Salvador Illa: «Detecto un clima nou a Catalunya. El PSC hi està contribuint»

Salvador Illa (la Roca del Vallès, 1966) va visitar Mallorca dimecres convidat pel Cercle d’Economia per oferir una xerrada. Va estar en primera línia de combat de la pandèmia com a ministre de Sanitat i va aconseguir una victòria agredolça en les eleccions catalanes de febrer. Va conversar amb ‘Diario de Mallorca’ sobre Catalunya, les Balears i la postpandèmia. Al setembre es reprendrà la taula de diàleg entre el Govern i la Generalitat. Però, ¿com es pot establir un diàleg si una part vol parlar d’una cosa i l’altra part diu que d’això no es pot parlar? El que més em preocupa del diàleg és que neix coix perquè fins avui hi ha una negativa del senyor [Pere] Aragonès i dels partits independentistes a asseure’s amb els que pensem que la independència no només no és una solució per a Catalunya, sinó que ha sigut un problema perquè ha dividit. El Consell d’Europa es va pronunciar en el sentit que s’havia d’intentar reformar els delictes de sedició i rebel·lió, i hi ha un compromís de fer-ho. Va aconsellar referent a penes privatives de llibertat, i hi ha hagut uns indults. I va demanar que hi hagués un diàleg. Hi ha programada una reunió de la taula de diàleg entre el Govern d’Espanya i el de Catalunya, però hi ha una negativa a tenir aquest diàleg per part dels partits independentistes. ¿Com és que aquells que diuen que encapçalen el diàleg no el practiquen? «La convivència a Catalunya ha patit un gran deteriorament» No es parlarà d’autodeterminació. ¿D’amnistia sí que es pot parlar? Es pot parlar del que cada un consideri convenient, el que passa és que hi ha coses que no són possibles. L’autodeterminació no aplica a Catalunya perquè Catalunya no és una colònia i Espanya és una democràcia. I l’amnistia no està permesa per les nostres lleis. El que hi va haver va ser una infracció greu del marc de l’Estat de dret i s’han aplicat els mecanismes previstos en l’Estat de dret. Respectar això és essencial i és una línia vermella. És molt important no generar més falses expectatives en la societat catalana i dir la veritat. És cert que hi ha molta gent que no està satisfeta per com estan funcionant les coses a Catalunya i hem de trobar un consens en la millora de l’autogovern. Aquest consens no el trobarem amb els qui pensen que l’única solució és la independència. ¿La taula de diàleg servirà per girar full al procés? La societat catalana va començar a girar full amb les eleccions del 14 de febrer. També han ajudat molt les mesures de gràcia acordades el 22 de juny pel Govern d’Espanya. Hi ha hagut un canvi important que ha d’anar acompanyat per una acció dels dirigents polítics per consolidar aquest nou temps polític. Estic treballant en això. És important que estiguem centrats en els problemes reals que preocupen la gent, sobretot en un moment de canvis tan profunds. Per exemple, tenim plantejat un debat sobre l’ampliació de l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat. I la idea d’organitzar conjuntament amb Aragó uns Jocs Olímpics d’hivern. «Es pot parlar d’amnistia i del que vulgui cadascú, però l’amnistia no està permesa per les nostres lleis» Al juliol, Francina Armengol i Ximo Puig van celebrar a Palma una cimera bilateral en què van voler escenificar una aliança de territoris mediterranis contra el pes que té Madrid. Si vostè hagués sigut president de la Generalitat, ¿hauria sortit en aquella foto? Sí, jo tinc una relació molt bona amb la presidenta Armengol. Valoro molt la tasca política que està fent a les illes i tinc un contacte fluid amb ella. També amb el president Puig. Hi ha dues visions d’Espanya, i s’ha vist sobretot en aquest moment postpandèmia. Una, la que defensem Puig, Armengol i jo mateix, segons la qual la diversitat d’Espanya és una font de riquesa, creativitat i estímuls. I que reclama que el Govern d’Espanya sàpiga aprofitar aquesta diversitat de llengües i enfocaments. I aquesta visió es contraposa a una altra de molt més uniforme, fins i tot poruga, que no ajuda. Crec que vostè i els seus lectors podran posar cares a aquesta visió que no va en la direcció d’aquests temps. Em sento identificat amb el plantejament que fan Puig i Armengol, i el subscric. També és el plantejament que fa tot el socialisme espanyol. Tots dos reivindiquen sense embuts un model d’Estat federal. ¿Vostè també? Sí, l’he defensat sempre. I el socialisme espanyol, en els acords de Granada, ja apunta a un model d’estat compost i amb cogovernança, una tendència que ha reforçat la pandèmia. I no només Espanya, també Europa. Molta gent pensava que mai veuria una mutualització del deute a nivell europeu i un paquet d’estímul de 750.000 milions d’euros, dels quals 140.000 milions arribaran a Espanya. Els mecanismes de federalització de la Unió Europea estan funcionant, i també ho estem veient amb l’evacuació de l’Afganistan. Espanya és un ‘hub’ d’acollida i això per a mi és un motiu d’orgull. «El diàleg neix coix perquè el senyor Aragonès no es vol asseure amb els que no som independentistes» ¿Aquesta defensa d’un model federal és compartida per tot el PSOE? De vegades hem escoltat declaracions de dirigents socialistes d’altres comunitats