A mitjans de març d’aquest any, semblava que Ciutadans havia de desaparèixer en qualsevol moment. A l’error estratègic que Inés Arrimadas i els seus col·laboradors van cometre al no tenir ben lligades les mocions de censura en els governs de Múrcia i Castella i Lleó, es va sumar el fitxatge pel PP d’una persona clau en el naixement i expansió del partit taronja: Fran Hervías, el que va ser poderós secretari d’Organització, va abandonar Ciutadans i es va convertir en militant de la formació de la gavina. En una setmana, hi va haver 14 desercions més entre alts càrrecs diputats, senadors i parlamentaris autonòmics. La ferida semblava incurable, sobretot perquè Hervías es va començar a passejar per la seu del carrer de Génova mostrant en el seu propi mòbil una llarga llista de diputats i regidors de tot Espanya a l’espera de la senyal per abandonar el barco taronja.