La xarxa ciutadana Sare ha desconvocat els actes previstos aquest dissabte a Arrasate-Mondragón (Guipúscoa) per exigir l’excarceració de l’etarra Henri Parot, per «no possibilitar la confrontació». L’Audiència Nacional va rebutjar prohibir la manifestació al no existir en aquest moment dades per determinar si podria donar-se un delicte d’enaltiment del terrorisme. Però la convocatòria s’havia vist envoltada en la controvèrsia que genera qualsevol acte en defensa d’un terrorista. En aquesta cas, a més, estem parlant d’un dels membres més sanguinaris d’ETA.

Fill de bascofrancesos, Henri Parot va néixer el 1958 a Algèria, quan aquest país era colònia francesa. Els seus pares van voler posar-li Unai, però el funcionari francès no ho va permetre i li van posar Henri. Anys després, Unai passaria a ser el seu àlies a ETA. Als 16 anys, va tornar a França i es va instal·lar a Baiona, on es va posar a estudiar eusquera i es va integrar a un grup de l’esquerra ‘abertzale’. El 1975, Parot estava en un bar freqüentat per emigrats bascos quan un grup de pistolers franquistes va metrallar el local. El germà de Parot, Jean, que era allà amb ell, li va salvar aquell dia la vida. Passat el temps, Jean Parot també ingressaria a ETA.

Figura clau de la banda

Als 20 anys, Henri Parot va ingressar a la banda terrorista a través de Domingo Iturbe Abasolo, que arribaria a ser un dels líders de l’organització, i qui suposadament li va proposar ingressar en un nou comando itinerant, anomenat ‘Argala’. Aquell mateix any va participar ja en l’assassinat d’un empresari basc que no havia volgut pagar l’anomenat «impost revolucionari».

A la dècada dels 80, Parot es va especialitzar en atemptats amb bomba i va ser una figura clau d’ETA durant els anys més violents de la banda. El ‘comando Argala’ va perpetrar 22 atemptats en què van ser assassinades 38 persones i en van resultar ferides més de 200, sobretot militars i guàrdies civils. Va ser l’autor material, per exemple, de l’assassinat del general Guillermo Quintana Lacaci el 1984, i va ordenar la voladura de la casa quarter de Saragossa l’11 de desembre de 1987, on van morir 11 persones, entre elles cinc nenes.

82 assassinats

La trajectòria criminal de Parot va acabar el 2 d’abril de 1990, quan va ser detingut a Sevilla. Conduïa un cotxe carregat d’explosius amb què pretenia volar la Direcció de Policia de la capital andalusa. Va ser arrestat després d’intentar sobrepassar un control rutinari de la Guàrdia Civil, amb els agents del qual va mantenir un tiroteig i en va ferir dos.

A Henri Parot li van ser imputats 82 assassinats, que li van suposar 26 sentències condemnatòries amb què va sumar gairebé 4.800 anys de presó. El seu nom va tornar a ser en boca de tothom el 2006, quan el Tribunal Suprem li va donar la raó en un recurs que va establir jurisprudència, patentant el que es coneix com la ‘doctrina Parot’.

Doctrina anul·lada

La ‘doctrina Parot’ estableix que la reducció de penes per beneficis penitenciaris s’ha d’aplicar a la pena total, i no al màxim legal permès de permanència a presó, que, segons el ja derogat Codi Penal de 1973, era de 30 anys. El 2013, el Tribunal Europeu de Drets Humans va derogar aquesta doctrina i va propiciar que les reduccions de condemna comencessin a aplicar-se sobre el màxim temps de permanència a presó legal permès, cosa que va comportar la posada en llibertat immediata de moltes condemnats amb penes que superaven àmpliament els 30 anys.

La legislació actual eleva a 40 anys el màxim legal permès d’empresonament per als condemnats per terrorisme. Un canvi legal que afecta Henri Parot, que fa 31 anys que és a la presó, i que va motivar la manifestació a Mondragón, finalment desconvocada.