Pere Aragonès es presenta aquest dimarts davant el Parlament, en el seu primer debat de política general com a president, en una situació bastant millor del que molts preveien fa tan sols una setmana, quan el republicà va xocar violentament amb Junts, a compte de l’alineació catalana a la taula de diàleg amb el Govern de Pedro Sánchez. Aquesta millora es deu, d’una banda, a una política de gestos mútua, entre republicans i postconvergents, basada que els primers no volen ser qui trenqui amb el soci i els segons no volen abandonar el barco, encara no. I, de l’altra, l’aprovació d’un document, el pla de Govern, que compromet tot l’Executiu, més enllà de pactes previs de partits. Això permetrà a Aragonès exhibir un Govern cohesionat. Tot i que amb una bomba de rellotgeria en el seu si que, tard o d’hora, caldrà abordar: l’alineació de Junts a la taula de negociació. És a dir, el mateix origen d’una crisi que s’ha tancat en fals. Una fràgil unitat que, per ara, ha sobreviscut fins i tot a la segona detenció de Carles Puigdemont.