Oriol Junqueras: «Si el PSOE arrossega els peus a la taula de negociació, la comunitat internacional en prendrà nota»

Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) rep EL PERIÓDICO al seu despatx de president d’ERC. Després d’aquesta dècada convulsa transcorreguda, que inclou un trienni llarg a la presó i tres entrevistes entre reixes, torna el format clàssic de pregunta-resposta-mig somriure de l’entrevistat. ¿Ja s’ha acostumat a la llibertat? A les coses bones t’acostumes ràpidament. Al cap de pocs minuts de sortir ja t’oblides literalment de la presó, com si ni hagués existit. La fiscalia del Tribunal Suprem, el que el va jutjar, va assenyalar que Joan Carles I havia actuat com a comissionista. ¿Veu algun greuge en comparació al tracte dispensat a l’independentisme? Cal aspirar a una justícia justa i és evident que aquest no és el cas de l’Estat espanyol ni per casualitat. Fixi’s que qualsevol decisió presa per instàncies judicials i polítiques europees sempre ha sigut en el sentit contrari del que ha fet l’Estat. «Vincular l’independentisme amb Putin és un error molt rellevant. Precisem el recolzament de les democràcies occidentals» ¿Considera que el 6 i 7 de setembre del 2017 suposen el taló de Aquil·les del relat de l’independentisme, que sempre s’ha imaginat molt democràtic? Al contrari. El que es va fer va ser buscar una mesura legal que remarqués l’opció que hi hagués un referèndum, una cosa que la Constitució no prohibeix. Ho vam intentar de totes les formes possibles i l’Estat sempre ho va bloquejar. S’acosta la segona reunió de la taula de negociació i sembla que genera controvèrsia, dins el mateix independentisme. Sempre hem defensat que la solució al conflicte és multilateral, perquè sempre afecta molts àmbits institucionals. I la taula de negociació és un primer pas. I si hi anem amb entusiasme, podem guanyar-nos la confiança de la societat catalana i d’una part de la comunitat internacional, que aposta per la negociació. Quan la comunitat internacional es dirigeix a nosaltres, no ens diu, de moment, que està disposada a donar suport a la independència, però sí que ens vol acompanyar en la lluita contra la repressió, cas de l’Assemblea de Parlamentaris del Consell d’Europa, i en el camí de la negociació. I com que el reconeixement internacional ens és imprescindible, seria un error imperdonable no fer cas d’aquestes demandes. ¿La comunitat internacional està pendent del que passi a la taula de negociació? Hi ha una part de la comunitat que, per molt diverses vies, ens fa arribar la seva convicció que la taula és un èxit polític, perquè permet afrontar el conflicte polític des del diàleg i la negociació. Com més sincers siguem en la defensa de la taula i més arrosseguin els peus altres [pel PSOE], més raons donem als que ens volen acompanyar. ¿Vincular l’independentisme al Govern de Putin, és una decisió encertada? És un error molt rellevant, perquè la nostra independència necessita del reconeixement de les democràcies occidentals. Qualsevol aproximació a qualsevol Estat que no compleixi els estàndards democràtics occidentals ens allunya molt del nostre objectiu. Gabriel Rufián va dir una vegada que el PSOE només s’asseu a negociar si se l’obliga. ¿Creu que només pactarà a la taula de negociació si veu que no té cap altra opció? Hem d’acumular prou força democràtica com perquè no li quedi la possibilitat de no negociar. Hem de ser més forts i teixir complicitats, també amb els observadors internacionals. Aquesta taula té un horitzó de dos anys. El 2023 estan previstes eleccions generals. La conjuntura no ajuda a un pacte. ¿Estarem aquest any en un atzucac? Ho estarem en funció de com hàgim sigut capaços de defensar la taula de negociació i de l’actitud d’altres agents polítics. Si nosaltres som els únics que la defensem amb entusiasme i altres [el Govern del PSOE] arrosseguen els peus, és evident