L’entrega de Puigdemont depèn que els jutges considerin vigent l’euroordre

En qualsevol procediment judicial hi ha dues parts, i sempre solen al·legar versions diametralment contradictòries. El que no és tan habitual és que una sigui el mateix Tribunal Suprem, al qual, com a cúspide de la justícia espanyola, se li ha de concedir com a mínim certa autoritat, i l’altra, un expresident de la Generalitat que va ser declarat en situació de rebel·lia després de fugir per no comparèixer davant d’una jutge. Això fa que les versions, que en altres casos s’agafen amb un mínim de reserva, aquí, gràcies al poder de les xarxes socials, adquireixin amb rapidesa una dimensió més pròpia d’un acte de fe. ¿En vigor o suspeses? Determinar quin criteri preval de cara a entregar o no Puigdemont està, de moment, en mans de la justícia italiana, la policia de la qual va arrestar ahir a la nit l’expresident al saltar l’alerta de l’ordre de detenció i entrega europea dictada pel Tribunal Suprem i que, segons insisteixen en aquest diari fonts de l’alt tribunal, mai ha estat desactivada. Únicament no la podien aplicar els estats, mentre l’expresident fugit va comptar amb la immunitat que li conferia l’escó al Parlament europeu. La defensa de Puigdemont, exercida per l’advocat Gonzalo Boye, afirma en canvi que aquesta ordre, tot i que estigués en actiu, no és executable. Es basa en la interlocutòria del 30 de juliol del vicepresident del Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) que va desestimar la demanda en què ell i la resta d’exconsellers fugits també elegits europarlamentaris, (Toni Comín i Clara Ponsatí) van demanar que se’ls mantingués cautelarment la immunitat parlamentària que havia aixecat l’Eurocambra. La defensa esgrimeix, en concret, un paràgraf referit a la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem davant la negativa de Bèlgica a entregar Lluís Puig, a l’entendre que no era el tribunal competent per reclamar-lo a Espanya. En la nota amb què el tribunal europeu va informar de la seva decisió diu textualment: «Havent-se suspès el procés penal que es tracta mitjançant aquesta petició, l’execució de les ordres de detenció europees també ha sigut suspesa, com ha indicat Espanya, que intervé en recolzament del Parlament». Protegits només per anar al Parlament Des del Suprem s’assegura que la qüestió prejudicial es refereix únicament al procediment obert amb Bèlgica, en relació amb Puig, no a cap altre dels pròfugs. Segons reflecteix també la interlocutòria del TGUE, la defensa coincidia amb l’alt tribunal en què les euroordres estaven en actiu, perquè precisament per això demanava que se’ls mantingués la immunitat davant el risc de ser detinguts, com finalment ha passat. El TGUE també recordava que «el Parlament va suspendre únicament la immunitat de què gaudeixen els diputats, al territori de qualsevol Estat membre diferent del seu territori nacional, davant qualsevol mesura de detenció i qualsevol actuació judicial», però la va mantenir «durant els seus desplaçaments al lloc de reunió del Parlament o quan tornin d’aquest», en aquests casos «es manté jurídicament intacta». Afegia que, «en conseqüència, poden desplaçar-se per assistir a les reunions del Parlament i no poden invocar vàlidament, per acreditar l’existència d’un perjudici greu i irreparable, un presumpte risc de ser detinguts, concretament a França, en ocasió d’un desplaçament per participar en una sessió parlamentària a Estrasburg o per tornar-ne». Malgrat no aconseguir acreditar el risc de detenció que al·legaven per mantenir-se immunes, el TGUE admetia aquesta possibilitat. Per això acabava dient que «els diputats mantenen la possibilitat d’interposar una nova demanda si, posteriorment a aquesta interlocutòria, el perjudici al·legat resultés prou probable, i, en particular, en cas que fossin detinguts per una autoritat d’execució d’un Estat membre o que es portés a terme alguna actuació dirigida a entregar-los a les autoritats espanyoles». Una opció que previsiblement serà plantejada per la defensa de Puigdemont. En mans d’Itàlia D’aquesta forma, les ordres de detenció van continuar en actiu, a l’espera que Puigdemont o qualsevol altre dels fugits fos arrestat i entregat a Espanya. Al Suprem no li va fer falta fer cap moviment perquè Itàlia procedís a l’arrest, ja que l’alerta de l’ordre en vigor va saltar a l’introduir les seves dades per volar a Sardenya. De fet, a les 12.30 hores d’aquest divendres l’alt tribunal encara no havia rebut comunicació oficial de l’arrest. Fonts jurídiques expliquen que la detenció s’ha produït ara i no abans, ja que, probablement, en altres desplaçaments va utilitzar el cotxe i no va creuar cap pas lloc fronterer on pogués activar-se l’alerta policial, que ho fa de forma automàtica. També es dona la circumstància que França, amb Estrasburg com a seu parlamentària, apareixia esmentat expressament en la interlocutòria del TGUE com a país en què el cobria la immunitat parlamentària per complir la seva funció com a europarlamentari. En qualsevol cas, ara és la justícia italiana la que ha de determinar l’abast real d’aquesta resolució del TGUE i si afecta les ordres cursades pel Suprem per decidir. És imprescindible per determinar si és procedent l’entrega de l’expresident català o, al contrari, ha de ser posat en llibertat. En el primer cas, s’obriria un procediment similar al que ja es va seguir a Bèlgica i a Alemanya després del primer arrest. En aquest els jutges italians podrien elevar la seva pròpia qüestió prejudicial a Europa abans de pronunciar-se per tenir un criteri més clar.

L’entrega de Puigdemont depèn que els jutges considerin vigent l’euroordre

El Tribunal General de la UE va oferir a l’expresident al juliol tornar a demanar la immunitat si era arrestat

El Suprem assegura que les euroordres mai han sigut suspeses i sempre han estat en vigor

El més llegit