Les notícies falses que alimenten Vox

Les notícies falses i continguts informatius falsos van ser un element constant, van circular de múltiples formes i van ser molt presents entre els simpatitzants de Vox durant la campanya de les eleccions generals d’abril del 2019. És la principal conclusió a la qual arriba un estudi del grup d’investigació Mediaflows de la Universitat de València (UV) ,desplegat per les investigadores Lorena Cano (UV), María Díez i Cristina Renedo (Universitat de Valladolid), després de practicar un minuciós rastreig de tota l’activitat recollida a tres canals públics no oficials i grups de seguidors de la formació d’ultradreta a Telegram. La ràpida viralització dels continguts en aquesta xarxa de missatgeria va permetre que l’activitat dels simpatitzants de Vox fos molt dinàmica just abans dels comicis. Al llarg de l’extens flux de missatges analitzat, les investigadores detecten unes rutines consistents en el fet que l’administrador del grup s’encarregava de compartir notícies i enllaços relacionats amb la campanya de Vox i amb temes que interessen els seus simpatitzants. Entre els continguts difosos s’hi va trobar molta informació enganyosa i manipulada que incitava a mantenir opinions contràries cap a moviments socials com el feminisme, la migració i l’independentisme. Això sí, la investigació no va trobar indicis de l’existència d’«un moviment clarament organitzat» en aquests canals de difusió, sinó més aviat d’«una dinàmica generalitzada que facilita la viralització de continguts enganyosos i tendenciosos». La publicació, apareguda a la revista de Comunicació de la Universitat Miguel Hernández d’Elx, repara igualment en les estratègies col·lectives desenvolupades pels simpatitzants de Vox per fer front a les suposades notícies falses que afecten el seu partit, com per exemple la propagació d’una notícia falsa que al·ludia al fet que el partit no tenia prou fons per enviar paperetes a les cases. La instrucció donada als seguidors en aquest cas va ser la de respondre a la gent equivocada amb un enllaç d’un tuit de Vox que desmentia la informació. En qualsevol cas, els «temes punters» que van centrar la majoria de les notícies falses detectades als canals de Telegram examinats estaven relacionats amb qüestions que susciten opinions polaritzades, com l’avortament, la immigració o les armes. Segons les autores de l’estudi, un dels objectius perseguits era la mobilització i exaltació dels usuaris predisposats a pensar negativament de sectors contraris a través de missatges agressius, tot i que distorsionin la realitat. És el cas d’un titular que donava a entendre que Pedro Sánchez apujaria els impostos amb l’únic objectiu de pagar una renda bàsica a les persones sense ingressos. O el d’un àudio manipulat en què Pablo Iglesias feia declaracions masclistes i antisistema quan al vídeo original estava en realitat parodiant un discurs d’esquerres que ell qüestionava. El desafiament de la regulació El desafiament de la regulació«Els receptors no arriben a ser conscients que estan sent influïts per la desinformació», detalla l’estudi, que acaba amb diverses advertències sobre el «gran perill» que representa la gran quantitat de notícies falses difoses als canals de missatgeria i sobre el «repte» que suposa la seva regulació i el paper dels mitjans de comunicació a l’hora de desmentir les notícies falses. «Aquests grups funcionen com a cambres de ressonància i fan que els participants reafirmin les seves creences», reflexiona la investigadora valenciana Lorena Cano. «El problema de no qüestionar-se la veracitat dels missatges és que el grup es converteix en una bombolla aïllada de la realitat i adopta les crítiques al seu discurs com una manipulació», diu.

Les notícies falses que alimenten Vox

Una investigació universitària detecta una dinàmica generalitzada i «perillosa» a les xarxes de missatgeria dels seguidors del partit ultra que facilita la viralització i digestió de continguts falsos i missatges agressius

El més llegit