ERC i Junts, després de la seva (enèsima) crisi: ¿canvi de cicle?

Satisfacció a ERC, malestar a Junts. D’aquests dos estats d’ànim es desprenen conseqüències no menors de cara a la navegació del Govern, després de la crisi per l’alineació de Junts a la taula de diàleg. Mentre els republicans esperen consolidar el cop d’autoritat davant els seus socis i el lideratge del president, Pere Aragonès, els seguidors de l’expresident Carles Puigdemont pivoten entre la voluntat inequívoca dels seus consellers de no sortir de l’Executiu i la necessitat, de moment, de mantenir el pols, no sense cert malestar intern per les conseqüències de la crisi: estar fora de la principal palanca estratègica sobiranista de la legislatura. «És el gest més presidencial que ha fet en els 120 dies que porta en el càrrec». Aquesta és una de les diverses frases recollides per aquest diari d’entre diferents càrrecs republicans, públics i de partit. «Ha crescut dos pams», assenyala un altre. Entre les files d’Esquerra, el cop de puny a la taula d’Aragonès va satisfer propis i estranys, i els més pròxims a ell esperen que serveixi per estendre, entre la població, molt escèptica amb el carisma del president, una imatge de lideratge. Carisma no és lideratge «Carisma i lideratge no és el mateix», va assenyalar a aquest diari un destacat independentista recordant com Puigdemont no desitjava que se sotmetessin a votació al Parlament les lleis de ruptura, aquells 6 i 7 de setembre del 2017. «Si ets president amb molt carisma, però passa el contrari del que vols, és que no hi ha lideratge», sentencia. Si una cosa es va quedar clavada a la retina d’Aragonès és la minvada ascendència que tenia el seu antecessor, Quim Torra, al mateix si del Govern. «No era un Executiu, sinó dos, amb dos caps visibles», afirma un bon coneixedor d’aquella època que especula que una de les prioritats de l’avui president fos aconseguir cohesionar el Govern. Els noms com a missatge Els noms com a missatgeEn això hi ha certa coincidència amb el que admeten a Junts: «Aragonès ha volgut demostrar que no és Torra», assumeixen en el partit de Puigdemont. Si bé critiquen al cap del Govern una gran «sobreactuació» durant la setmana passada, motivada, al·leguen, per un malestar intern d’Aragonès. Asseguren que el veto als noms proposats per Junts per a la taula era injustificat perquè es tractava de posar tota la carn política a la graella. I la presència del president del Govern, Pedro Sánchez, obligava a desplegar el màxim pes i lideratge. Per això, asseguren, els noms de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Míriam Nogueras (ex-presos indultats pel Govern i la líder del partit en el Congrés, respectivament) al costat del vicepresident Jordi Puigneró. No en va, una alineació de Junts només amb consellers deixaria fora completament els dirigents màxims del partit. Així ho descriuen a Esquerra: «Hi ha una diferència que l’ajuda molt. Aragonès era, en l’anterior legislatura, vicepresident del Govern i líder extramurs d’ERC, mentre que Puigneró, l’actual número dos de l’Executiu, no té cap pes orgànic a Junts. Això fa que els consellers de JxCat vagin cada un per la seva banda, mentre que el vicepresident Aragonès alineava els seus», expressa una veu del partit. El debat a Junts Junts va debatre dimarts què fer. No van faltar reflexions internes sobre les conseqüències de desobeir la instrucció d’Aragonès i proposar noms de partit. A més, els consellers postconvergents, en efecte, intenten per tots els mitjans aïllar-se. Puigneró va traslladar aquest missatge –aïllar el Govern– a Aragonès quan el president el va cridar a capítol dijous. Els nous equips de les conselleries volen desplegar la seva acció en aquest incipient inici d’una legislatura, en la qual es va prometre estabilitat i cohesió. Quant a lideratges, Jordi Sànchez ha exercit el seu a Junts, no sense certes crítiques internes, que consideren incoherent minimitzar la importància de la taula de diàleg i, alhora, enviar-hi els màxims dirigents del partit. Junqueras i Aragonès Parlant de lideratges, la sortida definitiva d’Oriol Junqueras de la presó tampoc ha suposat un menyscapte de la imatge d’Aragonès. El president d’ERC camina amb cautela per no tapar el seu dofí després que no pocs, dins del partit, atribuïssin al mateix Junqueras la victòria ajustada sobre JxCat a les eleccions del 14 de febrer, davant la imatge plana, de gestor, d’Aragonès que es va estendre entre l’electorat. El cert és que aquesta mínima victòria, d’un escó i tot just 35.000 vots, va ser suficient per subvertir l’ordre, fins aleshores natural, d’ERC darrere dels postconvergents. El canvi de rol es va exemplificar amb una primera escomesa d’Aragonès, en les converses per un pacte d’investidura, quan va trencar les negociacions. Després, forçat per l’aritmètica, les aigües van tornar al seu curs. Els republicans esperen ara que el veto i la reacció de JxCat –que no es va rebel·lar, sinó que va córrer a posar àrnica al conflicte, revelada per no sortir del Govern– estableixin una nova dinàmica que acabi conduint a un nou ordre, amb Junts darrere d’ERC. JxCat intentarà mantenir un doble discurs: efectivitat i gestió al Govern, i visió crítica del diàleg i el pactisme d’ERC, per guanyar-se els vots de tots els unilateralistes.

ERC i Junts, després de la seva (enèsima) crisi: ¿canvi de cicle?

ERC es felicita pel cop sobre la taula d’Aragonès en clau de lideratge personal i per deixar Junts a rebuf

El partit de Puigdemont creu que el president ha sobreactuat però algunes veus també fan autocrítica

El més llegit