que tenim més possibilitats d’aconseguir suports dins i fora del nostre país. Perquè és el que ens demanen que intentem. «Hem d’acumular prou força democràtica com perquè a l’Estat no li quedi la possibilitat de no negociar» L’alternativa al Govern PSOE-UP és un amb el PP, ¿és estratègic per ERC ajudar Sánchez a continuar a la Moncloa? L’única estratègia per ERC és el progrés i el benestar dels ciutadans. En tot el que puguem ajudar a aquest progrés, ajudarem. Però el PSOE ha de ser conscient que si les seves decisions són contràries als valors democràtics que nosaltres defensem o són contràries als drets i necessitats de la majoria social catalana, és evident que no hi coincidirem. Si fracassa aquesta taula, ¿l’objectiu de l’independentisme és propiciar una altra taula i així ‘ad eternum’? No. L’objectiu de l’independentisme és la independència i la taula és el millor camí per avançar en la construcció de les majories polítiques i teixir les complicitats imprescindibles per arribar-hi. I mentre n’estiguem convençuts, és evident que la defensarem. Si algú vol arrossegar els peus, que assumeixi les responsabilitats. Perquè estem convençuts que la majoria de la societat catalana i la majoria de la comunitat internacional en prendrà nota. ¿Detecta un doble discurs sobre la taula de negociació a Junts en funció de si s’efectua des de dins el Govern o des de fora? Respecto el debat intern d’altres forces i, com que crec que les millors decisions polítiques són les que pren ERC, considero que si tots actuessin amb el mateix convenciment que ho fa Esquerra, seríem molt més a prop de la independència que si altres [per Junts] opten per camins menys efectius. «Si tots actuessin amb el mateix convenciment que ho fa Esquerra seríem molt més a prop de la independència que si altres [per Junts] opten per camins menys efectius» Vostè, Pere Aragonès, Raül Romeva i Joan Tardà han mirat d’acostar-se als comuns. Després de la seva última presa de posició sobre l’inadequat d’un referèndum ara, ¿es donen ja per vençuts? Nosaltres ens adrecem als espais polítics, però, sobretot, als ciutadans que els fan confiança. Que cada espai polític prengui les decisions que cregui i que siguin els ciutadans els que hi atorguin la seva confiança. ¿Tem que els comuns estiguin iniciant un camí que pugui portar a la renúncia de la defensa del dret d’autodeterminació, com va fer el PSC el 2012? Sempre treballaré perquè l’electorat atorgui la seva confiança a qui treballa per posar en mans dels ciutadans l’elecció del seu futur. La majoria dels ciutadans prefereixen confiar en qui confia més que en qui els nega l’opció de triar el futur amb el seu vot. «Sánchez ha de ser conscient que si les seves decisions són contràries als valors democràtics que nosaltres defensem, no coincidirem» ¿Debats com els de l’aeroport poden donar peu a discursos no coincidents entre ERC i el Govern? La coincidència és plena. Estem per millorar les infraestructures del país, però, alhora, això ha de ser plenament compatible amb millorar les condicions ambientals. El Govern espanyol va fer una proposta de triturar els espais naturals del delta del Llobregat sabent que aquesta proposta mai tindrà l’aval de la Comissió Europea. I ho sap perquè el PSOE ha votat a favor d’aquestes directives. En són perfectament conscients. I ho fa amb l’esperança de poder culpar la part catalana, que assenyalem l’existència d’un fals dilema, que no hi hagi una ampliació del Prat. ¿Com afecta la polèmica d’aquesta setmana a la taula de negociació? El PSOE no va presentar una inversió, sinó un projecte de màrqueting electoral. Davant això, sempre els desemmascararem i mai els seguirem el joc. La taula de negociació és per resoldre el conflicte polític. Per altres qüestions, com les infraestructures, ja hi ha altres espais, com les comissions Estat-Generalitat. No barregem les coses.

El més llegit