Els 285 minuts que van treure Junts de la taula de diàleg

Pedro Sánchez i Pere Aragonès van mirar de posar en relleu la importància de la reunió de la taula de diàleg de dimecres mitjançant la comparació d’imatges. En aquest cas, la d’un Govern, el de Rajoy, suspenent l’autonomia catalana i el que s’ha vist aquesta setmana, amb un Executiu assegut a la taula i dialogant amb la Generalitat. No és l’única lectura visual que aquesta setmana demana a crits. El president de la Generalitat va tenir un cop d’autoritat dimarts, amb motiu de la composició de la delegació de Junts per a la taula de diàleg. La va vetar. I la perspectiva històrica permet comparar aquesta escomesa del republicà, que va deixar Junts sense resposta, amb altres tantes imatges en què els republicans s’havien plegat davant la força convergent i postconvergent. No és la primera vegada que Aragonès planta cara a Junts. Ho va fer en plena negociació d’investidura, quan va trencar les converses amb els puigdemontistes, tot i que en aquesta ocasió l’aritmètica sortida de les eleccions del 14-F el va deixar sense cap altra sortida que tornar a seure a la taula amb ells. La història d’aquest cop de puny comença a les 8.45 hores de dimarts, quan Jordi Sànchez va trucar Aragonès i li va comunicar els noms triats per a la taula. Jordi Puigneró, Jordi Turull, Míriam Nogueras i el mateix secretari general. La resposta del president va ser un «no m’agrada, discutim-la». Contactes abans de vacances ERC i Junts van mantenir abans i després de les vacances múltiples contactes i dues o tres reunions per debatre sobre com actuar a la taula de negociació. Fonts republicanes insisteixen que la condició que tots els participants havien de ser membres del Govern va ser explicitada sempre pel president. Però no hi ha cap document firmat, com recorden sempre els postconvergents. Aragonès volia ultimar l’alineació per al conclave dilluns a la tarda, però els puigdemontistes van assenyalar que fins que no se sabés què faria Pedro Sánchez no facilitarien els seus noms. «Estaven convençuts que no vindria», afirma una font republicana que ja va assenyalar a aquest diari, dilluns, que hi havia indicis que la presència del president espanyol es produiria, però que ara reconeix, no obstant, que fins que no ho va proclamar, a la nit, a TVE, no les va tenir «totes». Amb tot, ERC, en les últimes setmanes, havia llançat diversos missatges, via mitjancers, als socialistes perquè es prenguessin «seriosament» la taula. I això començava amb la presència del president del Govern central. Aragonès esperava substanciar el debat intern en el Consell Executiu previst per al mateix dimarts. I a poc de començar, va saltar el comunicat de Junts en què feia públics els noms. Molt molest, el president català va compartir l’envit postconvergent en el grup de xat que el ‘sanedrí’ per a la taula de diàleg té muntat a ERC. És una ja vella forma de treballar dels republicans, utilitzada, per exemple, en la negociació amb el PSOE per a la investidura de Sánchez. Crear un fòrum de seguiment i debat restringit des del qual s’orienta i es decideix què fer. En aquest cas, no hi va haver cap indicació a Aragonès. «Mentre els altres s’exclamaven i exposaven opcions, el president va deixar clar que es mostraria inflexible». Els altres hi van estar d’acord. Uns altres que inclou Oriol Junqueras, Marta Rovira, Marta Vilalta, Sergi Sabrià, Roger Torrent i Laura Vilagrà. Sense marxa enrere Va començar el Consell Executiu en un clima enrarit. Els consellers van assistir en silenci al debat entre Aragonès i el vicepresident Jordi Puigneró. Sense acord. Junts va demanar una aturada, se suposa perquè les dues parts transmetessin la informació, per exemple, Aragonès al ‘sanedrí’ de la taula, però en la represa tampoc hi va haver acord. I Aragonès tampoc va fer marxa enrere. Els republicans, assenyalen fonts, es van trobar «en la zona desconeguda» que suposa no saber fins on conduiria la crisi. Les paraules de Jordi Sànchez a la tarda, que alliberaven ERC de tota culpa i centrava en la Moncloa la responsabilitat del veto, van ser acollides amb satisfacció. Sobretot, perquè, manté Esquerra, «tots dos [ERC i Junts] sabem que la Moncloa no ha intervingut en la conformació de la delegació. I van haver d’acceptar la presència de Quim Torra, ja condemnat per inhabilitació, en la reunió de la taula del 26 de febrer del 2020. Els retrets d’ERC se centren en els intents de Junts d’«anar a missa i repicar campanes». D’asseure’s a preparar la taula de diàleg i, en paral·lel atacar a fons amb declaracions públiques» i a mirar d’imposar un «caixa o faixa inassumible, amb tres membres de quatre sense paraigua institucional». ¿Hauria canviat res si els postconvergents haguessin presentat a Aragonès una llista amb tres o quatre consellers’ i, a més, Jordi Turull? La resposta del nucli republicà és que la decisió del president d’incloure només membres del Govern era ferma, però una proposta «més sibil·lina hauria dificultat el cop de puny a la taula», concedeix una veu d’ERC. Dimarts, a les 13.30 hores, 285 minuts després de la trucada de Sànchez, Aragonès va comparèixer davant els mitjans per explicar que la delegació catalana no tindria membres de Junts.

Els 285 minuts que van treure Junts de la taula de diàleg

Aragonès es va mostrar decidit a vetar els representants triats per JxCat amb el coneixement dels líders del seu partit

La nul·la voluntat d’enfrontar-se a ERC i culpar la Moncloa de la plantada va ser acollida amb satisfacció entre els republicans

El més llegit