Política Exterior i de Seguretat, Josep Borrell (227.100), i el secretari nord-americà de Defensa, Lloyd J. Austin (383.300). Comptes falsos Pot ser que sigui no tant un problema de carisma a les xarxes socials dels líders europeus com altres raons. Les apunta una investigació realitzada per experts en xarxes per al comandament del Pentàgon per a l’Orient Mitjà i Àsia Central (Uscentcom) a la tardor del 2019. Aleshores, de la molt nombrosa legió de seguidors del portaveu de l’«emirat islàmic» de l’Afganistan, un 21% no ha tuitejat mai, un 56% ha emès deu tuits o menys i un 41% no feia ni un any que era a Twitter. L’escassa activitat, la simultaneïtat en la data de creació del perfil o la similitud dels missatges solen ser indicadors d’un compte fals, rere les quals no hi ha cap seguidor humà, sinó robots (bots) d’internet. Una divisió de bots perfectament visibles des d’Espanya mou a les xarxes socials missatges i notícies emeses per l’autodenominat Estat Islàmic i Al-Qaida, en ocasions per grups. Per exemple, l’1 de novembre del 2019, davant la mort tres dies abans a Síria d’Abu Bakr al-Baghdadi, líder de Daesh. Es van activar llavors més de 500 comptes, al seu torn multiplicats per d’altres, repicant relats sobre protestes a l’Iraq i altres països, o bé edificant el nou lideratge d’Abú Ibrahim al-Hashimi al-Qurashi. Aquell mateix any, últim del qual hi ha dades disponibles, Twitter havia suspès 115.000 comptes per violacions de regles relacionades amb el terrorisme. El fenomen no deixa de reproduir-se. En aquest mes de setembre, Telegram ha eliminat 31.148 bots repicadors de contingut terrorista, segons els seus administradors. L’Informe de Seguretat Nacional de 2020, elaborat pel Ministeri de l’Interior, recull la preocupació: «L’activitat de publicació de perfils en grups i canals en plataformes de missatgeria a internet està cedint el seu protagonisme a la ciberactivitat de bots [robots] automatitzant les tasques repetitives de difusió des de reposadors o distribuint en grups i canals de caràcter gihadista». El fet que l’audiència que estima Interior tingui una majoria de joves és «un element que augmenta la vulnerabilitat», diu l’informe. Estrelles convidades Una multitud joiosa camina pel carrer principal de Mazar-e Sharif. Els veïns presencien l’arribada dels civils, els soldats i les banderes blanques talibanes. No sona ni un sol tret. És el que es veu en un dels vídeos victoriosos repetits per, entre altres milers d’integristes, el dirigent talibà Mujahid. El compte de Mujahid, de fet, no està tancat a Twitter. Els Estats Units no tenen els talibans en la seva llista d’organitzacions terroristes com sí que té la seva vella convidada, Al-Qaida. Lliurement poden vendre a les xarxes vídeos amb èxits com la presa d’aquest enclavament del nord de l’Afganistan, que va ser seu d’un destacament l’Exèrcit espanyol. El 14 d’agost hi van entrar els integristes, i amb ells els seus propis reporters encastats. «Compten amb un ‘equip de mitjans’ en les seves agrupacions militars», expliquen fonts de la lluita antiterrorista. Però la presa pacífica de ciutats és propaganda política. Altres imatges més violentes, de decapitacions d’infidels o d’implacables matances de soldats regulars estan disponibles per als reclutadors als reservoris de propaganda. Tot i que els proselitistes del Daesh no utilitzen propaganda talibana, o no gaire: «Consideren que els radicals afganesos i Al-Qaida estan en una guerra nacionalista, de país, i no en la causa de l’emirat global que defensa Estat Islàmic», explica un dels experts consultats. Hi ha molt de camí ja recorregut des de les Xahnamé –cartes nocturnes–) que viatjaven de mà en mà durant l’ocupació soviètica de l’Afganistan (1978 – 1992) per impartir consignes als entusiastes o amenaces als tebis– fins als bots que utilitzen avui Daesh i Al-Qaida. Però aquesta acció global del gihadisme no ocupa tant les forces policials a Espanya com la més reduïda i concreta dels ‘mindhunters’ o caçadors d’acòlits. En els seus xats de missatgeria han detectat una inquietant innovació comprovada en les últimes detencions de gihadistes: convidar combatents en zones de conflicte a participar, com a estrelles convidades, en xerrades. Així ho feia el captador que el 30 de juny van interceptar la Policia Nacional i el CNI a Santa Olalla (Toledo). No només tenia manuals per atemptar amb explosius, també mujahidins a la seva agenda, per a delit dels seus seguidors.

Daesh mobilitza un exèrcit de bots d’internet

Els captadors del terrorisme integrista conviden als seus xats combatents de guerres com a reclam per als seus seguidors

El més llegit