El Tribunal Suprem, encarregat de jutjar els diputats sigui quin sigui el delicte del que se’ls acusa, ha celebrat aquest dimarts el judici pel qual el diputat de Podem Alberto Rodríguez s’enfronta a una petició fiscal, que durant la mateixa vista la representant del ministeri públic va rebaixar de sis a tres mesos i 10 dies de presó, per dilacions indegudes. Durant la vista, Rodríguez va negar la major: haver participat en els forcejaments que hi va haver amb la policia durant una manifestació contra el llavors ministre d’educació, Ignacio Wert, a San Cristóbal de la Laguna, a Tenerife, el 2014, per la qual cosa no va poder donar cap puntada de peu a ningú.
Al seu davant, com a testimoni, el policia que suposadament va rebre la puntada de peu i que no va dubtar a identificar-lo, tot i que també va admetre que només li va provocar un enrogiment que a la nit ja li havia desaparegut. Va assegurar que Rodríguez era conegut d’altres protestes, per la qual cosa no va entendre convenient en aquell moment trencar la línia de protecció que formava amb els seus companys.
El tribunal, presidit per Manuel Marchena, probablement va poder recordar els seus inicis en la carrera judicial, quan l’entitat dels assumptes que passaven per les seves mans distaven molt dels que ara acostumen o del judici més mediàtic que han celebrat, el del procés. En paraules de la fiscal, en els fets «no hi ha cap èpica» i «no tenen cap complexitat»: una protesta i poques proves més que la paraula d’un policia contra un manifestant. En els vídeos exhibits per la defensa no es veia per enlloc Rodríguez, de gairebé dos metres d’altura, cosa que facilitaria la seva identificació.
Conjura d’Interior
Rodríguez va mirar de justificar la seva acusació en el fet que «és una trista pràctica que als perfils més visibles dels perfils socials a posteriori» se’ls deté «per criminalitzar la protesta, perquè la gent digui que no anirà a protestes per no acabar amb la reputació per terra». I la fiscal va aprofitar aquesta explicació per preguntar al tribunal si creia en «una conjura del Ministeri de l’Interior per criminalitzar els qui exerceixen els seus drets». I es va preguntar: «Què pot fer que un inspector de policia vingui, però a mentir a la Sala Segona. Ara crec que tampoc, però el 2014, quan no era diputat».
La defensa, que va demanar que en cas de condemna s’apliquin més atenuants per la gravetat de les dilacions indegudes i per reparació del mal, va recordar que la prova acusatòria correspon a la fiscalia i no a ella i que les imatges acrediten la «inversemblança» del testimoni del policia que diu ser agredit. Així mateix, va negar que Rodríguez s’hagi referit a una «conjura d’Interior», perquè el que va voler dir és que la policia té un llistat dels més rellevants de les protestes.