Ada Colau als independentistes: «No s’han de prometre coses que se sap que no es podran complir»

Barcelona ha sigut un dels camps de batalla del procés. ¿Com creu que l’ha suportat la ciutat i com s’ha notat la distensió d’aquests últims mesos amb els indults i l’inici del diàleg? Som ja en una etapa post-procés, i s’ha constatat que, per sort, a Catalunya no som dues meitats. Catalunya és diversa, és mestissa. Hi ha gent independentista i hi ha gent que no ho és, hi ha gent que té unes prioritats i hi ha gent que en té d’altres. En aquesta època de post-procés, el que s’imposa és el full de ruta que s’ha proposat des de Barcelona sempre: no judicialitzar la política, baixar la tensió i començar una etapa de diàleg i, en aquest sentit, malgrat les dificultats que són evidents, soc optimista. Els indults han arribat i ha començat una taula de diàleg. La majoria de Catalunya vol que hi hagi una etapa on els conflictes polítics es resolguin políticament, dialogant i negociant. Aquesta nova etapa no té marxa enrere, tot i que és evident que els que han viscut del conflicte es resisteixen. D’una banda, l’extrema dreta espanyola, com pot ser el cas de Vox, però també aquí, Junts per Catalunya ara mateix es troba fora de joc, intenta bloquejar i torpedinar qualsevol proposta de diàleg. Això no representa la majoria de la ciutadania, ni de Barcelona ni del conjunt del país. Vostè possiblement és de les poques persones que han mantingut en tot moment capacitat d’interlocució amb tots i en aquest moment m’imagino que parla amb el president deltrong> El diàleg ha començat i no té marxa enrere. Estic convençuda que la majoria del país és aquí, al marge dels partits polítics. És lamentable que Junts fes l’escenificació que va fer per intentar torpedinar aquest diàleg, però crec també que els actors que estaven asseguts a la taula, el Partit Socialista, Unides Podem, els comuns i ERC representen una majoria social que està pel diàleg i aquest diàleg haurà de tenir diferents nivells per recuperar un clima de distensió, de confiança, en què es pugui parlar de tot i es pugui parlar de reconeixement de la llengua, de la cultura, de quina relació ha de tenir Catalunya amb Espanya, que algun dia això es pugui votar. Alhora que s’ha de parlar de temes urgents, d’inversions a Catalunya que fa massa temps que s’esperen. Els partits independentistes deien que només calia parlar del tema nacional. No pot ser una cosa o l’altra. Són dues velocitats diferents, les dues coses són fonamentals i les dues coses han d’avançar al seu ritme. Vostè els últims dies ha dit que el referèndum no era un assumpte d’ara. Però aquesta demanda, com vostè deia, existeix en la societat catalana. ¿Com es pot vehicular una resposta a això? El primer que hem de fer és aprendre dels errors del passat. No estic d’acord que s’hagin de vetar temes. Però sapiguem que cal reconstruir, primer, una relació estable, una relació de confiança i on es vagi pas a pas i el diàleg és pesat. El diàleg entre alguns és pesat, i per tant, no es pot generar la il·lusió que això en dues reunions es resol, perquè és mentida. I si alguna cosa no hauria de repetir l’independentisme dels anys anteriors és dir-li coses als seus propis votants que no es poden complir, perquè això ha generat molta frustració al país. Per tant, demanaria una cosa molt concreta, no s’han de prometre coses que se sap que no es podran complir. Intencionadament o no, vostè va arribar a l’alcaldia gràcies al senyor Manuel Valls per frenar els independentistes, ¿quina opinió li mereix la seva marxa a mig mandat? El senyor Valls va venir a Barcelona amb moltes pretensions i no li va sortir com pensava. S’ha anat constatant que no tenia un paper rellevant en la política barcelonina, un poder que finalment no ha tingut. Arriben a molts acords amb ERC. En el futur, ¿les aliances a l’Ajuntament poden ser unes altres? Aquesta és una ciutat d’esquerres i si sumem ERC, En Comú –que va treure el mateix, 10 regidors cadascú– més el PSC, que en va treure 8, són 28 de 41. La ciutadania vol un Govern fort i ampli d’esquerres, que lideri les polítiques de transformació d’aquesta ciutat. El Partit Socialista i ERC, pel tema nacional es van excloure l’un a l’altre. En el futur, sempre defensaré que les esquerres s’entenguin el màxim possible.

El més llegit