que no ho semblen entendre. El PSOE és un partit coral, però ja he fet referència als documents que van ser acordats. I em remeto al que està fent el Govern socialista a la pràctica: divuit conferències de presidents autonòmiques, moltes d’aquestes telemàtiques per la pandèmia. Molt recentment n’hi va haver una de presencial, a Salamanca, que va comptar amb l’absència injustificada del senyor Aragonès. Va ser un error gravíssim. El Govern està sostingut per dos partits, ERC i Junts, que tenen una convivència difícil. ¿Creu que tindrà l’oportunitat de ser president de la Generalitat abans que acabi la legislatura? No ho sé. Sí que sé que vaig tenir un recolzament molt ampli de la ciutadania i hi havia –i encara hi ha– dues opcions: una majoria d’esquerres, que crec que és la que convé al país i que jo estava, i segueixo disposat, a encapçalar. I una majoria independentista que fa deu anys que governa amb el resultat de zero millores per als catalans. El 2 de setembre es compliran cent dies d’aquest Govern i n’estic decebut. No s’han aconseguit els objectius de combatre la pandèmia i reactivar l’economia sense que ningú es quedi enrere. Em sap greu reconèixer-ho, però comunitats com les Balears han fet els deures molt millor que Catalunya en matèria de fons europeus. Ni tan sols s’ha acordat amb els agents econòmics i socials de Catalunya quins són els projectes transformadors per a l’economia catalana. És més, aquest 2021 no tenim pressupostos. Estan en vigor els de la prepandèmia, en un moment en què es requereix un ritme de presa de decisions i d’acció de govern per transformar l’economia. «Subscric la visió d’una Espanya diversa i federal que tenen Ximo Puig i Francina Armengol» La política l’ha col·locat en la situació de gestionar una pandèmia i d’encapçalar una candidatura electoral en molt poc temps. ¿Té la sensació d’haver viscut una muntanya de russa? No. Tinc una vocació de servidor públic des de molt jove, quan vaig ser alcalde de la Roca del Vallès, el municipi on vaig néixer i on resideixo. Em sento molt honrat d’haver servit al Govern d’Espanya al costat del president Sánchez en un moment molt delicat. Després Miquel Iceta em va demanar que encapçalés la candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya, i el president Sánchez em va alliberar del compromís que tenia amb ell. Ho vaig fer amb molt gust i em sento molt motivat. És molt important que girem full a deu anys que, no exagero, han sigut els pitjors dels últims tres-cents de la història de Catalunya. Ens han portat a un empobriment econòmic, a una pèrdua de prestigi institucional, tant a Espanya com a Europa, i ha deteriorat molt la convivència. Com pot constatar qualsevol persona i qualsevol lector del seu diari que tingui relació d’algun tipus amb Catalunya. Però detecto un clima nou i crec, amb modèstia, que nosaltres hi estem contribuint. «L’ampliació del Prat es pot fer amb respecte a la legislació mediambiental» ¿Què li diu l’exministre de Sanitat als qui avui continuen rebutjant vacunar-se? Que s’equivoquen. Afortunadament, Espanya té uns índexs de vacunació voluntària molt elevats, però s’equivoquen. Aquest és un tema d’evidència científica, no de creences personals. I l’evidència científica és incontestable: les vacunes han erradicat malalties, i gràcies al procés de vacunació aquesta última onada de Covid no ha tingut el cost en vides humanes que hauria tingut sense vacunes. Els convido que s’informin a les webs oficials i que s’agafin la vacunació com un acte de solidaritat amb la resta de la societat. Les comunitats autònomes i els jutges estan xocant per mesures com demanar el certificat Covid per entrar en bars i restaurants. Els jutges reclamen una llei de pandèmies per unificar criteris. ¿Li sembla necessària? Sempre hi ha possibilitat de millorar el que tenim, però el nostre ordenament jurídic ens ha demostrat que té els mecanismes per respondre a diferents situacions. Entenc que hi ha d’haver un control judicial de certes decisions que afecten les llibertats, però em remeto a les discussions que es puguin mantenir al si de la interterritorial del sistema nacional de salut, en què hi ha un comitè de bioètica. «A qui rebutja vacunar-se li dic que s’informi perquè s’equivoca» ¿És compatible ampliar l’aeroport del Prat amb combatre el canvi climàtic? Crec que sí. Aquest reduccionisme de contraposar desenvolupament econòmic amb preservació del medi ambient és un relat fals. Em recorda els que volien contraposar salut i economia, dues coses que estan molt vinculades. El progrés econòmic només és viable si aconsegueix criteris de preservació del medi ambient. No tinc cap dubte que la societat catalana té els recursos econòmics i tecnològics perquè l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona-el Prat millori les infraestructures per convertir-se en un ‘hub’ internacional, un fet essencial per a l’economia de Catalunya, de tot Espanya i en particular de les illes. I estic segur que pot aconseguir respecte a la legislació mediambiental. En general tendeixo a desconfiar dels que diuen que no a tot, i dels que sota arguments ambientalistes defensen el que ells anomenen un decreixement econòmic.

El més llegit